La Cofradía Jesús Nazareno María Santísima de los Dolores y Santo Entierro és una icona del barri de Fàtima i durant els dies de Setmana Santa els seus carrers viuen amb intensitat la coneguda “Processó de Fàtima”. Els seus orígens es remunten a una petita marxa que es va dur a terme l’any 1991 amb un Via Crucis. Amb l’èxit de l’esdeveniment, es va impulsar el que ara coneixem com la Cofradía de Fàtima, amb arrels molt andaluses, ja que els primers membres i fundadors van néixer a Màlaga, Jaén o Còrdova. Amb l’èxit de la primera desfilada, el 1992, es van encarregar a un escultor d’Olot les imatges que ara formen part de la confraria: el Jesús Nazareno Santo Cristo, el Resucitado, el Yaciente i María Santísima de los Dolores.
Aquesta Setmana Santa, trenta-quatre anys després de la primera, parlem amb diferents membres que formen part de la Processó de Fàtima: costaleros, la banda de música i els veterans que des del primer dia treballen amb devoció i ganes perquè tot surti a la perfecció.
Manuel Balseras, un dels primers fundadors
En Manuel, de Còrdova, és un dels primers homes que va apostar per la Cofradía de Fàtima, i fa més de trenta anys que cada Setmana Santa, i sempre que faci falta, està disposat a col·laborar per tirar endavant el que tant estima. “Vaig ser un dels primers, i des del principi he estat costalero, i ara, que ja soc més gran, tot i que ajudo igual, faig la processó al costat de les autoritats.”
Per a Manuel, aquests dies intensos són pur sentiment, i així ho explica: “participar en aquestes coses és únic, només de pensar-ho ja tinc la pell de gallina, qui en forma part com jo, m’entén”. Si parlem de l’evolució de la Cofradía de Fàtima, Manuel es mostra satisfet de tot el recorregut que han aconseguit “gràcies a l’esforç i la dedicació desinteressada” de totes les persones que alguna vegada o, des del principi, han col·laborat. Balseras explica que “som una confraria petita i no cobrem una quota massa elevada, fem el que podem amb el que tenim.” Pensant en futur, Manuel explica que “m’agradaria que la gent jove continués amb la tradició. Gràcies a Déu, ara tenim molta joventut que ens ajuda activament. Tant de bo això sigui així sempre.”
Pel que fa als costaleros, un dels punts més rellevants de la Processó, aquest any, han aconseguit reunir el nombre necessari per “anar bé” entre “gent jove i veterans que porten tota la vida”.
La banda, el ritme que marca el pas
La Banda de Fàtima forma part de la Confraria, i es va crear farà una desena d’anys. La música és un element clau a la Processó, ja que a través d’ella ens endinsem en el patiment de la Verge i Jesús Nazareno. Els compassos que marquen el ritme, per a molts, són causants “de la pell de gallina” mentre contemplen el pas ferm dels portadors i la seva desfilada.
La Banda de Fàtima que aquest any ens despertarà tots els sentits amb la seva música, està formada per una quarantena de persones, de totes les edats que toquen instruments de vent (trompeta i corneta) i de percussió (tambor, caixes, bombos i platerets). En Carlos Vara, és un dels músics que des de fa deu anys (ara en té 18) és membre de la Banda. El seu instrument és el tambor, i assegura que “el més necessari per tocar és la concentració”. Sobre l’organització de la banda, Vara explica que “durant tot l’any assagem els dissabtes. Fem actuacions per Carnaval, i quan arriba Setmana Santa ens enfoquem plenament en la música de la processó”. Tal com detalla el jove músic, els assajos més importants “són els últims que els fem a La Tossa per poder practicar la marxa i sentir el so a l’exterior”. Pel que fa al vestuari, en Carlos destaca que “els vestits d’enguany es van estrenar l’any passat, i es van fer a mida per un sastre d’Albacete.” Vara, a més de formar part de la banda, ajuda plenament a totes les tasques prèvies a la processó, i explica que el que menys li agrada “és quan s’acaba tot i s’ha d’esperar un any més.”
La Tània Méndez, també fa molts anys que col·labora amb la Processó de Fàtima. Als seus inicis era l’encarregada de les “Mantilleras”, però es va canviar a la Banda “perquè sempre li havia cridat l’atenció”. Ara, toca la trompeta, “és difícil, però m’agrada molt”.
Tomás Márquez, ‘el Hermano Mayor’
El Tomás, “no caminava i ja formava part de la Confradía.” El seu pare, Tomás, va ser un dels fundadors de la Setmana Santa a Fàtima i comparteixen la passió per la Processó. És el germà major més jove de la història de la Confradía i d’entre tot el que fa, una de les tasques més important és “aconseguir acostar a la gent jove el sentiment de la processó.” La Processó i Fàtima en general s’està expandit molt més a Igualada i comarca. Amb el camp de futbol el barri té molta vida perquè s’estava quedant envellit i apartat.” Tomás explica també que “fer servir les xarxes socials ens ha ajudat molt per atreure el jovent.”
En referència als costaleros, que aquest any, en Tomás se sent orgullós “perquè hem aconseguit fer assajos previs, cosa que no es feia des de fa anys.” Pel que fa al jovent, el germà insisteix que “mai vull que em falti la gent gran, els veterans, però sí que necessitem acostar la tradició a la gent més jove.” Quant a aquest creixement de persones interessades en la processó, en Tomás explica que el cabildo d’enguany, (acte que se celebra per assignar l’Angelet, el Campanillero i la Magadalena a partir de les puges) “va ser molt participatiu i es va fer puja a les tres opcions, cosa que no passava des de fa anys. Quan hi ha gent interessada és molt positiu i motiva, perquè si has de buscar persones o ningú s’ofereix cansa molt.
Segons els càlculs del germà major, aquest any s’espera que unes 200 persones formin part de la desfilada de la Processó de Fàtima, sense comptar el públic que omple cada any els carrers per seguir la marxa.
Les novetats més destacades
Pel que fa a les novetats de la Processó de Fàtima d’aquest 2024 destaca: l’estrena de la peça musical “El Cristo de los Faroles” de la Banda de Sevilla de la Virgen de los Reyes, que interpretarà per primera vegada la banda fatimenya; el cordó que aguanta la túnica de Jesús Nazareno (imatge del Dijous Sant), fet a Màlaga amb vellut i detalls d’or. Segons Tomàs, “ha estat una despesa important per a la Cofradía, però s’havia de fer, és una inversió.” I finalment, el canvi de tots els llums dels trons de les imatges per llums led que asseguren menys consum, més estalvi i “són més sostenibles i la seva bateria pesa molt menys”.
Notícies relacionades
S’obre la vint-i-novena edició del concurs fotogràfic Ritus de Passió
