La Tribuna: Sempre hem de ser nosaltres el Ball més perjudicat

És públic i notori que en els últims anys, la part tradicional de la Festa Major ha viscut dues maneres diferents i legítimes d’entendre la festa: una, impulsada per la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI), que defensa una festa patrimonial centrada en el seguici tradicional històric al voltant del 24 d’agost; i l’altra, organitzada per l’ajuntament amb diverses entitats festives, que programa els actes principalment durant el cap de setmana.

La reivindicació de centrar la festa en el dia del patró de la ciutat és legítima perquè, dins el patrimoni festiu català, hi ha moltes ciutats que així ho fan: Barcelona per la Mercè, Tarragona per Santa Tecla o Vilafranca per Sant Fèlix, per citar-ne algunes. Això fa que quan els actes que organitza FESTHI coincideixen en cap de setmana, el programa de Festa Major es converteix en un trencaclosques complicat on fer encabir tots els actes, tant els tradicionals com els festius. Justament és el què passa aquest any. Per aquest motiu, aprofito avui aquesta columna com a membre de l’entitat per explicar per què el Ball de Sant Miquel i els diables no participarà en el correfoc d’enguany. També espero que d’aquí a sis anys no hagi de tornar a escriure aquest article.

Com que ho veiem a venir, a principis de gener vam sol·licitar una reunió amb la regidoria de Cultura per discutir la possible coincidència del correfoc de la Festa Major amb la Passacalle el divendres al vespre. El Ball de Sant Miquel i els diables, entitat fundadora de FESTHI, va néixer amb l’objectiu de dotar la ciutat d’un ball de diables que seguís un criteri patrimonial i històric, així com per acompanyar els actes que giren al voltant de Sant Bartomeu. Per tant, la seva presència a la Passacalle durant la vigília del 24 d’agost és de naturalesa innegociable i es demanava a l’ajuntament la possibilitat de moure el correfoc a un altre dia i així poder participar-hi. Els motius eren diversos, però sobretot es basaven en els precedents. L’any 2019, els dos actes ja van coincidir i el resultat no va ser gaire satisfactori, ja que els igualadins que participen en els actes tradicionals -ja sigui com a públic o com a membres de les comparses- es van haver de dividir entre el correfoc i la Passacalle. Per tant, el primer argument per moure el correfoc de dia era la voluntat que els dos actes fossin el més participats i lluïts possible. Però hi havia un segon argument que, fent un símil jurídic, era el que més tirava de jurisprudència: L’any 2022 l’ajuntament va decidir moure el correfoc a dijous perquè el divendres a la nit al Parc Central hi havia el concert de La Pegatina. I això si que no es podia permetre! Faltava poc per les eleccions i l’ajuntament s’havia gastat 36.660€ en portar el grup de Montcada i Reixac. El Parc Central havia d’estar ple i sota cap concepte es podia solapar amb el correfoc.

En aquesta reunió el Ball de Sant Miquel també va demanar a la regidora Carme Riera que organitzés una reunió amb les altres colles de foc de la ciutat per valorar la nostra proposta i que es prengués una decisió conjuntament. La regidora ens va respondre que no pensava organitzar cap reunió perquè (sic) “més reunions no, que no serveixen per res” però ens va dir amablement que valoraria la nostra proposta i ens informaria de la seva decisió. Una decisió que la regidoria de cultura no ens ha notificat mai i que ens en vam haver d’assabentar quan es va enviar el programa ja definit i tancat per revisar.

Entenem la dificultat del trencaclosques organitzatiu que suposen aquests dies i sabem que les altres colles de foc de la ciutat també tenen els seus arguments i preferències per al dia del correfoc. Segurament, exposats al voltant d’una taula, els hauríem valorat i acceptat de la mateixa manera que esperem que ells entenguin per què aquest any no participarem en el correfoc. De fet, per iniciativa pròpia vam contactar a posteriori amb les altres entitats per explicar-los la nostra posició i saber la seva opinió. El què més ens dol, però, és l’actitud de menyspreu de la regidora envers la nostra entitat que, com ja va passar fa uns parell d’anys per les subvencions i també com diu el versot, “de tres colles de diables que tenim a la ciutat, sempre hem de ser nosaltres el ball més perjudicat”.