L’Anoia ha multiplicat per quatre les dades de recollida selectiva de residus en els darrers 20 anys, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya. Així, si en l’any 2000 se’n recollien 60 kilos anuals per habitant, la xifra va arribar el 2021 als 243 kilos. Per entendre aquest augment, però, cal tenir molt en compte la implantació, el maig del 2018, del sistema Porta a Porta (PaP) o bé contenidors tancats amb identificació de l’usuari, que funciona a gairebé tota la comarca a excepció de 8 municipis, els de la Conca d’Òdena històrica (Igualada, Montbui, Vilanova i Òdena) així com Piera, Masquefa, Cabrera i la Llacuna. En total, l’any 2021 es van recollir 30.138 tones de residus procedents de la selectiva, la qual cosa representa un 47,52% del total, dos punts i mig més que l’any 2020. A Catalunya, la mitjana és del 46,6%, de manera que l’Anoia és discretament superior a la mitjana del país.
Els municipis que implanten el model de porta a porta, però, obtenen de mitjana índexs entre el 60% i el 90%. El Consell Comarcal de l’Anoia gestiona la recollida de residus de 26 municipis. En 22 d’aquests opera amb el model “Anoiaverda”, basat en el sistema combinat de Porta a Porta i àrees tancades de contenidors amb identificació d’accés i, en els 4 restants, amb el model de recollida de les fraccions de selectiva -vidre, envasos i cartró- mitjançant contenidors de vorera. L’ens comarcal també gestiona la Planta de Compostatge de Jorba.
Estabilització en la generació de residus
Les dades analitzades per La Veu també indiquen una certa estabilització en la generació total de residus a la comarca. No ha variat gaire des de l’inici de la dècada. Així, generem a la comarca, cada any, al voltant de 63.000 tones de residus (63.423 l’any passat), la qual cosa equival a poc més de cinc-cents quilos anuals per habitant (511 l’any passat).
Estem molt lluny de la situació que existia a la comarca a l’inici del segle XXI, quan la recollida selectiva era ínfima, i, conseqüentment, la “Fracció Resta”, és a dir, tot allò que aboquem sense seleccionar, era molt alta.
En el quadre superior podeu observar com la línia de la “Fracció Resta”, de color negre, va aproximant-se cada vegada més a la verda, que és de la “Recollida Selectiva”. Tant que ja són gairebé a tocar amb les dades de 2021. Estem, doncs, molt a prop de l’objectiu inicial d’aconseguir que els residus seleccionats per nosaltres “a consciència” siguin superiors als que llencem indiscriminadament al contenidor.
Això podria ja aconseguir-se, veurem, aquest any 2022 o el vinent. També en això hi té a veure molt el sistema “PaP”, i es veu fàcilment amb la tendència a l’alça de la línia verda en els darrers anys, tot i que també hi ha hagut campanyes molt potents destinades a la població dels municipis on aquest sistema no està implantat.
En el següents mapes es pot veure fàcilment la quantitat de quilos anuals per habitant de recollida selectiva i de generació de residus a tots els pobles.
També podeu fer la vostra pròpia valoració amb un ampli quadre estadístic amb la variació de la generació de residus a la comarca (selectiva i total), poble a poble, en una comparativa dels anys 2020 i 2021.
Observeu que, a la capital, es van recollir l’any passat 7.674 tones de selectiva (187,7 kg. per habitant), una dada superior -cinc quilos més per persona- que l’any 2020. Si comptem tots els residus, se’n van recollir 19.186 tones, la qual cosa suposa que un igualadí genera 1,29 quilos de residus al dia i 469,3 a l’any, però la bona notícia és que són vuit quilos menys que l’any anterior. Estem fent, doncs, els deures.
Una altra dada positiva és la davallada contínua de la destinació a dipòsit controlat. L’any 2021, a tot Catalunya, es van destinar a dipòsit controlat el 33,6% dels residus municipals generats. L’any 2035, d’acord amb les directives europees, només es podrà dur a dipòsit controlat un màxim del 10%. Queda encara camí per a fer…
La recollida selectiva i l’emergència climàtica
La recollida selectiva dels residus forma part de les accions davant l’emergència climàtica. La prevenció de residus i la recollida selectiva són accions que contribueixen a alliberar menys CO2. Si es generen menys residus, calen menys transports i menys tractaments. I, si separem els materials que no podem evitar com a residus, es poden destinar a valorització i utilitzar-se de nou com a matèria primera secundària per disminuir així l’extracció i la importació de matèries verges.
D’altra banda, en prevenir i aprofitar els materials, reduïm la quantitat de fracció restant i rebuig que cal eliminar en dipòsits controlats i incineradores, i les conseqüents emissions que generen aquests tractaments.
Les dades de 2021 mostren, però, que la generació de residus municipals a Catalunya no disminueix després de la pandèmia. És per això que cal una gran conscienciació i avançar cap a pautes de consum perquè no hi hagi tants residus. Els productes han de ser repensats per retornar-se als proveïdors i dissenyats per ser duradors i aprofitables. A més, la ciutadania i els comerços han de prendre consciència sobre el malbaratament de recursos i que cal prevenir i fer bé la recollida selectiva perquè després els ens locals puguin enviar els residus a tractar als gestors de residus i aquests gestors puguin obtenir-ne materials per a un nou cicle productiu.
Pobles amb taxa justa de recollida de residus
Els municipis anoiencs que tenen implantat el PaP són capdavanters en aquesta consciència mediambiental, però paguen més taxa municipal que d’altres indrets que no tenen aquest sistema. D’aquí que aviat es posi en marca una Taxa Justa.
El Consell Comarcal implantarà un model de taxa variable a Carme, Castellolí, Jorba i Sant Martí de Tous, que farà que qui més generi més pagui. El model -que ara és a prova- començarà a comptar a partir de l’1 de gener de 2023 i l’import quedarà repercutit en el rebut del 2024. Aquesta taxa està conformada per una part general fixa, destinada a cobrir els costos genèrics de l’estructura i logística del propi servei, i una part variable en funció de la generació de deixalles de cada llar o comerç.
També s’està realitzant l’estudi tècnic relatiu a l’adopció de la nova taxa a Capellades, el Bruc, els Prats de Rei, la Pobla i la Torre de Claramunt, però encara no hi ha data d’aplicació.
