La MAT de Forestalia transportaria una potència de 800.000 kw mitjançant 6 o 8 cables conductors a la temperatura de 80° C aguantats per torres que tindrien una alçada entre 60 i 80 metres.
L’impacte en el paisatge es pot avaluar amb tres paràmetres objectius:
– Dimensió visual. És l’espai que ocuparà l’objecte en la nostra mirada. Depèn de les seves dimensions materials i de la distància des de l’observador. Una estructura linear que marxa de l’observador té una dimensió visual més petita que una que travessa el seu camp visual de banda a banda. Per exemple, des d’Igualada, una línia que marxi cap al sud, cap a Miralles, tindrà una dimensió visual menor que una que travessi la plana de la Tossa de banda a banda. Igualment important és la dimensió vertical de la infraestructura, si és alta, com la línia que tractem, es veu molt més que si és plana.
– Quants observadors la veuran i freqüència d’observació. S’ha de tenir en compte tots els punts des d’on es podrà veure, quanta gent tindrà ocasió de veure-la i si la veuran molt sovint.
– Contrast visual. Mesura si l’objecte és molt visible o es confon amb l’entorn. Depèn de diversos factors: color, il·luminació i contrast. Es pot objectivar parlant de la distància des de la qual seran visibles les torres i el cables conductors. Un aspecte és particularment greu: el contrast visual és màxim des d’una posició baixa, contra el cel, i és menor des d’un posició elevada, contra terra.
Tots tres paràmetres donen un valor màxim d’impacte. És difícil pensar en infraestructures que en tinguin més.
Hi ha un seguit de consideracions addicionals a fer. La primera és a quina distància s’allunyarà la línia de les cases, granges, naus i altres construccions. La normativa diu que la línia no pot passar per sobre de les edificacions on hi pot haver gent. En el projecte passa a cinquanta metres d’algunes cases.
La línia MAT que porta l’electricitat de les centrals nuclears de l’Ebre, passa pel vessant sud-oest de la Serra de Miralles-Queralt i el nord-oest de Collbàs. Es va traçar per un espai pràcticament sense població. Però aquest espai ara forma part de la Xarxa Natura 2000 de la UE i, per normativa, no s’hi pot traçar una línia nova. La conseqüència és que es projecta la MAT per l’espai pla, on hi ha les cases, granges, naus i els espais agrícoles de més valor.
La MAT de Forestalia passa a la vora de Bellprat i Sant Martí de Tous i el Coll del Guix, a més de prop de cases aïllades.
Des del centre de la Conca d’Òdena veurem la línia que travessa tot el paisatge. Passarà pel pla al sud de la conca des del Saió fins a sota el castell de la Pobla de Claramunt, entre la Tossa i el Barri de Sant Maure a Santa Margarida de Montbui i entre la Serra de la Guàrdia i Cant Titó a Vilanova del Camí. Una dimensió visual màxima i una freqüència d’observació també màxima.
L’impacte en el paisatge és molt sever. És suficientment greu per obligar a replantejar tot el projecte, només per aquest aspecte, tot i que n’hi ha més.
Si malgrat tot s’hagués de fer una línia nova -que no ho defensem en absolut- seria molt més idoni que fos paral·lela a les existents, ja que malgrat multitud de situacions criticables sembla que foren plantejades evitant l’impacte en el paisatge en molta més mesura que la MAT de Forestalia.
En el proper article, i darrer per part meva, tractarem l’impacte dels camps electromagnètics de baixa freqüència sobre la salut i les conseqüències que se’n deriven.
