Un article de
Jordi Puiggros
Jordi Puiggros

Periodista i director de redacció.

7 de juny de 2026 a les 08:00 hores

Pere Carles: “Constatar que l’entitat continua viva i activa és un orgull insuperable”

Entrevista a Pere Carles, president del Foment de Fires i Mercats i Fira d’Igualada (1992-2013)

pere carles
Resumeix l'article amb IA:
Marca'ns com a mitjà preferit!
Un article de
Publicitat
Dins la història contemporània d’Igualada, poques institucions han exercit un paper tan determinant en la vertebració del teixit socioeconòmic local com la Fira. Aquest any, l’entitat assoleix la fita transcendent del seu 75è aniversari, que ahir va celebrar a l’Ateneu. Per analitzar l’evolució, els canvis estructurals i el llegat d’aquesta institució, conversem en profunditat amb Pere Carles, qui en va assumir la presidència durant un període decisiu de vint-i-un anys, entre 1992 i 2013. La seva trajectòria, estesa posteriorment a la presidència de la Federació de Fires de Catalunya, ofereix una perspectiva immillorable sobre la vigència del fet firal i la importància de les relacions humanes en l’economia moderna. Els presidents Joan Rey (abans de Pere Carles), i, en els darrers anys, Joan Domènech, Magí Senserrich i actualment Iván Sánchez, també han contribuït a l’evolució de Fira Igualada.

En aquest any de celebració del 75è aniversari, quins sentiments li desperta comprovar la continuïtat de l’entitat a la qual va dedicar tants anys?

La celebració d’aquest setanta-cinquè aniversari em genera una profunda emoció i una gran satisfacció personal. Fira d’Igualada és, sens dubte, la institució a la qual m’he sentit més estretament vinculat des de tots els punts de vista. Els més de vint anys en què vaig tenir l’honor d’exercir-ne la presidència van constituir una experiència intel·lectual i de gestió extraordinària. Va ser un procés continuat d’aprenentatge, de comprensió de les dinàmiques empresarials i d’estimació profunda cap al món econòmic d’Igualada i de la comarca de l’Anoia. A més, aquesta vivència em va permetre presidir durant quatre anys la Federació de Fires de Catalunya, un fet que em va atorgar una visió global i institucional del potencial firal del nostre país. Per tant, la meva valoració és absolutament positiva; constatar que l’entitat segueix viva i activa és un orgull insuperable.

En un món marcat per la digitalització extrema i la intel·ligència artificial, té sentit continuar apostant pel format clàssic de les fires comercials?

Estic absolutament convençut que el model firal manté intacta la seva validesa i la seva necessitat social i econòmica, malgrat l’adveniment de les noves tecnologies. És innegable que actualment estem immersos en una dinàmica constant de videoconferències i resolució de conflictes mitjançant sistemes informàtics avançats. Tanmateix, les fires posseeixen un component essencial i insubstituïble: la relació humana directa. Aquest element aporta un valor afegit que transcendeix la mera transacció econòmica de compra i venda. El contacte personal, el fet de poder intercanviar impressions de tu a tu, conversar de manera distesa o prendre un cafè amb un proveïdor o client, permet prendre el pols real d’un sector industrial o d’una ciutat d’una manera que cap pantalla pot replicar.

La pervivència de fires altament especialitzades en grans capitals mundials com París o Milà és la prova empírica que el teixit empresarial internacional segueix necessitant aquests espais de trobada física.

Si mirem enrere, cap als orígens històrics de l’entitat, quins elements estructurals considera que van fonamentar el prestigi de la Fira de Setembre?

El gran èxit històric de la institució, coneguda originalment com Fomento de Ferias y Mercados, s’ha basat de manera unànime en l’altruisme i en la cultura del voluntariat. Generacions de ciutadans d’Igualada van dedicar el seu temps de manera desinteressada a construir aquest projecte. En els seus inicis, sota el paraigua de l’Ajuntament, l’organització treballava amb una il·lusió encomanadissa per promocionar l’economia local i comarcal. La fira d’aquella època exhibia una notable vocació agrícola, coherent amb la realitat de l’Anoia d’aquells moments. Un dels esdeveniments més emblemàtics era el Concurs de Fruits del Camp, que omplia les voreres de la ciutat i atreia milers de visitants. Igualada exercia amb orgull el seu paper de capital de comarca; de fet, els municipis de l’entorn s’implicaven activament muntant els seus propis estands per mostrar les seves especificitats econòmiques i culturals. Hi havia una clara voluntat d’innovar i oferir al·licients al públic per incentivar la participació massiva.

Estic del tot convençut que el model firal manté intacta la seva validesa i la seva necessitat social i econòmica, malgrat l’adveniment de les noves tecnologies

L’any 1992, quan vostè accedeix a la presidència, la situació de l’entitat era complexa. Quins motius el van impulsar a assumir el lideratge i quina diagnosi va fer en aquell moment?

Certament, a principis dels anys noranta es percebia una certa decadència en el model tradicional de la fira. A través de la meva participació en diversos fòrums econòmics, la Cambra de Comerç i entitats com el Club Rotary, compartia amb altres empresaris la preocupació per la pèrdua de dinamisme de la institució. Quan l’Ajuntament em va proposar formalment encapçalar un nou projecte, vaig considerar que era el moment idoni, tant per motius personals com per la responsabilitat civil de liderar un grup de persones capaces de repensar la Fira des dels seus fonaments. La primera lliçó que vam aprendre va ser que, per assolir l’èxit, era indispensable implicar directament tots els sectors productius de la ciutat i de la comarca. L’experiència em va demostrar de seguida que cap fira pot prosperar si els professionals del sector afectat no assumeixen el certamen com a propi i s’involucren en la seva organització conjunta.

fira 1992
Pere Carles, en el seu primer acte com a president de Foment de Fires i Mercats, amb l’alcalde Jordi Aymamí, les pubilles i l’exalcalde Ramon Tomàs, en la inauguració de la Fira de Setembre de 1992.

El seu mandat va suposar l’adveniment de les fires sectorials i un canvi d’ubicació transcendental cap a l’antiga fàbrica tèxtil Amèlior. Com es va articular aquella estratègia de professionalització?

Vam abandonar el model genèric per apostar decididament per la línia de la professionalització i l’especialització sectorial, creant certàmens específics com Maq-Paper o Maq-Punt, dedicats a la maquinària industrial, així com fires del sector de l’energia. Aquesta transformació requeria de manera inherent un control estricte sobre les infraestructures, els espais de l’expositor i els horaris comercials, garantint que les inclemències meteorològiques no arruïnessin l’esdeveniment. En aquest sentit, la col·laboració de l’Ajuntament va ser determinant en adquirir l’antiga fàbrica Amèlior, que aleshores es trobava en desús, per transformar-la en un recinte firal tancat. Aquest moviment va oferir unes condicions físiques excel·lents i rigoroses que van engrescar massivament els expositors, donant lloc a unes primeres edicions realment espectaculars en nombre de participants i visites.

Tanmateix, posteriorment es va haver d’abandonar el complex de la fàbrica per traslladar la fira a les instal·lacions de Cal Carner i, finalment, retornar a l’espai públic del Passeig. Quins factors econòmics van motivar aquests canvis?

La decisió va respondre estrictament a criteris de viabilitat econòmica i sostenibilitat financera. La important inversió requerida per mantenir el local de l’Amèlior en condicions òptimes resultava excessivament feixuga i difícil d’amortitzar per a una entitat que només organitzava uns quants certàmens concentrats al llarg de l’any. Per aquest motiu, de comú acord amb el consistori, es va buscar una alternativa més eficient mitjançant el lloguer de les naus de Cal Carner, gràcies a un acord a tres bandes entre la propietat, l’Ajuntament i la Fira. Allà vam disposar de 8.000 metres quadrats on vam consolidar un model d’alta rendibilitat, control estricte de costos i una activitat frenètica, arribant a organitzar més de deu fires sectorials a l’any, com Viure Bé o els certàmens del sector de l’automoció, sota l’excel·lent gestió del nostre gerent, Martí Marçal.

L’experiència em va demostrar de seguida que cap fira pot prosperar si els professionals del sector afectat no assumeixen el certamen com a propi i s’hi involucren

Malauradament, quan la família propietària va decidir legítimament emprendre nous plans urbanístics per a aquells edificis, vam perdre l’espai. Això va abocar la Fira a retornar al Passeig, però mantenint plenament l’esperit professional, i perdent una mica de la part folklòrica d’anys enrere.

Durant la seva presidència, vostè insistia sovint que la fira s’ha d’entendre com una inversió, especialment en èpoques de recessió econòmica. Quina és la lògica d’aquesta tesi?

Les fires assoleixen el seu màxim sentit estratègic precisament quan la conjuntura econòmica és adversa. En moments de crisi, les empreses necessiten més que mai un aparador visible on ensenyar la seva capacitat de producció i captar nous clients. El sistema comercial tradicional de trucar a la porta d’una empresa de manera individual és lent i poc efectiu en l’actualitat; difícilment s’aconsegueix una entrevista de més de cinc minuts. En canvi, la fira capgira completament aquesta dinàmica: és el client potencial qui es desplaça voluntàriament i entra directament a casa teva, representada en un estand d’unes dimensions determinades. Per tant, l’expositor ha d’aprofitar tota la potència d’aquest format per projectar la identitat corporativa i la qualitat dels seus productes de manera immediata i eficaç.

Un dels certàmens més singulars i de major projecció internacional sota el seu mandat va ser l’Aerosport. Com recorda la gestió d’aquella fira aeronàutica i les controvèrsies que la van envoltar?

L’organització d’Aerosport va ser una tasca d’una complexitat i d’un risc extraordinaris, que requeria un treball logístic previ monumental. Per exemple, la gestió de demanar la participació de caces militars F-18 ens obligava a iniciar tràmits amb la Regió Aèria de Barcelona amb més de mig any d’antelació. Això em va costar algunes crítiques injustes de sectors que em titllaven de militarista, un fet que em sabia greu però que mai va frenar la fira. La realitat és que el sector aeronàutic estava molt agraït i la col·laboració amb l’Aeroclub d’Òdena va ser modèlica en matèria de prevenció de riscos. Vam aconseguir implicar els alcaldes de la Conca d’Òdena i atreure personalitats com l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, que venia pilotant personalment. Malauradament, malgrat el ressò pràctic inicial per a l’economia regional, la manca de continuïtat institucional i d’inversions estructurals a llarg termini va fer que el projecte d’expansió de l’aeròdrom anés perdent pistonada.

El gran èxit històric de la institució s’ha basat de manera unànime en l’altruisme i en la cultura del voluntariat

Quin és el principal llegat personal que s’endú d’aquests vint anys de presidència i quin consell transmetria a les noves generacions que lideren avui Fira Igualada?

El que em genera una major satisfacció i orgull és, sens dubte, haver pogut constatar el valor suprem del treball en equip i l’immens teixit d’amistats que he construït al llarg d’aquests anys. En una organització fonamentada en el voluntariat, on l’únic professional que percebia un salari era el gerent, la dedicació generosa d’hores de la junta directiva va ser el motor de tot el projecte. Avui dia, el context de mercat és substancialment més complex que en la meva època, amb variables econòmiques, polítiques i socials altament volàtils que dificulten la gestió firal. El meu consell per als joves directius actuals és que apostin clarament per l’especialització temàtica o sectorial, i que treballin sempre en absoluta aliança i comunió amb els sectors productius implicats. Si s’actua d’esquena al sector professional, qualsevol iniciativa està condemnada de manera irremeiable al fracàs.

T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: