Segons el costumari català i un bon grapat d’estudiosos de les nostres tradicions, la singular pràctica -esdevinguda tot un costum- de posar un ou damunt d’un brollador d’aigua, i fer-lo ballar, ha contribuït amb escreix a ser un magnífic reclam per a la recreació de grans i petits, tal vegada potser més per a la mainada; fins a nodrir d’històries i anècdotes qualsevol significació atribuïble al seu vertader origen. En aquest sentit, ja sigui per desconeixement o bé per recórrer a fonts imprecises, la popularitat de “L’ou com balla”, de temps ençà, va plena de tanta narrativa que se’n podrien escriure pàgines i pàgines, i algunes de ben sorprenents o fins i tot estranyes.
![](https://veuanoia.cat/wp-content/uploads/2022/06/20200611-190425.jpg)
Tanmateix, si et cenyeixes als doctes coneixements d’un estudiós del nostre costumari tradicional i de tot el curs de l’any, com és el cas d’en Joan amades, se sosté que: L’ou com balla consisteix a col·locar un ou buit dins la pica d’un sortidor i fer-lo surar sobre l’aigua. I, precisament, en el moment en què l’ou se situa damunt del raig d’aigua del brollador, s’enlaira i comença a fer giravoltes en una dansa intermitent de saltirons que dóna peu a una admirable i fascinant escenificació, una representació que guanya tot l’encís inimaginable quan a l’entorn d’aquest escenari i al voltant del sortidor hi ha una exuberant guarnició de les flors i els fruits que regala la Terra, a l’estació primaveral; un conjunt ornamental que, tot sigui dit -com si d’una custòdia es tractés- evita que en el seu ball l’ou pugui caure més enllà d’on es diposita l’aigua del sortidor. Per descomptat, en caure a l’aigua, l’ou ben aviat tornarà -per l’efecte del moviment de l’aigua- a enlairar-se i fer les seves voltes i saltirons. I, de retruc, més enllà de la càrrega espiritual concedida a aquesta celebració del Dia de Corpus, el saber popular estima que, si al decurs de les vint-i-quatre hores del dia, l’ou no s’ha trencat, és senyal de bonaventura i que venen temps d’auguri; tal vegada una oportuna metàfora de la fertilitat i de la plenitud de la primavera, el moment de total esclat de la vida, perquè sens dubte l’ou, l’aigua i les flors són una gran font de regeneració. Definitivament, no es tracta d’altra cosa que d’evocar la importància del cicle vital, sobretot en referència al temps i al moviment incansablement continuat.
L’ou com balla, doncs, és una activitat coneguda des de mitjan segle XV i, lògicament, vinculada a la festivitat de Corpus; un festeig celebrat puntualment i any rere any a diverses poblacions catalanes. Val a dir, en aquest sentit, que en referència a la ciutat d’Igualada, aquest festeig es ve duent a terme des de fa més de quatre dècades a la Plaça de Pius XII, en tant que un event que va ser iniciativa de qui havia estat el forner del Carrer del Roser, el senyor Salla; una proposta, per cert, molt ben acollida per part de tot el veïnatge del Barri de la Font Vella, que és qui se’n fa càrrec de tota l’organització.
![](https://veuanoia.cat/wp-content/uploads/2022/06/20210603-164159-01-Retall.jpg)
Òbviament, si se li vol trobar una motivació espiritual, la plasticitat d’aquesta seqüenciació pot fer pensar en la simbòlica elevació de la sagrada forma de l’eucaristia en els actes religiosos, i molt especialment en l’acte de l’eucaristia del Dia de Corpus Christi, que celebra l’encarnació de Jesús en pa i en vi.
Des d’una altra perspectiva, hi ha documents que vinculen l’origen d’aquest festeig amb l’herència de les cultures musulmanes, atesa la gran diversitat de jocs d’aigua de les fonts i sortidors dels jardins i patis interiors de finques i palaus; tota una alegoria també del moviment i de la vida.
Al capdavall, val a fer esment a què per excel·lència i, com no, per història i per tradició, són summament famoses i espectaculars les escenificacions de L’ou com balla del pati de la Catedral de Barcelona, del de la Casa de o del Museu Marès, entre d’altres.
Per últim, a tall informatiu, no es pot passar per alt que aquests dies l’Arxiu Comarcal de l’Anoia convida a visitar una exposició que rememora la transcendència d’aquest festeig a la ciutat d’Igualada.