El teatre municipal de l’Ateneu Igualadí es va omplir, dimarts al vespre, amb prop de 300 persones per retre homenatge a qui va ser la primera alcaldessa de Catalunya a través de la biografia Nativitat Yarza. Mestra, alcaldessa, miliciana, escrita per Isidre Surroca i Antoni Dalmau -traspassat el passat mes de gener, durant el procés final d’edició del llibre-.
L’acte va comptar amb la intervenció d’Isidre Surroca, coautor de la biografia, Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes, Marina Llansana, filòloga i periodista, Pol Dalmau, col·laborador en la recerca, i Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla.
Nativitat Yarza. Mestra, alcaldessa, miliciana
L’obra completa així l’estudi i reivindicació d’una pionera republicana que va començar a sortir de l’oblit gairebé cinquanta anys després de la seva mort, quan la Fundació Josep Irla redescobrí les primeres dades de qui va ser la primera alcaldessa del país elegida democràticament –recollides en la recerca Les dones d’Esquerra (1931-1939), publicada el febrer de 2007.
L’abril de 2019 la Fundació Josep Irla també va publicar l’opuscle Nativitat Yarza, primera alcaldessa de Catalunya, elaborada per Antoni Dalmau i Isidre Surroca, i que forma part de la col·lecció Pioneres del municipalisme feminista per a la recuperació del llegat de les primeres electes femenines a les institucions locals del país.
La trajectòria de Nativitat Yarza
Marina Llansana va reivindicar la memòria de Nativitat Yarza, “un nom que fins fa quinze era totalment desconegut, empassat pel forat negre de la història”. “Amb aquest acte tan especial culmina un treball pacient de molts anys. Avui podem dir que la memòria de Nativitat Yarza ha estat rescatada amb tota justícia i que serà preservada”.
Durant la seva intervenció, Isidre Surroca recordava els inicis d’aquesta investigació a partir de la descoberta de Josep Vall, director executiu de la Fundació, d’una fotografia on apareix Nativitat Yarza amb el president Companys: “Si avui ens trobem aquí és perquè la revista Sàpiens publicava un primer article el 2007 que ens recordava la mestra republicana de Bellprat i primera alcaldessa de Catalunya, i que des de la Revista d’Igualada s’ha anat ampliant amb nous articles, i per la qual la Fundació Josep Irla ha impulsat la promoció d’aquest llibre”.
També va tenir un record pel seu company i coautor del llibre Antoni Dalmau, amb qui havien de compartir junts aquest acte. “Precisament la meva interlocució amb Antoni Dalmau sorgeix arran de l’escrit que havia publicat a la Revista d’Igualada l’abril del 2009, Nativitat Yarza, primera alcaldessa de Catalunya”.
Pol Dalmau qualificava la seva contribució a la recerca com a “fruit d’una coincidència” mentre feia la seva estada a Nova York, on va topar amb el fons documental Spanish Refugee Aid. “En el fons Spanish Refugee Aid de Nova York es trobava l’expedient de Nativitat Yarza, el qual va donar les pistes claus a l’Antoni i l’Isidre per donar resposta a un interrogant que havia quedat pendent: que havia sigut de la vida de Nativitat Yarza un cop a l’exiliada a França”.
La consellera Tània Verge va destacar la importància de reivindicar des de les institucions figures pioneres com la de Nativitat Yarza, “imprescindibles per obtenir els drets que tenim reconeguts avui com a dones”. I afegia: “Si prenem consciència del llegat d’aquestes dones, tindrem més forces per avançar en drets”.
Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla, va tancar l’acte amb un clam en favor de la memòria republicana: “Tot i el seu impacte en el segle XIX i XX, el republicanisme va caure en l’oblit a causa de la repressió franquista, més encara en el cas de les dones com Nativitat Yarza”.
Sobre els autors
Antoni Dalmau i Ribalta, escriptor i historiador, s’ha ocupat sobretot del moviment anarquista català, de la violència social en el canvi de segle XIX-XX i de la Guerra Civil a l’Anoia. Isidre Surroca i Llucià ha publicat diversos estudis d’història local de la primera meitat del segle XX, bàsicament de la Guerra Civil i el franquisme, així com cartografia de l’Anoia i de la Guerra Civil a l’Anoia dels segles XVII-XX.
