El projecte del pas de la línia de molt alta tensió (MAT) per Bellprat ha estat la gota que ha fet vessar el got. El pas de la MAT es suma al projecte de construcció d’un parc fotovoltaic de 65 hectàrees a escassos 500 metres de les masies i també la previsió d’instal·lar 10 aerogeneradors de 200 metres d’alçada dins el terme municipal.
Davant aquesta situació, els veïns de Bellprat van engegar el passat 17 de juny una acció simbòlica que restringeix l’entrada al municipi a les constructores i grans empreses de l’IBEX-35 que volen tirar endavant tots aquests projectes.
Maite Pérez, veïna del poble comenta a La Veu que “dona la sensació que ens volen destrossar des de Madrid” i afegeix que el disseny del traçat per on ha de passar la MAT és l’exemple perfecte de que només es busca el màxim benefici econòmic, “carregant-se tots els pobles si fa falta”.
Una altra veïna del municipi, Rita Baliu, també és molt contundent amb la feina dels polítics catalans, “és un fàstic tot plegat, estem pagant a polítics que no sé ni per què serveixen”.
Com en moltes de les manifestacions i concentracions que s’han fet contra aquests macroprojectes, tant Pérez com Baliu alcen la bandera del “Renovables sí, però així no”.
En relació amb la decisió dels propietaris de cedir els terrenys on s’hi instal·laran algun dels projectes, Maite Pérez està segura que la majoria d’ells no necessiten els diners i està convençuda que “alguns ja tenen mala consciència”.
Barreres que tallen el pas
Davant aquesta situació, els veïns de Bellprat es van reunir per buscar una solució al problema. És per això que van decidir posar barreres als tres accessos al municipi. “Necessitàvem fer una acció i tenir visiblitat als mitjans de comunicació, i vam pensar que aquesta era una bona idea”, comenta Maite Pérez.
Per aquesta veïna de Bellprat, una de les 13 persones que actualment viuen tot l’any al municipi, aquesta no és només una acció simbòlica. Pérez assegura que en el moment en què arribin les màquines per començar a tirar endavant el projecte, la seva intenció és no deixar-los passar de cap manera, “si he d’anar a la presó hi aniré”, comenta. “A part de la pèrdua pel territori, amb aquest panorama que tindrem, les nostres cases no valdran res, els seus guanys son les nostres pèrdues”, s’exalta mentre afegeix que “no tenim res a perdre”.
En aquest sentit, Rita Baliu es queixa que “per una banda ens envien missatges de la importància de la pagesia i del territori i per altra banda ens volen posar totes aquestes infraestructures”.
La Generalitat i les empreses van a ritmes diferents
Un dels moviments de la Generalitat per tal d’evitar que les grans empreses energètiques arrasin el territori sense contemplacions és la redacció del “Pla Territorial Sectorial per a la planificació i implantació de les energies renovables a Catalunya”.
L’alcalde de Bellprat, Carles Pol, lamenta que els projectes anteriors a l’aprovació d’aquest pla tiraran endavant igualment, com és el cas del de Bellprat. “La Generalitat i les empreses energètiques van a ritmes diferents i quan s’aprovi el pla d’aquí dos anys, aquí a Bellprat els projectes segurament ja estaran acabats”, comenta. En aquest sentit, Pol creu que la Generalitat hauria de paralitzar tots els projectes que estan en marxa mentre no s’aprovi el pla.
És de la mateixa opinió Maite Pérez, que comenta que la nova llei d’energies renovables, que es va aprovar l’octubre de l’any passat, “és molt maca, però a l’hora d’aplicar-la dona via lliure igual a l’Ibex-35, no planifica el territori”.
Per parlar de tot el problema, dilluns passat els veïns de Bellprat es van reunir amb el delegat del Govern a la vegueria del Penedès, David Alquézar. Una reunió en què els veïns van quedar força decepcionats amb la postura del govern català. Segons ells, la Generalitat està “resignada” a acceptar els plans de Madrid i no faran una oposició frontal al model energètic que es proposa actualment.
Per la seva banda, Alquézar comenta que des del Govern ja s’han presentat al·legacions al projecte de la MAT, que considera que no té cap sentit tenint una altra línia de les mateixes característiques que ja està construïda i va en paral·lel a aquesta a una desena de quilòmetres.
Abús a municipis petits
Més enllà de l’esperança d’eliminar el projecte de la MAT, David Alquézar també confia en poder aturar el projecte de 65 hectàrees de parc fotovoltaic, en què la Generalitat podria tenir alguna cosa a dir. “No pot ser que en un municipi li passin totes aquestes infraestructures, és un abús als poble més petits”, comenta Alquézar. El delegat de la vegueria, per altra banda, no veu alternativa a la construcció de 10 aerogeneradors de 200 metres, ja que la seva instal·lació depèn del Ministeri de Transició Energètica.
Per tal d’evitar aquestes grans concentracions d’instal·lacions d’energies renovables, el decret aprovat pel govern català l’any passat pretén racionalitzar-ne la implementació, fomentar un model de microparcs de proximitat. Un model que, actualment, xoca amb l’espanyol.
Tot i la poca confiança en aquest decret de la Generalitat, els veïns del municipi, tampoc es resignen i confien que el projecte de la MAT s’acabi aturant i que els projectes de parcs eòlics i fotovoltaics, com a mínim, es redueixin.
“Bellprat és una monada. L’any passat vam tenir la desgràcia de l’incendi a la Serra de Queralt i només faltaria que ens posin tot això a l’altra serra”, sentencia Rita Baliu.
Un any de l’incendi
Just aquest diumenge farà un any que es va iniciar, a Santa Coloma de Queralt, l’incendi que va cremar més de 1.600 hectàrees, 1.000 de les quals van afectar al municipi de Bellprat.
Un any més tard de la catàstrofe, l’alcalde de Bellprat denuncia que les administracions ja no estan pendents de la zona, “es va començar amb molta empenta i ara han desaparegut tots”. Per Carles Pol, el problema no és la reforestació, “que ja ve sola”, sinó el bosc que hi haurà d’aquí a cinc anys. L’alcalde comenta que uns anys després d’un incendi, s’acumulen molts més arbres al bosc i “no podem assumir aquesta superpoblació forestal”. És per això que Pol reclama a les administracions més facilitats per tal que els petits propietaris dels boscos puguin explotar-lo.
Per la seva banda, David Alquézar, delegat de la vegueria del Penedès, i també alcalde de Sant Martí de Tous, un altre dels municipis afectats per l’incendi, assegura que la gestió forestal post incendi encara no ha finalitzat i recorda que s’hi han destinat 3 milions d’euros.
Alquézar assegura que des de la Generalitat s’està treballant en un pla que faciliti la generació d’un model productiu al voltant dels boscos, per tal que siguin rentables. En aquest sentit, els pressupostos d’aquest any destinen 18 milions d’euros a aquesta àrea, 6 vegades més que el pressupost del 2021.
No hi ha altra remei que acostumar-se al nou paisatge
Des d’un punt de vista més sentimental, Maite Pérez i Rita Baliu lamenten que no hi ha altra possibilitat que acostumar-se a veure aquest paisatge cremat. Tot i admetre que encara no s’hi ha habituat del tot, Pérez explica que “és una llàstima, el que més trobo a faltar son els corriols quan surto a passejar”.
Per la seva banda, Baliu, compungida, comenta que “el problema és que la terra té el seu temps i nosaltres el nostre. A la terra no li ve d’uns anys”.
