Aquest passat cap de setmana del 17 al 20 d’agost es disputava el Challenge du Montcalm, un festival de muntanya, segurament el clàssic més gran dels Pirineus amb totes les modalitats, des de kilòmetre vertical, a skyrace, marató, ultra alpina i fins i tot curses noctures i pels més petits, totes elles amb epicentre a l’Ariège, a la localitat d’Auzat. Les fortes calors eren protagonistes en aquesta edició, fent que fins i tot s’avancés l’hora de sortida de l’skyrace de diumenge per l’alerta canícula.
D’entre totes les curses, la Marató du Montcalm passa a ser la clàssica amb la seva 33è edició, una prova alpina que surt de la localitat d’Auzat i s’enfila fins als imponents cims de més de 3000m de l’Alt Pirineu, el Montcalm francès i la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya. Un cop coronats aquests dos cims, es desfà pràcticament el camí de baixada amb un vertiginós i tècnic descens passant per l’estany gelat, el refugi de Pinet fins l’Artigue. És aquí on canvia el terreny amb un final més atlètic amb uns 8km amb un corriol seguint el curs del riu.
L’igualadí Marc Ollé aconseguia fer-se amb la victòria completant els 42km i +2750m de desnivell amb un temps de 4h22min, superant el segon classificat, el company de l’equip Merrell, Marc Pinsach per 3min, i finalment tancant el podi a més de 10min el també català Jordi Roy. “El ritme va ser frenètic des de l’inici, el nivell de la cursa era molt alt i no arribava prou preparat per lluitar per estar a davant. De fet, a l’inici em va costar seguir el ritme i em posicionava amb 7a posició, controlant el cap de cursa a uns 2min però sense ser capaç d’acostar-m’hi”, comenta en Marc. Fou a partir de l’imponent fageda sortint de l’Artigue que en Marc va començar a retallar distància fins a col·locar-se ja a 1min del cap de cursa al refugi de Pinet. Finalment, coronava el Montcalm 2n a pocs segons del seu company Marc Pinsach, amb qui seguidament feien el cim de la Pica d’Estats encara a pocs segons i el tècnic descens on, ja junts, arribarien a l’Artigue. Va ser en aquest punt on el Marc va mantenir el ritme que el va portar a la victòria amb un marge suficient.
Ollé comenta que “no em vaig trobar bé i va ser una sorpresa que pogués guanyar aquesta gran clàssica, els corredors eren de gran nivell, amb el Pinsach que venia molt fort i descansat, Valentin Benard i altres atletes francesos i catalans. Tot i així, el meu ritme va portar-me a la victòria. No les vaig tenir totes fins gairebé a meta, ja que vaig fer una baixada molt conservadora per poder arribar amb garanties i pensava que a darrera ens atraparien a l’Arigue. Tot i així, alguns corredors que lluitaven pel podi van pecar de sobre-esforç o gestió que els portava a perdre força temps i les posicions capdavanteres”. I afegia que “estic molt content d’haver-ho aconseguit en un dia que no estava prou descansat per buscar del bon rendiment, però després del resultat del kilòmetre vertical, encara ho accentua més”, afegeix.
Cal destacar que el Marc va competir el dijous a la tarda a la modalitat de kilòmetre Vertical amb 3.5km i +1085m amb un temps de 43min53s aconseguint el bronze a tan sols 1segon de marge del 2n classificat i 1minut del primer. Malhauradament el Marc va haver de sortir l’últim corredor, havent d’avançar pràcticament tots els participants durant l’ascens, fet que li va fer perdre segons molt valuosos. A més, el Marc va córrer també el Trail du Novis el diumenge, una cursa de 25km i +1250m de desnivell on va aconseguir la 3a posició amb un temps de 2h7min. Una nova exhibició del corredor anoienc, quan després del desgast de la marató marcada per les altes temperatures va ser capaç de donar rendiment alt a la cursa més curta de l’endemà.
