És el marmessor una figura desconeguda en general per les persones que no es dediquen al dret, però que pot resultar de gran utilitat en les herències.
El marmessor és una persona a qui el testador confia el compliment i execució de la seva voluntat manifestada en el testament. S’ha discutit si estem davant d’un representant del causant, un representant dels hereus, o bé si simplement es tracta d’un càrrec o un ofici testamentari.
L’abast de la figura varia en les diferents legislacions en què es regula. Així, per exemple, en el dret espanyol les seves funcions són més limitades que en el dret català, la regulació del qual s’aproxima més a la de l’executor donada pel dret anglosaxó.
Com és sabut quan mor una persona hem de procedir en primer lloc a la lectura del seu testament. El testador pot haver establert mandats com per exemple que es facin lliuraments de diners a determinades persones o associacions benèfiques ja sigui l’Associació Espanyola contra el Càncer o qualsevol altra, o bé fins i tot que es vengui una casa i es reparteixin els diners obtinguts entre els hereus.
Com a regla general si no s’ha dit res al testament el deure de complir la voluntat del testador i d’administrar els béns de l’herència correspon als hereus. No obstant això, el testador pot haver considerat més oportú que aquestes funcions siguin assumides per un tercer, és a dir, per un marmessor. És per tant el marmessor designat el que s’encarregarà d’adjudicar els diners a les persones o associacions esmentades, de vendre la casa, d’administrar els béns hereditaris i de fer complir qualsevol altre encàrrec que el testador hagi establert al testament.
Les facultats del marmessor dependran de l’exclusiva voluntat del testador que podrà augmentar-les o limitar-les.
Altres funcions atribuïbles són les de pagar els deutes del causant, les de pagar els impostos, fins i tot les de fer la partició de l’herència. Aquesta última cobra especial interès en les herències en què hi ha diversos hereus entre els quals hi ha un risc de manca d’entesa a l’hora de distribuir els béns que ha deixat el testador a la seva mort.
Per tant, serà en aquests casos el marmessor qui procedeixi a comptabilitzar tots els béns, diners i altres drets existents en l’herència, determinar quant correspon a cadascú, i adjudicar i partir els béns entre els diferents hereus.
Finalment, assenyalar que pot ser marmessor un tercer no interessat en l’herència, o fins i tot un dels hereus; que pot haver-hi un o diversos marmessors, o fins i tot preveure marmessors substituts per si l’esmentat renuncia a l’exercici del càrrec o ha mort; es pot establir com un càrrec gratuït o retribuït.
En definitiva, és el testador qui ha de decidir si vol o no anomenar marmessor, qui o qui vol que ho siguin, i quines facultats vol que tinguin.
