El festival Rec.0 ha tornat aquesta setmana i ho ha fet amb un més que notable èxit de públic, un sensacional poder de convocatòria arreu del país que ha provocat l’atenció de molts mitjans de comunicació. És d’esperar que avui i especialment demà Igualada sigui un referent indiscutible per a molta gent, i que gairebé col·lapsi per l’allau de visitants.
Certament, hi havia moltes ganes de recuperar la normalitat. I la bona climatologia -talment sembla que amb el Rec.0 hagi arribat a la fi el bon temps- està ajudant amb escreix a donar aquests dies a la ciutat una imatge de plena recuperació.
Podríem dir, pel què sembla, que el Rec.0 serà el definitiu final d’un túnel fosc que ens ha tocat travessar durant dos anys llargs que mai oblidarem.
L’Anoia -i tampoc Igualada, si és que de debò vol presumir de ser-ne la capital- no compta amb unes dades econòmiques massa favorables. Aquests dies hem sabut que la renda per càpita dels anoiencs era el 2019, just abans de començar la pandèmia, la pitjor de la província de Barcelona. Havia pujat respecte l’any anterior sí, però era la darrera de la cua. Anem amb crosses i ens manca aire.
D’altra banda, es constata una recuperació clara de l’ocupació. Les males dades de l’atur semblen cosa del passat, pugen els contractes indefinits i baixa l’atur juvenil. Bones notícies. Però compta, que els mateixos números confirmen que l’economia de l’Anoia ja no es mou, ni de llarg, per la Indústria, sinó pels Serveis. És aquí on generem riquesa. Agradi o no, és així. I algun dia caldrà explicar per què.
Esdeveniments com el Rec.0 porten gent a la ciutat i ajuden a fer negoci, tant al comerç local, que ha sabut espavilar-se i trobar en aquell “enemic” inicial un aliat per aprofitar-se’n durant tres dies a l’any, com en l’hostaleria, que aquesta setmana penja el cartell de complet cada dia, o frisa per fer dos torns per encabir tothom.
Calen més activitats com aquestes. Aprofitem-les per avançar i recuperar els trens perduts.
