Tot un clàssic de la fotografia de tot l’Estat espanyol apunta a ser aquesta sèrie de setanta i tantes fotografies, en un bellíssim blanc i negre, realitzades entre 1975 i 1988, que constitueixen una testimonial presentació d’un notable valor antropològic, endemés d’una significada talla artística. La Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ”La Caixa” posseeix el nombre més important d’obres d’aquesta mostra, pertanyent a l’anomenada col·lecció “España Oculta”, de Cristina García Rodero, que ha esdevingut tota una representació de la fotografia del primer període de la transició cap a la democràcia; la mirada penetrant i transcendent d’una Espanya profunda i tradicional difícil d’eclipsar-se, l’Espanya dels pobles que aquesta fotògrafa manxega va recórrer pas a pas de manera escrupolosa però amb delicadesa.
Una mirada atenta a aquest reportatge d’excepció, gracies als escrits de la pròpia comissària, Lola Garrido Armendáriz, sobretot si tens una certa edat, és una invitació a redescobrir, o bé a conèixer, aquella Espanya recòndita i secreta que el Franquisme va amagar i que, fins i tot, va seguir perpetuant-se després de la mort del Dictador. L’ànima incògnita i reservada de la gent, les maneres de viure dels pobles d’Espanya de les dècades dels 70’ i 80’, especialment pel que fa a les tradicions i les festes populars, sempre segellades per l’omnipresència de la religió, han estat prodigiosament immortalitzades per la càmera d’aquesta prestigiosa fotògrafa; tan judiciosament i mesuradament presentades que assistim, lluny de qualsevol tòpic fotogràfic, a la contemplació d’unes seqüències carregades de dramatisme i, alhora, reconvertides en unes inequívoques obres d’art.
Si bé aquesta mostra, una iniciativa de la Fundació “La Caixa”, ha recorregut diverses capitals de província; ara, veure-la en un espai tan impressionant com l’emblemàtica Nau Gaudí, de Mataró -la primera obra arquitectònica de l’insigne Antoni Gaudí- resulta ser una doble i sensacional experiència visual; que romandrà oberta al públic fins al 16 de gener de 2022.
Cristina García Rodero (Puertollano, Ciudad Real, 1949), és una artista, amb nombrosos reconeixements, entre els quals sobresurten el Premi Nacional de Fotografia (1996), la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts (2005) i el premi FotoPres, de la Fundació ”La Caixa”. Ella ha sabut compatibilitzar la tasca docent amb la creació fotogràfica i la col·laboració en diverses publicacions periòdiques espanyoles i estrangeres. Endemés, és la primera fotògrafa espanyola que ha entrat a treballar a l’Agència de Fotoperiodisme Magnum.
A “España oculta” ha esdevingut una obra imperdible de la fotografia contemporània. El darrer quart de segle passat, quan Cristina García Rodero va iniciar aquest treball convivien dues visions complementàries de la vida de les petites poblacions de l’Espanya rural: d’una banda, l’Espanya negra, grotesca i despietada; de l’altra, un paisatge idealitzat, preservat de les transformacions d’un avenir; una circumstància que va empènyer-la a emprendre un exhaustiu treball d’investigació i recerca sobre l’essència de la quotidianitat dels pobles; amb uns personatges urbans i rurals que són com una icona d’un passat apesarat o si es vol esperpèntic, un extraordinari quadre de costums. En definitiva, l’exposició, una convocatòria inexcusable, exhibeix un projecte, una obra no gens polititzada, que traspassa els límits de la sociologia i la història, amb un formidable rerefons artístic.
