Aquests dies, a la Sala Municipal d’Exposicions, la mostra pictòrica “Natures”, amb quasi una vintena de quadres a l’oli, pintats sobre las suports de tela o bé fusta, et convida a descobrir una excel·lent selecció de la prolífica producció d’Enric Mir, d’aquesta darrera dècada. Es tracta d’un aparador pictòric que té com a reclam la pròpia Natura (en aquest cas, la més propera a Sant Martí de Tous), però des d’una mirada summament atenta; una mirada en què, de seguida, endevines l’interès de l’autor per als petits detalls, és a dir, el que són uns fragments de la realitat: aquelles petites coses que, de fet i tal com subratlla Mir, apunten a ser tota una recreació de diverses i diminutes natures.
Personalment, considero que es tracta d’una exposició que et deixa complaentment sorpresa, no solament en observar aquest talent pictòric -pinzellada rere pinzellada, pigment rere pigment- de saber treballar tan minuciosament el detall, sinó per aquella sensibilitat que se n’obté d’un autor que ha sabut rescatar i capturar tota la lluminositat i el més ric cromatisme del paisatge que l’envolta; amb un tracte d’un realisme -actualment- poc usual que et permet de situar-te davant d’una obra del tot veraç, com si d’una fotografia es tractés. Perquè, arbres, matolls, herbes, fulles, flors, etcètera, tot plegat constitueixen -pintura a pintura- seqüències visuals emmarcades en una viva i dinàmica composició.
Definitivament, aquesta manera realista i, per què no, tan planera de presentar-te els diferents elements del paisatge anoienc, et permet d’establir una autèntica comunicació amb les pintures, fent-te pròpia l’emoció i la vitalitat que se’n desprèn de cada una d’elles; perquè, al capdavall, són pintures que sembla que tinguin ànima.
L’artista, Enric Mir i Malé va néixer a Tarragona, a l’any 1944. Al costat d’una trajectòria eficient com a estudiant ben aviat va mostrar gran interès per a l’univers de l’Art, especialment en les esferes del dibuix i de la pintura. Instal·lat a Barcelona, a la Ciutat Comtal va cursar els estudis de Belles Arts, bo i llicenciant-se a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi; centre on seguidament va impartir classes com a ajudant del pintor Jaume Muxart i Domènech.
Movent-se durant uns quants anys entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès, al decurs d’aquest període endemés de consolidar-se com a un veritable professional dins del camp del Disseny Gràfic, esfera que el va portar a crear una empresa familiar, Emirimalé grafistes, actualment regentada pel seu fill; mai no va deixar de banda la seva passió envers el món de la pintura tot experimentant amb el fresc, el mosaic i el tapís, i obtenint un notable reconeixement en aquestes competències artístiques a propòsit de diferents exposicions realitzades a Barcelona i Madrid.
Més endavant, amb un prolífic itinerari artístic al darrere, va inaugurar la seva etapa d’alliberament laboral bo i fixant la seva residència a la població anoienca de Sant Martí de Tous; un municipi, un territori i una comarca que no van tardar a convidar-lo a viure una extraordinària redescoberta de la Natura; tot un regal, al cap i a la fi, que, de retruc, el motivarien a reprendre el que -en paraules seves- anomena “el seu idil·li amb la pintura i també amb l’artesania”. Aquí estant, aviat s’engrescaria a formar part del projecte Anoia en Transició, del col·lectiu artesà de l’Anoia i de la Junta dels Amics de Tous. En aquest sentit, darrerament ha exposat a la Sala Camil Riba dels Amics de Tous i a la Casa del Teatre Nu, també a Tous.
