S’acaba 2022, un any que, per a la majoria, no serà recordat com dels millors. Malgrat que hem dit adeu, d’aquella manera, al malson de la covid-19, que encara persisteix però minorada per les vacunes, aquest és un any marcat per una crisi profunda de l’economia, i per una guerra en els confins d’Europa que està reconduint la política internacional i afectant de ple el nostre dia a dia.
Però també cal que, ara que som a punt de cruspir-nos el raïm sense restriccions, hi posem filosofia i cerquem el positivisme. En la nostra cultura és tradició, quan canviem d’any i després d’haver engolit els raïms de la sort sense ennuegar-nos, desitjar felicitat i prosperitat a les persones que més estimem. Es tracta d’un moment festiu que molts de nosaltres esperem amb candeletes, i durant el qual sovint fem un esforç passant per la perruqueria i vestint-nos de gala.
Dissabte a la nit, sembla que altre cop amb temperatures no gaire hivernals, celebrarem que podrem viure un any més i desitgem que l’any nou sigui millor que l’anterior, perquè, què carai, val més que pensem que a mesura que passen els anys la història avança forçosament per millorar.
L’any passat parlàvem aquests dies de la pandèmia, que ja expirava dels seus efectes més devastadors, i, malgrat que els tambors de guerra ja amenaçaven des de Rússia, érem tots “adequadament” optimistes i un pèl ingenus.
Ens preguntem ara per què no podem ser-ho també per al 2023 que som a punt d’encetar. Somniar amb esperar viure i veure més esdeveniments positius que negatius, més diners al calaix, preus més baixos, adéus a les guerres i, més encara, a les pobreses, i sobretot, que la bona salut ens acompanyi un any més. Somniar és de franc, i és bo.
Des de l’equip que totes les setmanes fa possible La Veu de l’Anoia, tots els desitjos de pau, amor, felicitat i salut per 2023.