L’any 1984, la llavors diputada igualadina Flora Sanabra va encapçalar una acció al Parlament de Catalunya per a demanar el soterrament de la línia del “carrilet” a Igualada. La cambra catalana va acabar aprovant la seva proposta per unanimitat, instant al llavors govern de Jordi Pujol a fer l’obra tan ràpid com es pogués. Fa 38 anys, i avui el més calent és a l’aigüera…
Posteriorment, molts han estat els polítics locals -de tots els colors de l’arc parlamentari- que han seguit les mateixes passes, evidentment, sense èxit, perquè a Barcelona no s’han mirat mai massa amb els mateixos ulls el què passa lluny de la capital, que el que succeeix a l’àrea metropolitana… Hi ha exemples per donar i per vendre. El projecte del soterrament del tren, mil i una vegades canviat, mil i una vegades trossejat i discutit, ha acabat dormint el son dels justos, tot i haver exemples que demostren que el pas a nivell existent és un perill. Fins ara.
Aquesta setmana, la Generalitat ha iniciat el procediment per a convertir aquest projecte en una realitat. No és d’estranyar que desperti escepticisme a l’Ajuntament d’Igualada, vist el vist al llarg de la història recent, però no per això cal reclamar que, d’una vegada, la Generalitat s’escolti el territori.
El soterrament és necessari, perquè comportarà l’eliminació d’un dels pocs passos a nivell a dins d’una ciutat que queden a Catalunya, i perquè també ajudarà a pacificar i dignificar una zona com el barri del Sant Crist. Però és que, a més, Igualada guanyarà per fi la perllongació del Passeig Verdaguer, i l’obertura d’una nova i gran plaça de cinc mil metres quadrats… Aquest és un projecte que la Generalitat li deu a Igualada per justícia. Esperem, doncs, que aquest intent sigui d’una vegada el definitiu i no tinguem motius per dubtar de la credibilitat de les nostres institucions.
