El passat dijous 8 de setembre de 2022 el BOE va publicar una important reforma en matèria laboral de les persones treballadores al servei de la llar. Els punts més destacats són:
Dret a les cobertures del FOGASA en cas d’insolvència de l’ocupador/a i dret a la prestació d’atur, el que comporta un increment de la quota de cotització amb efectes 01/10/2022, si bé per minorar aquest efecte es contempla una reducció del 20% en l’aportació de l’ocupador per contingències comunes, i una bonificació del 80% en l’aportació de l’ocupador per a atur i FOGASA.
Desapareix la figura del desistiment, és a dir, que l’ocupador podia extingir unilateralment i sense causa la relació laboral satisfent a la persona treballadora de la llar una indemnització de 12 dies de sou per any treballat, amb el límit de 6 mensualitats, i amb un preavís. El desistiment de l’ocupador no exigia cap causa concreta, cap raó, si bé l’habitual era la pèrdua de confiança; cal dir que la relació laboral de persones treballadores de la llar és una relació essencialment de confiança.
A partir del 9 de setembre de 2022, l’ocupador podrà extingir la relació laboral igualment però ara sols si es donen alguns del següents supòsits:
a) Disminució dels ingressos de la unitat familiar o increment de les seves despeses per circumstància sobrevinguda.
b) Modificació substancial de les necessitats de la unitat familiar que justifiquen que es prescindeixi de la persona treballadora de la llar.
c) El comportament de la persona treballadora que fonamenti de manera raonable i proporcionada la pèrdua de confiança de la persona ocupadora.
Raons que la llei exigeix que siguin justificades, és a dir, si la persona treballadora de la llar entén que no se li justifiquen o no ve conforme, s’hauran de poder provar en judici, en altre cas l’acomiadament serà declarat improcedent (o nul, segons els casos).
La desaparició del desistiment també suposa traslladar plenament a la relació de treball de la llar els supòsits legals i de jurisprudència de nul·litat de l’acomiadat. Recordar que recentment el Tribunal Suprem va declarar com a acomiadament nul el desistiment de l’ocupador vers una treballadora de la llar embarassada. Ara, amb la reforma, ja no hi ha dubte que el que regeix en la relació laboral ordinària és d’aplicació en la relació de les persones treballadores de la llar (o en la majoria dels casos). La reforma equipara molt més aquesta relació laboral amb l’ordinària. A partir d’ara s’obre un recorregut d’interpretació per part dels Tribunals atès la casuística en una llar és la mateixa que la d’un centre de treball ordinari.
Aquesta modificació suposarà a la pràctica un increment de la judicialització a les llars.
També l’acomiadament improcedent s’ha modificat, abans de la reforma comportava una indemnització de 20 dies de salari per any d’antiguitat amb un límit de 12 mensualitats, ara suposa una indemnització de 33 dies de salari amb el límit de 24 mensualitats.