Soc Sara Castells, Mestra Artesana en Joieria, reconeixement que em va atorgar la Generalitat de Catalunya el 2021. El JORGC em va concedir el 2022 el Premi Artesania. El 2011 vaig obrir una botiga-taller al carrer Santa Maria i em vaig traslladar el 2022 carrer del Roser 21 on vaig inaugurar l’espai creatiu. Sara Castells.joiera. Anteriorment, havia treballat per altres empreses sempre combinant-ho amb el meu propi taller.
Sara Castells.joiera és botiga: on trobareu les meves col·leccions. És taller on faig les joies personalitzades i dissenys propis. És escola: on faig les classes de joieria, tallers, showrooms i venen a fer les pràctiques estudiants dels graus de joieria i es pot aprendre a tallar pedres naturals. Així doncs, com en molts petits negocis estic al càrrec de tots aspectes que comporta un negoci.
Vas haver de superar més dificultats que els homes per arribar al càrrec actual?
Per tenir el meu propi negoci no, però sí en el temps que duia a terme la meva formació i treballava en diferents empreses i tallers. En un cas concret —i sortosament únic— quan vaig telefonar per fer una entrevista de feina, en sentir una veu femenina em van arribar a dir: «no et podem agafar, perquè ens distrauries el personal», sense ni veure’m ni fer-me cap mena de prova.
Actualment això no és així, i en els tallers hi podem trobar tant dones com homes en els diferents llocs de treball i càrrecs. L’abril passat em van convidar a participar en una exposició col·lectiva “En femení” a Tarragona. Érem 15 joieres expressant el que és femení per a nosaltres i la Mediterrània relacionat en el fet de celebrar-se a Tarragona l’exposició.
Treballar en equip és més senzill quan en el grup hi ha barreja de gèneres, edats i coneixements?
Treballar en equip jo crec que depèn més de les persones. Hi ha persones que amb elles aniries a la fi del món, ja fos a treballar, a estudiar o a emprendre una aventura. Amb d’altres no aniries ni d’aquí al xamfrà.
Com exerceix el lideratge en la seva empresa?
Amb molt treball i molta il·lusió. Això em va dur a organitzar, amb altres quatre comissaris a l’Ajuntament d’Igualada, l’Arxiu Comarcal, joieries de la ciutat i el JORGC en motiu d’Igualada Capital de la Cultura 2022 l’exposició “Per què la joia és cultura?”.
Quina previsió d’inversió tens per al futur?
Doncs millorar l’equipament (maquinària, eines…) i ampliar la formació incorporant temes com són el 3D.
Et consideres més una artista, una artesana o una botiguera?
Per la naturalesa del meu espai soc una mica de tot. Jo vaig estar molts anys treballant en tallers i en el meu propi, així que soc artesana… De fet, Mestra Artesana en joieria. Per aconseguir-ho cal ser artista per donar aquest punt diferenciador, ànima i valor afegit a les meves creacions i dissenys. Per donar conèixer a l’artesana i l’artista cal ser botiguera. És el canal per poder explicar cada joia, la seva raó de ser i el seu com.
Com ha evolucionat la joieria amb la crisi i l’afany de passar desapercebut?
La joieria ha evolucionat molt, tant en la forma com l’ús dels materials i el concepte. No crec que sigui pel fet de passar desapercebut, perquè justament estem en un moment que tot es penja a Instagram, Facebook i Tiktok. La joieria ha deixat de ser en molts casos un element d’inversió; és un regal amb una gran càrrega emotiva que, de fet, ja ho havia estat sempre. Aquest és el camí que jo entenc i pel qual aposto cada dia. El que explico i ofereixo als que em fan confiança i que responc a la frase «voldria fer un regal». El meu repte personal és aconseguir expressar, en l’espai que et dona una joia, gratitud, estimació, il·lusió, memòria… En els meus dissenys i sobretot en cada encàrrec.
