L’increment de les autolesions en l’adolescència ha sigut progressiu en les últimes dècades, amb un augment exponencial en els darrers 10 anys. Els experts coincideixen en que aquest increment notori de les autolesions en la població adolescent i en adults joves estaria relacionat, en bona mesura, amb el malestar psicològic i la sensació d’un baix recolzament social (que pot haver-se incrementat a causa de la pandèmia de la covid-19).
De fet, es tracta d’un fenomen que no és infreqüent; alguns estudis mostren que entre el 14% i el 32% d’adolescents i adults joves s’han autolesionat algun cop a la seva vida.
Què són les autolesions?
L’autolesió podria definir-se com un dany intencionat que la persona fa sense la intenció de treure’s la vida. Habitualment, tenen la intenció d’alleugerir el patiment emocional que es pot originar en diferents àmbits, com ara l’interpersonal (per exemple, sentir-se rebutjat). En alguns casos, l’autolesió pot ser freqüent i pot esdevenir una manera d’afrontar els problemes poc adaptativa. En aquests casos, l’autolesió pot ser preocupant.
L’autolesió acostuma a associar-se a conseqüències negatives a mig i llarg termini, com un pitjor rendiment acadèmic o més malestar psicològic. També sabem que, tot i que són fenòmens diferents, l’autolesió recurrent incrementa el risc de pensar en el suïcidi.
Què podem fer davant les autolesions?
L’autolesió es pot superar i el primer pas és demanar ajuda: si t’autolesiones, no estàs sol. És important parlar-ne amb la família, amb alguna persona de confiança, per tal de poder buscar aquesta ajuda amb el recolzament necessari. També es pot acudir directament al centre de salut, on els professionals estan preparats per donar una atenció adequada; faran una avaluació de la situació i posaran en marxa el tractament per superar-ho.
Existeixen diferents tipus de tractaments, adequats a cada pacient. El tractament psicològic permet eliminar o disminuir la conducta autolesiva modificant els pensaments negatius, entenent les emocions i aprenent formes saludables de reduir i gestionar el malestar. A vegades serà recomanable prendre medicació, sempre sota prescripció mèdica i especialment amb diagnòstics com la depressió. També es poden combinar els dos tractaments.
La prevenció, la millor aliada.
Podem incorporar en el nostre dia a dia hàbits i rutines que ens permetin evitar les autolesions. D’una banda, amb estratègies de regulació emocional, com identificar el que ens causa malestar i relacionar-ho amb les emocions que ens provoca; posar nom a les emocions que sentim; identificar els pensaments que acompanyen aquestes emocions (per exemple: “no serveixo per res”); i buscar alternatives saludables per fer front a les emocions i pensaments negatius.
D’altra banda, podem incloure hàbits i rutines com fer esport, cuidar l’alimentació, llegir, fer activitats relaxants, escoltar música… I, sobretot, buscar recolzament, tenir persones al nostre entorn a qui puguem acudir en moments de crisi.
Les autolesions centren les línies de recerca del Servei de Salut Mental del Consorci Sanitari de l’Anoia
Les autolesions en adolescents i adults joves centren bona part de les línies de recerca del Servei de Salut Mental i Addiccions del Consorci Sanitari de l’Anoia.
Actualment, el Dr. Daniel Vega, és coordinador i investigador principal d’un dels projectes seleccionats per La Marató de TV3 del 2021, sobre salut mental, amb un projecte dotat amb prop de 400.000 euros que té l’objectiu de desenvolupar un tractament específic per a l’autolesió que pugui seguir-se amb una APP per a telèfons mòbils. La investigació va arrencar aquest gener i en les properes setmanes s’iniciarà el reclutament de voluntaris per participar en els estudis.
Així mateix, el Dr. Vega encapçala una investigació finançada pel Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital per estudiar com la interacció dels joves en xarxes socials, en concret, sentir-se rebutjat a nivell social en una xarxa social, pot induir a la idea d’autolesionar-se.
Aquest mes de febrer s’ha publicat la guia “Evaluación y manejo clínico de las autolesiones en la adolescència: protocolo basado en la evidencia”, una guia del Ministerio de Sanidad i la Xunta de Galícia, que el Dr. Daniel Vega ha coordinat i on han participat altres experts a nivell nacional.
Aquest document, vol servir de guia de recomanacions clíniques per a professionals, tant d’atenció primària com especialitzada. A més, compta amb un document d’informació destinada a la població general i als professionals de l’educació.
