La situació provocada per la pandèmia de la COVID ha portat a les escoles i a tot el panorama educatiu a adoptar mesures i a reorganitzar els mètodes d’aprenentatge. És un procés viu, del qual aprenem cada dia i que malgrat les complicacions, ens permet explorar diferents models de convivència entre els i les alumnes, i una nova òptica i perspectiva pels continguts.
En un context excepcional com el que vivim, amb les mesures sanitàries necessàries, vam iniciar un curs escolar on el pilar identitari de cada grup de l’Escola Mowgli, amb un nom, una mascota i uns valors associats, perdia una mica el sentit.
Per a garantir una millor seguretat de l’alumnat, de cada Cicle es van haver de fer tres grups bombolla reduint així la ràtio d’alumnes per aula. Davant d’aquesta situació, i amb la necessitat de mantenir la identitat del personatge que representa cada alumne/a dins el Centre, va néixer l’Iglú: un espai construït perquè hi convisquin i aprenguin alguns Baloos (3r) i alguns Koticks (4t).
L’Iglú era una metàfora inicial, un nom que representava un grup de nens i nenes, però amb els dies, va esdevenir una construcció real, fruit del treball en equip, la perseverança i el respecte mutu. Els primers “blocs de gel” els vam escriure en un paper. A través del dibuix d’un iglú, vam definir com voldríem que fos la nostra convivència. Cada bloc de gel que dibuixàvem era el punt fort de cada un/a com una aportació al grup. De mica en mica, la idea de l’iglú va anar agafant forma fins a esdevenir una realitat. Gràcies a tota la comunitat Mowgli, vam fer una recol·lecta de garrafes d’aigua reutilitzades. El resultat final ha estat un iglú construït amb la il·lusió d’uns nens i nenes que, amb moltes ganes, ara tenen i gaudeixen d’un espai on refugiar-se, relaxar-se, llegir o conversar.
En un moment complex com l’actual, poder gaudir d’activitats que altres anys formarien part de la normalitat i el dia a dia de l’escola, no resulta tan senzill ni proper. Els i les mestres procuren que l’aprenentatge mantingui a l’alumne/a al centre: aprendre de forma significativa, a partir d’un punt d’interès que faci que el nen/a estigui motivat i interessat/da en allò que està fent. Acompanyar-los en aquest procés i donar un sentit curricular a tot allò que es proposen sense que la situació actual desvirtuï aquesta tasca és tot un repte. Els i les mestres tenim la difícil però enriquidora tasca de vetllar perquè l’espurna de la curiositat estigui sempre encesa, procurant que tot l’alumnat creixi, reflexioni, descobreixi, s’equivoqui, comprovi i aprengui a aprendre. Quan tot gira entorn l’alumne/a, els objectius no es valoren amb paraules, sinó amb els fets. I així ha de continuar sigui quin sigui el context i l’entorn, amb pandèmia o sense.
