L’Igualada Rigat juga demà dissabte al vespre (20:30h.) a les Comes l’anada dels quarts de final de la WS Europe Cup contra el Valdagno italià. Es tracta del darrer escull a salvar abans d’arribar a la final four de la competició, que, recordem, és l’únic títol que li manca a les vitrines en la seva història.
El Valdagno és un rival similar al Grosetto, que l’IHC va eliminar a vuitens. Hi ha esperances, doncs, en la classificació, malgrat que la tornada es jugui en terres italianes. Amb tot, si els arlequinats juguen al mateix nivell que diumenge passat davant el Barça, hi ha fermes possibilitats d’èxit.
L’Igualada no va poder donar la campanada i va acabar caient, molt dignament, davant el Barça per 2-6; el resultat final, però, no reflecteix ni molt menys el que es va viure a la divuitena jornada de la Parlem OkLiga al Pavelló de Les Comes, on el conjunt arlequinat va estar dins el partit fins al darrer minut.
El feu igualadí es va vestir de gala, pràcticament sense localitats lliures, per viure un partidàs davant el líder imbatut. L’Igualada Rigat arribava amb bona dinàmica, encadenant tres victòries consecutives, mentre que el Barça arribava invicte aquesta temporada i volia seguir ampliant el seu lideratge. I així va ser des de la primera jugada del partit, on Sergi Llorca va enviar una bola al ferro per posar el primer avís a la porteria igualadina.
El partit va ser molt brusc ja des de l’inici, amb decisions arbitrals que van encendre els ànims a una i altra banqueta. El joc va quedar condicionat per la quantitat de faltes assenyalades, sobretot en contra del conjunt igualadí, que als set minuts de joc ja en portava 6. A falta de 14:33, gràcies a una bona transició el Barça va trobar alliberat a Marc Grau que va poder superar pel pal curt a Guillem Torrents i inaugurar el marcador.
L’alegria va durar ben poc per als d’Edu Castro, que van veure com menys de dos minuts després Nil Cervera s’inventava una canonada creuada que va fer trontollar els pals de la porteria de Sergi Fernández, i va aconseguir establir l’empat a l’electrònic. Amb aquest gol, tant l’equip com la grada van reviure i el conjunt igualadí va viure els seus millors minuts sobre el terratzo de Les Comes: un xut de pala d’Aleix Marimon que es va escapar per poc, una ocasió dins l’àrea de Marc Rouzé, una cullera de Mabe que es va estavellar a la creueta de la porteria blaugrana, i un penal que Nil Cervera no va ser capaç de transformar.
El Barça, a 36 segons pel descans, va tenir l’oportunitat d’avançar-se a l’electrònic a causa de la desena falta local, però Guillem Torrents va aturar la falta directa executada per Pau Bargalló. El resultat a la mitja part era d’1-1, però va durar poc a la represa ja que als pocs instants Sergi Llorca va rematar una penjada de João Rodrigues per posar el segon al marcador. Les ocasions se succeïen a les dues porteries, però tant Guillem Torrents com Sergi Fernández van estar molt encertats sota pals.
A tocar de l’equador de la segona meitat, van dues faltes directes. La primera, a favor del Barça per la quinzena falta igualadina: Pau Bargalló, ara sí, va poder superar al jove porter igualadí aixecant i picant. A la següent jugada va caure la desena falta del Barça, i Roger Bars va agafar la responsabilitat d’executar un xut perfecte, inapel·lable per ‘Chencho’, que tornava a posar als igualadins a només un gol de distància.
Els homes de Marc Muntané es va bolcar a l’atac amb el 2-3 i van disposar de bones oportunitat d’empatar a la recta final del partit. A falta d’1:01, i quan l’Igualada Rigat preparava el porter-jugador, Marc Rouzé va tenir la mala sort d’enganxar el seu estic al patí de Bargalló i fer-lo caure, provocant així la targeta blava i una nova falta directa a favor del Barça, la qual ‘Paueti’ va tornar a transformar.
Els arlequinats, a la desesperada i dos gols sota al marcador, van jugar-se el cinc contra quatre, però el Barça va poder recuperar una bola i João Rodrigues va marcar el cinquè a porteria buida. Ja amb l’Igualada tirat a l’atac, novament el jugador portuguès del Barça va marcar amb una rematada des de dins l’àrea per fer el 2-6 final; un resultat que no fa justícia al que es va veure a les Comes, on l’IHC ho va deixar tot sobre la pista, però va caure davant el líder i veia trencada la seva ratxa d’imbatibilitat com a local.
