Han passat només dos anys del tancament de la Conca d’Òdena. Recordo perfectament els dies previs amb els primers casos de covid a casa nostra. A l’hospital d’Igualada el 23 de febrer ja teníem una persona amb simptomatologia, dos dies després es confirmava un cas a Barcelona. I a primers de març, a la Conca d’Òdena, el degoteig va acabar portant al tancament. Van ser moments molt durs per a les persones que treballem al món de la salut: no sabíem com fer-hi front, no teníem els recursos i vivíem una guerra contra una pandèmia nova. El que va venir les setmanes i els mesos després del tancament, ha estat una lliçó de resiliència per a tothom.
Han estat 24 mesos, sis onades, més de 165.000 persones contagiades per covid a la regió sanitària de la Catalunya Central i una lluita a contra rellotge. El bagatge de persones que hem perdut a causa de la pandèmia a la regió sanitària és de 2.701 persones, d’aquestes 686 de l’Anoia. Des d’aquestes línies, un record molt especial per a les persones que ens han deixat en aquests dos anys i per a les seves famílies.
Però hi ha molts més números que ens obren una finestra per mirar cap al futur. Hem aconseguit una vacuna en un temps rècord. I el que encara és millor, en aquest segon any de pandèmia, hem vist com la vacuna ha revertit la situació dramàtica que vam viure als inicis. Les residències que tant van patir han pogut recuperar una certa normalitat. Hem posat a la regió sanitària més d’un milió de vacunes i tenim un 75% de la població amb la pauta completa de vacunació. Un agraïment al conjunt de professionals de la salut a l’Anoia pel compromís i esforç que han dedicat durant els dos anys que portem de pandèmia.
Ens toca mirar endavant i aprendre d’aquesta pandèmia moltes lliçons per fer-nos més forts i millors com a societat i com a sistema sanitari.
Hem après a ser prudents. En aquest sentit, elogiar la resposta ciutadana a cada mesura implementada. Hi ha hagut un alt component de responsabilitat individual per frenar la transmissió de la pandèmia. Mesures que hem après de memòria i que hem repetit un i altre cop com l’ús de la mascareta, el rentat de mans, la distància social i la ventilació d’espais tancats han comportant una millora en el control del virus i, conseqüentment una disminució de la pressió assistencial tant a l’atenció primària com l’hospitalària. És bo recordar-ho. També hem après a reinventar-nos en molts aspectes: en les relacions personals, en les feines i també en el món de la salut. La col·laboració, el treball en equip, el compartir bones experiències, la solidaritat són aspectes que hem sabut teixir quan les coses han estat extremadament complicades i que, ara, en un entorn més favorable ens fa més forts.
Des de l’àmbit de la salut tenim grans reptes de futur. Ens cal una transició del sistema sanitari cap a una nova etapa postpandèmia de manera que siguem capaços de donar resposta a les necessitats presents i abordar les reformes necessàries pel futur. Estem en un nou paradigma on preservem la qualitat del sistema de salut públic, l’equitat i l’accessibilitat. On l’important és un model que ens doni garanties de poder oferir la millor assistència possible per donar resposta a les necessitats existents, siguin les que siguin en cada moment.
Sabem que el 2022 ha de ser un any on hem d’afrontar reformes essencials. El dèficit de professionals planteja un repte i ens haurem de reinventar per retenir i seduir des de les regions més allunyades. Potser ens cal revisar paràmetres de carrera i categoria professional, generar nous incentius i oportunitats en el marc de les àrees bàsiques i punts d’atenció continuada per l’àmbit mèdic i d’infermeria de família i salut comunitària.
L’altre àmbit que també ens cal transformar és el de les residències o potser, més ben dit, l’estructura de la societat per adaptar-la millor a l’envelliment progressiu i natural amb una dimensió molt centrada en la prevenció i buscant un equilibri intergeneracional. Nous enfocs conceptuals que no només passen per incrementar recursos, professionals i qualificació. Canvis molt profunds com a societat amb una perspectiva de salut i autonomia de les persones.
