Per als que vam néixer abans de l’últim quart del XX Pegasus era un grup de música híbrida (entre electrònica i jazz amb empelts d’altres sonoritats) d’aquells que en dèiem de culte. Però el nom del cavall alat grec, nascut de la sang de Medusa, que d’un cop de peu va fer sorgir la font Hipocrene, ha inspirat moltíssimes altres coses, igual que les aigües de l’esmentada font eren inspiradores de poesia en aquells temps en què l’espionatge informàtic no era ni tan sols un ensum de ciència-ficció. De fet, segurament el primer referent que els vindria al cap a la majoria de gent seria el de la marca de camions, i si no el de la constel·lació, és clar.
Com que dubto que puguem arribar mai, que és el que a mi m’agradaria, a esbrinar per què van batejar d’aquesta manera el programa-espia, m’he centrat a creuar les dades nominals que componen aquest triangle tan inquietant: programa-espia-Pegasus. El tercer l’acabem de veure; el segon també el vam radiografiar ara fa un parell d’anys, en ocasió precisament d’una sospita d’aquesta activitat il·legal que ara ha resultat ser certa, i vam concloure que es tractava d’una família molt curteta, però carregada de significats interessants, començant per aquell espieta que ens anava tan bé per substituir el barbarisme xivato; finalment, pel que fa a programa, curiosament constatem que també es tracta d’una colla igual d’escassa (mitja dotzena de derivats) però molt menys interessant, perquè tot són termes formals i d’ús estàndard: programar, programació, programari, programàtic… El més rellevant, tal vegada, és l’accepció que es refereix al fet de manipular la visió i ideologia del ciutadà (programació cerebral), una idea que va estar molt en auge a tot Europa després de la segona gran guerra i que, passats els primers anys d’experiments barroers, es va reconduir cap a l’adoctrinament televisiu (no és casual que de la graella de continguts en diguin justament programació) amb l’èxit incontestable que no pot negar ningú.
El creuament no ens duu gaire enlloc, ja es veu. Cosa que confirmaria, si ens posem categòrics, que el programa d’espionatge funciona bé, atès que resulta força impenetrable. O ves que en realitat no ens espiïn també als mísers columnistes que escrivim sobre aquestes coses i ens manipulin els textos, de manera que això que esteu llegint no sigui el que va sortir de les meves tecles sinó la versió retocada que els pegasians n’han volgut confegir. Fa de mal dir. Servidor, per si de cas, ho conclourà amb un refrany que trobo molt escaient per a l’ocasió, perquè no se sap mai: “Qui espia pels forats espia les seves maldats”.
