El 30 d’octubre d’enguany, Càritas ha endegat una campanya encaminada a reclamar que tota persona pugui disposar d’una llar i que aquesta sigui digna. La raó de fons es troba en les conseqüències negatives de tota índole que la manca de llar implica. Per això Càritas posa l’accent sobretot en la desconnexió social, que impedeix la plena integració de les persones i l’exercici del dret a l’arrelament en una societat. Reproduïm tot seguit el manifest de la campanya i invitem els lectors a col·laborar amb Càritas Anoia-Segarra en la tasca de lluitar perquè no hi hagi cap persona sense llar.
– Seguim aixecant la veu davant de la greu situació de desprotecció social i la falta d’oportunitats on es troben milers de persones en situació de sensellarisme. Garantir la protecció social és un dret fonamental per sortir de la situació on es troben moltes persones i famílies: hi ha d’haver mesures per prevenir les situacions d’exclusió social, polítiques públiques amb recursos i eines perquè sigui una realitat que totes les persones puguem viure amb dignitat i en una llar digna, amb pau i amb seguretat.
– Les persones que viuen al carrer o bé en habitatges inadequats, o en habitatges insegurs pendents d’una ordre de desnonament, han de tenir les eines necessàries per elaborar el seu projecte de vida i viure com a ciutadania de ple dret. Connectem amb una mirada àmplia i complexa de les realitats i els itineraris vitals. Les persones sense llar són cada vegada més joves i diverses. Cada cop hi ha més dones que pateixen situacions invisibles per a la societat. D’altra banda, “desconnectar-se” en aquest món és una pèrdua de possibilitats i oportunitats. Per a les persones que es troben en greu exclusió social, viure desconnectades és perpetuar la seva situació. Per superar l’exclusió és important i necessària: 1) La connexió amb els serveis públics de la comunitat on viuen. 2) La connexió amb relacions socials o relacions familiars. 3) o La connexió amb la seva salut física i mental. 4) o La connexió amb els seus propis recursos personals i possibilitats. 5) La connexió amb la pròpia DIGNITAT, mereixedores del dret a la llibertat, a l’educació, a la cultura, a la sanitat, a la feina, a l’habitatge, a construir una família, a participar de la societat on vivim, amb connexió amb el dret a la VIDA.
– Creiem que cal implantar estratègies que ajudin a pal·liar aquesta situació i a proporcionar recursos integrats que dignifiquin la vida de les persones sense llar. La crisi social i de model de vida està colpejant les persones més vulnerables.
– Demanem a les administracions públiques: 1) L’existència d’un parc públic d’habitatge social per persones i famílies que pateixin la manca d’habitatge digne. La llar és un instrument fonamental per aconseguir sentir-se ciutadans i ciutadanes amb tots els drets. 2) Desenvolupar unes polítiques públiques de prevenció del sensellarisme, que s’anticipin a la pèrdua de la llar i que garanteixin l’accés als recursos adequats. 3) Demanem també a les administracions que connectin amb les realitats de totes les persones, que connectin amb la vida de les persones sense llar. 4) Que connectin amb les dificultats d’intentar sortir de l’exclusió i que apliquin polítiques d’habitatge social. L’habitatge és un dret bàsic que està sent vulnerat.
– Als mitjans de comunicació demanem que la seva capacitat de transmetre sigui una eina que ajudi a millorar la qualitat de vida, que siguin sensibles a les situacions que ens envolten tot apropant la ciutadania a la situació de les persones i famílies vulnerables i que ajudin a desmitificar estereotips i prejudicis.
– Als nostres veïns i veïnes, dir-vos que les dificultats per l’habitatge i el sensellarisme són sempre una vulneració de drets que té solució. Superem els prejudicis i les pors, i us convidem a conèixer les diferents situacions personals i socials de moltes persones, perquè entre tots i totes, busquem el benestar general per sobre del particular per tal de fer una societat més justa. Quan s’arriba a una situació de vulnerabilitat i de desconnexió no és gens fàcil de sortir-ne, tot i que hi ha persones, entitats i institucions que estem acompanyant, donant veu i sensibilitzant la societat per tal que hi hagi una garantia d’accés als drets i una protecció social real.
Diguem prou! Ningú sense llar! No permetem que ningú quedi desconnectat! Que ningú quedi fora de cobertura.
