La justícia alemanya ha sentenciat que no hi ha delicte de rebel·lió. Els presos polítics, en canvi, continuen a la presó. Una majoria de catalans els volem en llibertat i una minoria –sorollosa, però minoria – considera que han de romandre a la presó “pel delicte que varen cometre en proclamar la República i convocar un referèndum il·legal”.
En l’actitud dels diputats de Junts pel Sí i la CUP, no hi ha cap delicte. Ans al contrari. Fem memòria. A les eleccions del 27 de setembre del 2015, la llista que encapçalava a Barcelona Raül Romeva va guanyar de llarg amb 62 escons. Les CUP en varen treure 10 que conformava la majoria absoluta que està situada en 68 escons.
Tant les CUP com Junts pel Sí portaven al programa la proclamació de la independència de Catalunya. Per la seva banda els de Catalunya Sí que es Pot portaven al programa el compromís de fer un Referèndum per decidir el futur de Catalunya.
Constituït el Parlament, recordo la foto dels diputats de Catalunya Sí que es Pot amb uns rètols reclamant el Referèndum. Petició que va ser atesa per Junts pel Sí per tal de sumar voluntats. La suma de les tres forces polítiques representava al voltant 60% dels vots populars.
El grup d’en Lluís Franco Rabell i Joan Coscubiela es va posar de cul amb la proposta de referèndum “que ha de ser acordat amb el govern de Madrid” i el govern de Carles Puigdemont va seguir endavant i després del resultat de l’u d’octubre el Parlament de Catalunya proclamava formalment la República.
Per aquells fets, avui hi ha vint-i-cinc dirigents polítics catalans encausats, amb peticions de pena que superen els trenta anys. Nou d’ells són a la presó i sis són a l’exili…. ben injustament. Segons la legislació europea, quan un partit, en campanya electoral, es compromet a aplicar unes determinades mesures, no és únicament que les pugui aplicar, és que està obligat a aplicar-les. Els ciutadans votem a partir dels compromisos dels candidats i si es va prometre la declaració d’independència, Junts pel Sí i CUP tenien l’obligació indefugible de fer-ho.
Fer-ho pacíficament, en el marc del Parlament i amb tranquil·litat als carrers, està protegit per la inviolabilitat parlamentària. Per tant l’empresonament, l’exili i la persecució judicial són, des del punt de vista de funcionament democràtic, il·legals.
Que un estat amb el nivell de corrupció d’Espanya, tergiversi el sentit de les lleis per castigar i reprimir els legítims anhels d’una part dels ciutadans, ha de ser llegit com un delicte en contra dels drets fonamental de la humanitat.
Ras i curt: els diputats que el 27 d’octubre del 2017 varen proclamar la República catalana, tenien tot el dret –i l’obligació- de fer-ho.
Jaume Singla | @jaumesingla
