El compte enrere per deixar de ser electe ha arribat. Una de les conseqüències: em miro les eleccions amb major perspectiva que mai. Al llarg del meu pas per la política institucional, puc afirmar que he adquirit el coneixement de tot el que es necessita per ser alcalde, vivint les campanyes per dins alhora que gestiones les perspectives i realitats del dia a dia dels veïns i veïnes.
La política actual està plena d’expectatives versus realitat. És prou conegut el fenomen de les promeses que desapareixen l’endemà de les eleccions. Aquest fet em porta a la reflexió sobre la importància de la coherència entre dir i fer. Les paraules no volen dir res si no es tradueixen en accions. Digues menys i fes més. Això és més necessari que mai en política.
El gran problema de la manca d’autenticitat en els discursos polítics és més que evident. Parlar de ser un gran municipi o de fer inversions amb només paraules no et fa polític. La política s’exerceix: amb accions, amb compromisos i no amb “palabros”. És positiu per a tothom ser coherent, dir el què defenses, sense buscar només l’aprovació dels altres. Això és el que trobo a faltar, i vull demanar, a tots els partits polítics i candidats, que es posicionin, sense pensar només en la papereta de vot del diumenge 28.
A més, és important denunciar els pactes soterrats i els interessos de partit (maleïts partits!). Aquests acords que s’amaguen als votants, perquè després dels comicis toca repartir pastissos. Necessitem una política d’anar de cara, que argumenti sense estar pendent d’enquestes electorals, que es posicioni sense intencions amagades. I, si el partit no guanya, no passa res: és possible que guanyin els ciutadans. Fer propostes intrèpides, argumentar-les i executar-les. Aquesta és la via.
Ser conquero (gentilici pels habitants de la Conca d’Òdena que acabo d’improvisar), per exemple, vol dir mancomunar serveis, ampliar equip, homogeneïtzar impostos, drets i deures, subvencions i millorar la vida de tots els que hi viuen, sense el greuge de la “ratlleta” del límit de terme. Vol dir tenir força per reclamar que hi passin coses al nostre territori, des del país, i tenir una població d’uns 70.000 habitants per atraure oportunitats i demanar que volem ser importants dins de Catalunya. Ser conquero vol dir, ser generós. Compartir polígon i governança, compartir parc agrari i governança. Compartir… I potser, només potser, ja arribarà el moment de ser municipi únic, però no abans.
Per aconseguir això, cal deixar de banda els interessos dels partits i no perdre el focus de què ens mou. Encara que algú deixi el seu càrrec polític, el seu compromís amb la comunitat no hauria de desaparèixer. Es pot continuar lluitant per allò en què creiem, com Alexandre Magne, i cremar les naus, si cal.
La política necessita una revolució basada en l’autenticitat, la coherència i el compromís real amb la ciutadania. Cal deixar enrere les paraules buides i les mitges veritats per construir un futur millor per a tots. Només així, podrem començar a construir una societat més equitativa, justa i transparent.
La nostra comunitat, la Conca d’Òdena, ha estat un valor potentíssim per a mi durant tots aquests anys com a alcalde. No s’hi valen les mitges veritats o les promeses electorals del sí però no. Cal proposar allò que vols fer, passar pel filtre de les eleccions, per després complir-ho; però no fer veure que no ha pogut ser. Necessitem més acció, més coherència i menys paraules buides.
Espero que el futur de la nostra política estigui ple de candidats que són autèntics i estan compromesos amb la seva comunitat. Que no busquin l’aprovació, sinó que defensin el que creuen. Que deixin de banda els pactes soterrats i els interessos ocults. Que es posicionin sense pensar en la papereta de vot i que lluitin per millorar la vida de les persones, tant si fa sol com si plou.
Estic convençut que, si seguim aquest camí, aconseguirem una política més autèntica, més transparent i més pròxima a la gent. Una política que no es defineixi pel poder, sinó per la vocació de servei a la comunitat.
En fi, tot i que estic a punt de deixar el meu càrrec polític, però el meu compromís amb la Conca d’Òdena no acaba aquí. Continuaré lluitant per allò que crec (fent política, sens dubte, en el dia a dia), amb la mateixa determinació que va moure a Alexandre el Gran, allà pel segle IV aC: estic disposat a cremar les naus, si cal. Perquè, al capdavall, és això el que significa ser un servidor públic.
