Entrevista a Miquel Bernadí Llucià, president dels Moixiganguers d’Igualada
Soc en Miquel Bernadí Llucià. Tinc 42 anys i soc igualadí. Des del 1995 que formo part dels Moixiganguers d’Igualada, vaig ser cap de colla durant 4 anys i ara en soc el president. Professionalment soc economista i treballo a Petromiralles.
Des de primers de febrer que ets els nou president dels Moixiganguers d’Igualada. Com et sents?
Em sento orgullós i amb una gran responsabilitat de tenir aquest càrrec, i alhora amb un punt de vertigen perquè el llistó deixat per l’Oriol Solà és molt alt. Penso que la colla durant aquests darrers set anys ha fet un gran canvi, tot i que no sabria dir si és que els castells han portat a la Junta a treballar més, o que la Junta hagi treballat més ha portat els grans castells. M’atreveixo a dir que és la Junta qui tiba del carro perquè l’empírica de la història ens diu que quan hem tingut millors locals i millors condicions la colla ha crescut i cada cop que hem estrenat un local hem crescut un pis més.
Tenir un local com les Cotxeres és un luxe.
És un dels millor locals del món casteller però l’únic problema que té és que és privat i això sempre condiciona, perquè ningú ens assegura que d’aquí 20 anys siguem al mateix lloc. Ara és un orgull per Igualada i pels Moixiganguers tenir aquest local, i esperem que continuï sent-ho.
De fet, un dels canvis que ens ha portat més gent ha estat aquesta ubicació, plaça Catalunya, 1, a l’Estació Vella que al meu entendre hauria de ser un lloc públic, de la ciutat i obert a Igualada, on s’hi puguin fer moltes coses. Nosaltres, com a Moixiganguers, sempre l’oferim a la ciutat per dur a terme actes i activitats com La Mostra, exposicions…
Quins són els objectius que voleu dur a terme, tant a curt com a llarg termini?
Principalment a curt termini, agafar el traç perquè per a mi tot és nou -doncs no he estat ni a la Junta anterior-, intentant fer el canvi sense que es noti en el dia a dia. I a llarg termini crec que el repte seria créixer més com a entitat i tenir la gent suficient per fer castells de gamma extra. Treballarem per obrir més el local cara el públic, col·laborant amb altres entitats, perquè creiem que Moixiganguers no és només una entitat de cultura popular sinó que hauria de ser un referent a Igualada a nivell social. Això també comportaria segurament donar-nos a conèixer a nova gent que no està relacionada amb la cultural popular a Igualada.
Qui formeu part de la nova junta?
Unes vint o trenta persones, algunes de les quals que ja formaven part de l’anterior junta i amb el Jordi Moreno que continua com a cap de colla. Aquest fet va ser un dels que va influir en la meva decisió de presidir els Moixiganguers.
Quin ha estat el teu procés personal dins la colla?
Vaig començar de canalla, després vaig estar a la tècnica, vaig ser cap de colla, vaig estar un parell d’any sense fer res, vaig tornar a l’equip de folres… Hi ha una sèrie d’espècimens dins la colla, amb una vintena d’anys d’experiència que sempre som en algun lloc o altre.
És complicat agafar el relleu d’un president com l’Oriol Solà?
Sí. Ell va començar quan vam canviar de Cal Tabola a les Cotxeres i va agafar un projecte en què feia falta un endeutament per poder-lo tirar endavant. Va saber gestionar-ho molt bé, va saber veure les possibilitats i ha deixat la colla estable econòmicament i passant de castells de 8 a 9. Esperem fer-ho tan bé com ell.
Fa pocs dies vàreu recollir dos premis a la Nit de Castells. Què signifiquen per a la colla?
Són dos premis molt significatius perquè un representa què fem i l’altre com ho fem. El premi a la gamma completa de castells de 8 premia la colla que no és de gamma extra que ha fet més castells de 8 diferents durant la temporada i nosaltres els hem fet tots. L’altre premi és a la colla de la temporada i és un premi subjectiu, un reconeixement a com fem les coses, com les vivim, com les plantegem. Crec que el premi, en aquesta ocasió és una aclucada d’ull al fet -un punt romàntic- que a Igualada és on es va acabar tot (parlem de la pandèmia) i on va tornar a començar tot; i és aquí, on ens van tancar primer, que al cap de dos anys hem arrencat amb més força dins el món casteller. El fet d’haver fet assajos durant el màxim de temps possible -amb tots els condicionants pandèmics- ens ha servit per afavorir la continuïtat i no perdre el vincle.
Ara que encareu els vostres objectius a assolir castells de 9, necessiteu més gent?
Sempre volem més gent, perquè els grans castells necessiten molta gent. Però jo penso que potser el que és més important que és que amb la gent que tenim hi hagi el compromís, les ganes, la il·lusió de ser-hi sempre. També m’agradaria que totes les camises que hi ha repartides a Igualada, que són moltes, recuperessin la il·lusió i tornessin. Vull aquests, aquests que ja havien sigut amb nosaltres i que per la causa que sigui, durant una època no han vingut. I també, com no, gent nova.
Ja heu començat els assajos. Quan estreneu temporada?
Estrenem aquest diumenge a Montmaneu que és una actuació que sempre ens fa molta il·lusió, i a més sembla que ha vingut per quedar-se. Les actuacions a municipis de la comarca sempre ens fan molta il·lusió i ens agrada anar-hi cada any.
Econòmicament, en quina situació us trobeu?
M’agradaria fer una reflexió que malgrat que Moixiganguers som una de les colles top ten dels país, a nivell d’ajuts públics no estem en aquest nivell. Les ajudes que tenen d’ajuntaments, diputacions i consells comarcals altres colles de nivell similar o fins i tot inferior no tenen res a veure amb les nostres i penso que això és un tema que a curt o mig termini s’ha de rectificar.
