La Vaga General d’aquest dimecres 11 de novembre, sota el lema “Viure ens costa la Vida”, ha deixat lectures molt oposades a l’Anoia pel que fa al seu impacte real en el teixit productiu i els centres de treball. És habitual que les lectures entre sindicats i patronals siguin força diferents; mentre els sindicats parlen d’una jornada “històrica” de mobilitzacions al carrer per reclamar el dret a l’habitatge i millores en els salaris, el dibuix per part de la patronal és més crític amb la incidència de la vaga.
A la comarca, la Unió Empresarial de l’Anoia parla d’un seguiment “baix” a l’aturada, i la situa per sota del 5% del conjunt de treballadors de les empreses que han participat en una enquesta interna elaborada per l’entitat. Segons el balanç de la patronal anoienca, “prop de la meitat de les companyies consultades no van registrar cap treballador que secundés la vaga i la gran majoria van poder mantenir la seva activitat habitual”.
A l’altra cara de la moneda, des de Comissions Obreres fan una valoració molt diferent i asseguren que el seguiment de l’aturada a l’Anoia es va situar entre el 70% i el 80%. Pel que fa al sector educatiu, el sindicat USTEC xifra entorn del 50% la participació de la comunitat docent de la comarca en la jornada de protesta.
Mobilitzacions al carrer i incidències viàries
Més enllà del ball de xifres, la jornada va tenir una traducció visible als carrers de la capital anoienca i a les principals vies de comunicació de la Conca d’Òdena. A primera hora del matí es van registrar incidències de mobilitat i retards en els desplaçaments i el transport de mercaderies en punts estratègics d’accés, especialment a l’A-2, a la C-15 a l’altura del polígon industrial dels Plans d’Arau i a la carretera que connecta Igualada amb la Pobla de Claramunt, així com en els trajectes cap a les àrees de Barcelona i Tarragona.
Al llarg del matí i el migdia, el relleu el van agafar les mobilitzacions convocades pels sindicats i els comitès de vaga de la Conca d’Òdena i Capellades, amb piquets informatius i marxes pels carrers d’Igualada que van culminar amb una manifestació convocada a les 12 del migdia a la plaça de l’Ajuntament. Aquestes protestes s’emmarcaven en una convocatòria arreu de Catalunya que a la tarda va aplegar desenes de milers de persones a Barcelona per exigir lloguers assequibles, la fi de l’especulació immobiliària i salaris vinculats al cost de la vida.


Façanes d’immobiliàries i bancs d’Igualada que van ser pintades
La UEA celebra que convisqués “el dret a vaga i el dret a treballar”
Des de la UEA han explicat que, davant les dificultats d’accés a primera hora, diverses empreses anoienques van optar per facilitar el teletreball als seus equips o treballar a porta tancada per garantir la continuïtat del servei i evitar desplaçaments innecessaris.
El president de la patronal anoienca, Joan Mateu, va valorar positivament “la capacitat d’adaptació del teixit empresarial de la comarca” i va voler posar l’accent en el “respecte mutu durant la jornada”. Mateu va recalcar que “cal respectar el dret de vaga, però també garantir el dret de les persones que volen treballar i la llibertat de les empreses per desenvolupar la seva activitat”. Afirmava que dimecres “es va demostrar que són drets que poden conviure amb respecte i responsabilitat”, destacant el compromís de les empreses per mantenir l’activitat econòmica i l’ocupació.
Aquest doble escenari viscut a l’Anoia, amb normalitat productiva segons la patronal, i la reivindicació als carrers i als centres educatius que subratllen els sindicats, es pot traslladar a escala de país. Mentre la Generalitat xifrava en un 1,4% el seguiment global a la funció pública i un 9,5% a l’ensenyament públic, el Sindicat de Llogateres -principals impulsors de la Vaga General-, parlava d’una mobilització a la capital catalana que agrupava 400.000 persones.
Aquesta dada, estigui més a prop o més lluny de la realitat, va deixar una imatge amb milers de persones omplint els carrers de Barcelona i de diverses capitals de comarca per situar la crisi de l’habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu al centre del debat polític, deixant clar que el malestar social per l’encariment de la vida interpel·la tant les grans àrees metropolitanes com el teixit social i econòmic de comarques com l’Anoia.













