Més de trenta-vuit milions de persones han deixat la seva feina als Estats Units durant el 2021. Una gran desbandada símptoma que alguna cosa està passant al mercat laboral i que val la pena analitzar.
La pandèmia ha canviat les regles del joc i si no les entenem aviat, posem en perill l’economia del país al mateix temps que ens porten a augments salarials, en alguns sectors, al no trobar mà d’obra al mercat.
Segons l’Anthony Klotz, el professor de gestió a la Texas A&M University que ha popularitzat el terme “The Great Resignation” (la gran renúncia o la gran dimissió), els treballadors estan esgotats emocionalment a causa de l’exigència de la feina i de l’estrès provocat per la pandèmia. El fet d’estar més a casa, amb la família i tenir més temps per un mateix ens ha fet entendre que necessitem menys del que ens pensem per viure i que per contra, el que més valorem és tenir temps. Més autonomia personal, més poder, més benestar i més flexibilitat.
Sent aquest el panorama, les empreses es replantegen com ser atractives per als treballadors, canviant els models de treball i fent èmfasi en la cultura i els valors i en la reputació de la seva marca com a ocupadora, el que s’anomena Employer Branding.
I què busquen els treballadors? Doncs segons dades de Linkedin, un propòsit, més flexibilitat i més empatia. El problema es pot convertir doncs, en una oportunitat per a les empreses que facin les coses bé.
Seguim als Estats Units perquè tot plegat genera més incògnites. Tot i les dades que ens aporta la Gran Dimissió, resulta que la taxa d’atur al tancament de 2021 es situa al 3,9%, una taxa pràcticament igual que al 2019 i 2020, al mateix temps que les xifres indiquen que hi ha més de deu milions de vacants per cobrir. Conclusió, els treballadors que deixen les seves feines no se’n van cap a casa (almenys no pas la majoria) sinó que abandonen el seu lloc de treball per anar-se’n cap a d’altres que compleixin millor amb els seus nous requisits: més flexibilitat, més empatia, més facilitats de conciliació, més temps lliure, més focus en les persones, més salari. En definitiva, se’n van cap a sectors més atractius o cap a empreses que han fet els deures pel que fa a la seva cultura interna.
I què passa amb aquests més de deu milions de vacants per cobrir? Doncs que a dia d’avui no són atractives per als treballadors. No oblidem que amb la pandèmia hi ha hagut un canvi en la demanda dels consumidors. Menys viatges i restaurants i més sofàs, bicicletes estàtiques i tecnologia. Mentre uns destrueixen llocs de treball, altres en creen, sovint obligats a pagar salaris més alts per la pressa en captar treballadors. És el que s’anomena reskilling: els treballadors adquireixen noves habilitats per canviar d’un sector a un altre. Es reciclen, vaja.
Aquest upskilling és un indicador que una economia és flexible, de forma que, quan hi ha canvis en la demanda, la gent pot pivotar ràpidament d’un sector a un altre. Tornarem a viatjar i anar als restaurants però recuperar el talent que ha marxat no serà tan fàcil. Caldrà fer esforços per ser més atractius i segurament pagar més.
I a Espanya, podríem patir també una gran dimissió?
Tot i que tot sembla senyalar que hi hagut un canvi de mentalitat per part dels treballadors, la nostra economia no és flexible com l’americana.
