Si algun dia et trobes a Ciutat del Cap (Cape Twon) reserva’t una jornada per a arribar-te fins al Cap de Bona Esperança (Cape of Good Hope); realment val la pena. En un trajecte d’uns cinquanta quilòmetres t’espera un dels paisatges més pintorescos i sublims de Sud-àfrica, un indret on la Natura es mostra en l’estat més pur que puguis inimaginar.
El trajecte ja és, per si mateix, tota una experiència si et deixes portar per una carretera que serpenteja entre muntanyes i penya-segats, mentre l’oceà Atlàntic t’acompanya i es converteix en un teló de fons espectacular. Ressegueix la costa de l’anomenada Badia Falsa (False Bay) i travessa algunes poblacions, d’una gran identitat marinera que, entre revolts i revolts, amaguen unes fantàstiques panoràmiques.

I, de sobte, arribes al Cap de Bona Esperança (Cape of Good Hope). Davant teu s’obre un paisatge extraordinari: penya-segats abruptes que es precipiten sobre l’oceà, onades que esclaten amb força contra les roques i un vent que et recorda que aquí la natura imposa les seves pròpies condicions. És un d’aquells llocs on t’hi quedaries una llarga estona només mirant a l’horitzó.

Però, aquest racó de món també amaga un capítol dels grans descobriments geogràfics. L’any 1488, el navegant portuguès Bartolomeu Dias va arribar a aquestes costes i, impressionat per la duresa de les aigües, el va batejar com a Cap de les Tempestes. Més endavant, el rei Joan II de Portugal li va posar el nom de Cap de Bona Esperança, del tot convençut que aquell pas obriria la ruta marítima cap a l’Índia. I així va ser: uns anys després, Vasco da Gama va aconseguir superar aquests límits durant la seva llarga expedició.
Això i tot, no te’n vagis sense acostar-te a la Punta del Cap (Cape Point). Aquí t’espera un espectacle visual difícil d’oblidar. Pots pujar en funicular fins a l’antic far, construït el 1859, situat dalt d’un promontori rocós, a uns bastants metres sobre el nivell del mar. Des del seu mirador, l’oceà sembla infinit. Alhora, deixa’t perseguir per l’embat del vent, contempla el blau intens de l’aigua i regala’t uns minuts per a assaborir tanta immensitat. I, si, et trobes amb ànims de caminar més, segueix el sender fins al far nou, és tota una excursió.

De tornada, no passis per alt, la Cala dels Pingüins per a descobrir una molt popular colònia de pingüins africans que passegen per la sorra, es capbussen a l’aigua i troben refugi entre les grans roques de granit; certament una estampa prou simpàtica que contrasta amb l’esfereïdora perspectiva dels penya-segats que has deixat enrere. Val a dir que tot aquest entorn forma part del Parc Nacional de La muntanya de la Taula (Table Mountain), un territori feréstec, de paisatges salvatges, amb una vegetació i una fauna sorprenents.

I una última curiositat: malgrat que popularment es considera el punt més meridional d’Àfrica, el Cap de Bona Esperança (Cape of Good Hope) és, en realitat, el punt més sud-occidental del continent africà. L’autèntic extrem sud és el Cap de les Agulles (Cape Cape of Good Hope).
Definitivament, el Cap de Bona Esperança (Cape of Good Hope) és molt més que una destinació geogràfica. En aquest cas és potser l’únic lloc del continent africà que et farà sentir la imponent força de l’Atlàntic davant teu, si bé que contemplant l’horitzó, per uns instants, et semblarà que estàs una mica més a prop de la fi del món.








