La No sense lamentar la mort d’una gran artista i, per descomptat, d’una gran dona, la Milós Gras Miquel ens ha deixat aquest 31 de juliol, vençuda per una llarga malaltia; el meu personal acostament a la família -i en especial a la seva germana Maite- és el millor pretext, en aquest moment, per a concedir-me el consentiment de fer públic i extensiu aquest personal elogi al que ha estat una trajectòria professional i artística d’excepció.
Filla d’Igualada (25/12/1947), amb una -ben aviat- embrionària passió pel món de l’art, després d’estudiar el batxillerat al veí Col·legi de la Divina Pastora, va desplaçar-se a Barcelona per a cursar diferents competències artístiques a l’Escola Massana. Tot seguit, graduada en Arts Aplicades i Oficis, en ceràmica, escultura, joieria, disseny i il·lustració, va estrenar-se professionalment en el seu Taller d’Art de la plaça de l’Enxub d’Igualada; època en què van esdevenir prodigioses les seves primeres realitzacions, com el gran Mural –de ceràmica- per a l’Empresa Vives Vidal, tristament –avui- destruït; la Placa d’Igualada Ciutat Pubilla de la Sardana, i el Mosaic de Ceràmica, de la Font de la Carota.
Instal·lada a la ciutat comtal, cap a la dècada dels 80’, més enllà de seguir progressant en l’àmbit de la ceràmica amb creacions que suposaven un inequívoc aparador creatiu per a diferents seus institucionals, entitats privades, empreses i particulars; no va tardar a decantar-se resoltament per la seva especialització com a gemmòloga, al seu taller del Barri de Gràcia, amb una prolífica i bellíssima producció de joies d’una atractiva i refinada simplicitat; tot i ser peces d’or o d’argent, vestides de pedres naturals o pedres precioses. Paral·lelament, situada en un nou taller de l’Eixample barceloní, unes creacions artístiques de no menor notabilitat són les seves personals escultures i les seves originals composicions totalment manejables d’art moble; plenament harmonioses –gràcies a la seva atemporalitat- amb qualsevol ambient.
En summa, unes cinc dècades d’incansable –com era ella- inspiració i creativitat artística que s’acompanya d’un perllongat recorregut d’exposicions i mostres públiques (individuals o col·lectives) de la seva obra, així com un seguit de participacions en concursos l’han fet mereixedora de diferents premis i reconeixements fins a emplaçar-la en la categoria d’una artista d’abast internacional (Europa, Estats Units, Japó…). És més, tot plegat, ha contribuït a consolidar-la com a una inqüestionable virtuosa i emprenedora executiva de l’art, sempre empesa per l’entusiasme d’assadollar els seus anhels de crear i crear, fins que la salut li ho ha permès.
No sense passar per alt una de les seves proposicions àmplia i públicament reiterada: “Les dones hem lluitar per a què se’ns reconegui la nostra vàlua; i, tractant-se del món de l’art aquesta lluita es fa més punyent”; considerava que, des de la inspiració, la rellevància de les seves facultats operava en la línia de realitzar un treball capaç de convertir-se en motor de transformació social. Així, al costat del seu ideari, totes les seves obres certifiquen un gran coneixement de l’art i dels materials emprats, al seu torn que són resultat d’hores i hores de treball i d’esforç; cadascuna amb una pretensió i funcionalitat pròpies. Una total professionalitat, al capdavall, que fa inexcusable un cop d’ull a l’abast tècnic i temàtic de la seva producció.
L’òrbita de la seva exaltació creativa en constant activitat i amb el domini de nombrosos procediments tècnics permet d’emmarcar-la dins de l’estadi més complet dels llenguatges de l’art contemporani, no solament pels plurals elements constitutius de la seva obra sinó per la incessant acció valenta del seu exercici professional, en un temps en què –precisament- les dones no formaven part de les avantguardes artístiques. Per la tècnica tan personal com per la pròpia motivació temàtica, Gras ha aconseguit a tothora realitzar-se -amb un inconfusible segell- des de la inspiració pròpia de tantes creacions fins a les feines per encàrrec, on els hi concedia la càrrega simbòlica que en cada cas se li sol·licitava. Els resultats són, en conjunt, treballs magistrals que van des de la més sensual figuració realista fins a l’abstracció més esquematitzada i nodrida d’una potent força energètica; fruit d’un apassionant palpitar que mai no hagués imaginat aquest commovedor final.
