La 34a Mostra Igualada començarà aquest dijous i s’allargarà fins diumenge i acollirà 30 companyies que oferiran 30 espectacles i un total de 68 funcions. La Mostra convida a entrar al món de les arts escèniques (teatre, dansa, circ, música i instal·lacions), un espai de llibertat sense límits ni fronteres, amb una programació artística de qualitat i excel·lència, adreçada al públic infantil i jove. Enguany, la Fira de referència de les arts escèniques per a tots els públics de Catalunya recupera l’espai públic com a escenari de gran format amb espectacles gratuïts i oberts a tothom.
Cada any la Mostra convoca prop d’un miler de professionals del sector en un esdeveniment clau, únic i referent de les arts escèniques per a tots els públics que té per objectiu configurar les programacions familiars d’arreu del país i afavorir la internacionalització de les companyies que hi participen. La Llotja, situada de nou a les Encavallades del Museu de la Pell, esdevindrà l’epicentre de les activitats adreçades a companyies i programadors per proveir les programacions familiars d’arreu del territori català i facilitar l’accés als circuits estatals i internacionals.
La 34a Mostra Igualada en xifres
Enguany la Mostra Igualada ha rebut 791 sol·licituds de companyies, de les quals, la direcció artística n’ha seleccionat 30. Durant quatre dies es podran veure un total de 68 funcions. D’aquestes companyies, 21 són de Catalunya, 7 de la resta de l’Estat i 2 d’internacionals. Dels 30 espectacles que es podran veure, hi haurà 5 estrenes absolutes i 3 a Catalunya. Enguany la Mostra Igualada tindrà 12 espais d’actuació.
Les entrades per al públic general es posaran a la venda a partir del dissabte 11 de març a través del web www.mostraigualada.cat amb preus que oscil·len entre 6 i 10 euros.
La programació
La qualitat artística, la contemporaneïtat de les propostes, la innovació en el llenguatge escènic, l’aportació en el format i la dramatúrgia són els elements principals de la programació de la 34a edició. La Mostra aposta per companyies que experimenten i que surten de la seva zona de confort, per donar circuit i visibilitat a propostes de risc i de qualitat. La Fira vol defugir de classificacions d’espectacles per grups d’edats concrets i des de fa uns anys recomana l’edat per a cada espectacle perquè el públic en pugui gaudir al màxim. Les temàtiques són variades i interpel·len a tots els públics: la natura, les migracions, la vida i la mort, la pressió estètica, l’amistat, l’humor, la por, el valor de les petites coses o la crisi energètica, entre d’altres.
La programació teatral compta amb espectacles com Cry Babies de The Followers, una ficció especulativa en clau de fals documental que aborda la relació entre l’educació, la societat i la violència; Les petites coses de la companyia de les Illes Balears La Mecànica, un espectacle inspirador on un grup d’adults lluiten per ser bons models sense perdre els papers, davant la lògica i directa sinceritat dels més petits; L’arbre del Teneré de la cia. valenciana La Negra, una proposta íntima que narra la història sobre l’últim supervivent d’un grup d’arbres que van créixer quan el desert estava ple de vida; Quelonia y el mar de la cia. basca Teatro Gorakada, un relat tendre en forma de cançó que parla d’amistat i supervivència a través de la història d’una petita tortuga; An-ki d’Ortiga, una experiència teatral immersiva que ens parla sobre l’origen i el destí de la humanitat; Solar de Mos Maiorum, un espectacle-litúrgia que ens parla sobre la crisi energètica, la pèrdua d’identitat del món rural i el negoci de les centrals de plaques fotovoltaiques en camps de cultiu de zones rurals deprimides; Indestructibles d’Escenapart, un documental escènic multidisciplinari, creat a partir d’un projecte dels periodistes Xavier Aldekoa i Alfons Rodríguez, que recull fragments de la vida d’infants de l’Àfrica actual; La casa més petita de Campi Qui Pugui, una història sobre l’amistat, les dificultats i la incertesa que viuen els nens refugiats després d’abandonar les seves cases; Ma solitud, el nou espectacle de petit format de Guillem Albà, un viatge de la comèdia a la poètica amb les mans com a punt de partida; Les ales de la Carlota de la Companyia de teatre Anna Roca, un cant a la vida que ens permet parlar de la mort; Adéu, Jane! de Binomi, la història d’una jove que amb només divuit anys ha d’afrontar l’extirpació d’un pit; Kariguri de Giramagic, un espectacle de màgia, titelles, màscares, clown i teatre físic, units en un paisatge oníric, sonor, visual i sense text; Sotabosc d’Inspira Teatre, una proposta de música i moviment per a infants a partir d’un any que vol connectar la cultura amb la natura del nostre entorn, amb els nostres boscos; Mentida podrida de CAL Teatre, una reflexió sobre la mentida i la veritat a partir de la història d’un nen que rebutja la realitat i La màquina de Rube Goldberg del valencià Nacho Diago, una peça que ens convida a reflexionar sobre com els petits detalls poden canviar el món.
En el terreny de la dansa, a la 34a edició s’hi podrà veure Transmissions – Conferència ballada sobre danses urbanes de Vulcana, una immersió a les disciplines més actuals que combina música, paraula i moviment en viu; El meu monstre de la cia. Las dueñas del balón, una història d’amor propi on el joc i la dansa narren el procés de descoberta, reconeixement i acceptació; Ciudades (Arquitecturas en movimiento) de la cia. madrilenya Milímetro, una instal·lació viva que es construeix a través del cos, la veu i la manipulació d’objectes creada amb múltiples i petits maons de cartró; Lignes de vie dels francesos Cie Lézards Bleus, un espectacle de parkour en façanes que utilitza com a partitura l’arquitectura i els espais públics; Blink Màgic de Blink Flash, una peça de dansa-teatre per als més menuts inspirada en la màgia de les petites coses de la vida i Desªnuda de la cia. basca Maitane Sarralde, una peça interdisciplinària de dansa contemporània i suspesa que tracta sobre el nus i l’entrega al buit nu, a través d’un llenguatge poètic.
Una Mostra més participativa
La ciutat d’Igualada i els seus veïns i veïnes es bolquen any rere any en la Fira ja no només com a públic, sinó en els diversos espais oberts a la participació ciutadana. El voluntariat —amb el suport del Grup Xarxa Igualada— és una peça clau de l’engranatge de la Mostra. Cada any en formen part un centenar de persones, que tenen l’oportunitat de viure la fira des de dins. Enguany, a més, la Mostra reprèn el projecte de famílies acollidores, aturat a causa de la pandèmia entre 2020 i 2022. Amb aquesta acció s’anima a veïns i famílies d’Igualada i rodalies a acollir, durant un o més dies, els artistes que actuaran a la fira, els programadors que vindran a comprar espectacles o els periodistes que cobriran l’esdeveniment.
Però els igualadins i igualadines també seran partícips de la programació artística de la 34a edició a través de dos tallers vinculats als espectacles d’enguany. Una quinzena de nens i nenes de primària de l’extraescolar de teatre de l’escola Ateneu Igualadí participaran en l’espectacle de ‘Les petites coses’ de La Mecànica, aportant la seva perspectiva sobre tot allò que no els acaba d’agradar de la seva relació amb els adults i actuaran a la funció. Per la seva banda, la cia. de circ poètic i inclusiu Col·lectiu Mur oferirà un taller obert per aprendre i posar en pràctica les tècniques circenses, la tarda de dissabte 1 d’abril, a la plaça de Cal Font.
Un teatre sense límits ni fronteres
Una porta groga entreoberta al mig d’un camp és la protagonista del cartell d’aquesta edició, que té com a objectiu expressar en imatges la frase “no es poden posar portes al camp”, que fa referència a la inutilitat de posar límits i fronteres en un espai de llibertat com és el teatre. A la imatge de la porta, s’hi suma el groc com a color protagonista de l’edició 2023, que vol ser una provocació especialment en el món del teatre a Catalunya, que l’evita com a superstició.
