El coneixement compartit dins d’un grup social (la família), en especial en situacions on l’abast de conductes individuals pot afectar el conjunt sense que intervingui la voluntat, en la nostra opinió pot ser útil si les activitats que generen aquest coneixement es porten a terme de forma prèvia a ser necessària. Aquest coneixement de la temperatura, us pot facilitar la presa de decisions quan heu de decidir DE FORMA RÀPIDA, escollint l’opció menys dolenta per a tots.
Els (a.a.p.p.) ho són en la manera que perjudiquen l’hoste. La virulència és una paraula que fa por escoltar-la però els virus formen part de la naturalesa.
Aïllar, quarantena de dies, confinar, separar… Són paraules que hem menjat amb patates un quant temps des de principis de 2020. No agrada haver d’aprendre constantment però el que no funciona s’ha de canviar. Si volem viure amb llibertat hem de participar.
Us plantegem participar en una estratègia que permet canviar la gestió de la vostra salut. Podeu incorporar la corresponsabilitat DES DE L’ÀMBIT FAMILIAR en malalties que generen una alteració de forma natural, de la temperatura corporal en el ser humà. En virtut de la nostra experiència i per propi sentit comú, considerem útil proposar des de la vostra farmàcia de proximitat a les famílies que concentrin l’atenció en un paràmetre objectiu (temperatura al despertar) per complementar altres estratègies de prevenció que tinguin.
Com a professionals de la salut, volem que acostumeu a valorar què és la bona salut. I per això us facilitem un full de registre. El mesurament de la temperatura corporal és un procés fàcil de realitzar; és important que apreneu a mesurar-la quan gaudiu de bona salut.
El registre d’aquest paràmetre (TºC) si el dirigiu a l’àmbit familiar i en les primeres hores del dia podreu obtenir una pràctica i coneixement molt útil. Un cop assolit el que és la temperatura habitual, ve l’interessant i útil. Podreu valorar canvis quan no us trobeu bé. I d’aquesta manera, analitzareu, interpretareu i actuareu en conseqüència.
El concepte setmanal com estratègia educativa per a pràctiques en grup permet generar hàbits o rutines diàries per al propi devenir de les coses. En ampliar la pràctica d’una mesura individual a la familiar pot fer més fàcil la motivació i cohesió del grup. En el fons us proposem menys control extern i invasiu i més acceptació de la realitat per aconseguir unes dades que els individus per si mateixos o la societat no pot aconseguir amb el mateix esforç.
L’acotació del rang horari és imprescindible al ser un paràmetre circadiari. El valor matinal és el més baix i el que pot afectar menys pel comportament de cadascú, si tots dormen en un horari semblant.
És important tenir clar que la presa de medicaments o altres circumstàncies poden afectar l’equilibri tèrmic i no mesurar el valor natural de la temperatura corporal1. Mentre dura el registre no s’hauria de prendre medicaments sense indicació mèdica ni canviar les rutines prèvies abans de sortir del dormitori.
És important que cada persona es prengui la temperatura amb el mateix termòmetre per eliminar possibles errors per diferències motivades pel mateix. Com a farmacèutics podem ajudar al responsable de la família a utilitzar bé el termòmetre. Els termòmetres electrònics de sonda de contacte, “els més habituals”, només funcionen bé si prèviament es temperen. Si al començar surt un indicador (L-LOW) que està fora de rang, sol finalitzar la mesura amb una temperatura més baixa.
És important respectar el vestuari i el llit doncs està sobradament documentat que la temperatura de la pell, si no suem i estem abrigats, és CONSTANT1.
En el full “REGISTRE FAMILIAR SETMANAL DE TEMPERATURA CORPORAL AL DESPERTAR”, s’ha preparat un sistema de registre fàcil d’explicar, generar, analitzar, interpretar i actuar en conseqüència. Permet documentar a l’individu i la família. Per actuar en conseqüència el mateix full aporta una estratègia per valorar possibles canvis sobre una recta de dades de temperatura per a un individu concret i valorar posteriors canvis en altres membres de la família.
El risc es valora i la realitat s’interpreta. Les malalties no es transmeten. En el cas dels virus, es propaguen aprofitant en principi nostre cos i possibles vectors o factors no controlats1. Podem evitar la propagació dels virus cap a l’entorn si sabem com fer-ho. Però mentre no es consulta al metge és important que cadascú o la seva família valori el risc i interpreti la realitat.
Quan apareguin símptomes (febre sola o amb altres, tos, dolor a l’empassar, fatiga, urticària) aquesta pràctica amb la temperatura us serà útil. Aquests símptomes són comportaments o mecanismes naturals que ens salven de moltes infeccions; per l’augment de la temperatura1,2, la producció de cops d’aire (la tos)1, la inflamació1 i/o el descans1.
Esperem que aquesta informació ens ajudi a no criminalitzar els símptomes i posar-los en un context “biològic”.
Bibliografia:
1) PRINCIPIOS DE MEDICINA INTERNA. HARRISON. Ed.14, ANY 2000
2) FERNANDEZ, M L; GÓRGOLAS,M; ATLAS DE DIAGNOSTICO,FIEBRE EN LA PRÁCTICA CLÍNICA. 1997.
