“Ni l’any passat érem tant bons ni aquest any tant dolents”. La frase és del capità de l’IHC RIGAT, Ton Baliu, després de la derrota 3 a 7 contra el Noia. Baliu ho rematava: “Seguim creient que si fem les coses bé i ens unim, tard o d’hora sortirà!. Som-hi!!”.
Com sempre el capità arlequinat dibuixa molt bé l’estat d’ànim del vestidor després d’una caiguda dolorosa. Tot i el marcador molt ampli, la realitat és que els igualadins van jugar molt millor que el rival els primers 20 minuts de partit. Van tenir un mal últim minut de la primera meitat quan d’anar 2 a 1 van acabar perdent per 2 a 3 (amb un gol amb la botzina ja sonada… els àrbitres no havien encara xiulat el final de la primera meitat). Àrbitres que sí que van ser decisius en un gol que suposava el 3 a 6 de Roger Bars de FD que va entrar (va tocar el travesser de dins) però els àrbitres no van donar. És cert que el Noia ja guanyava per 4 però si aquest gol hagués pujat al marcador (sumat al que 13 segons després va fer Gerard Riba) el partit podria haver entrat en una altra dinàmica més ajustada.
El minut horríbilis
Molt més del que semblava al principi del partit. Amb un IHC dominador, arribant molt més que el rival i posant-se per davant en el marcador amb un gol de Bars entrant a l’àrea i rematant mig en caiguda. 1 minut després el Noia va empatar amb una contra de Xavi Costa.
L’1 a 1 es va mantenir 7 minuts en el marcador fins que es va entrar en els últims 71 segons de la primera meitat. Bars va tornar a perforar la porteria de Zapater (aquest cop de penal). Semblava un gol psicològic que et podia portar al descans amb avantatge… I sí. Va ser psicològic… però pels rivals. Perquè 15 segons després Costa va caçar un rebuig d’Elagi i va fer un aixeca-pica ràpid per restablir l’empat.
I aquí va arribar un dels moments clau del partit. A falta de 41 segons Pla no va poder aprofitar una FD per 10 faltes d’equip. I en canvi el Noia va marcar el 2 a 3 amb el cronòmetre a zero. Un minut final horríbilis per l’IHC.
Miopia-horribilis arbitral
Amb el resultat en contra l’IHC va sortir a per totes. I el Noia va jugar les seves cartes amb intel·ligència. 2 gols en boles mortes a l’àrea i una FD van deixar el partit molt costa amunt.
I va ser aleshores quan va arribat la gran errada arbitral: el gol de FD de Roger Bars que tot i entrar clarament, Fernández i López Leyton no van donar. Una equivocació majúscula en uns àrbitres d’Ok Lliga que encara agafa més transcendència si tenim en compte que 31 segons després Riba, en un dels seus clàssics remats exteriors ha fet el tercer dels rigats. Amb els dos gols “legals” junts el partit podria haver entrat en una altra fase.
Però no només no ho va fer sinó que, 30 segons després, Pujadas de FD va fer el 3 a 7 definitiu.
Ara l’IHC RIGAT es queda a la cua de la classificació amb zero punts i haurà d’intentar sumar-los en la visita a la difícil pista de Girona. Un partit que es jugarà diumenge a les 4 de la tarda.
