El municipi de Veciana, amb una extensió de 38,90 km2, és situat al sector nord-oest de la comarca, al límit amb la Segarra. Confronta amb els termes anoiencs de Pujalt, els Prats de Rei i Copons, i amb el segarrenc de Sant Guim de Freixenet. És un municipi ric en història. Les entitats històriques del terme han estat tradicionalment els castells de Miralles, de Montfalcó, de Segur i de Veciana, amb les seves respectives parròquies, i les quadres o entitats menors de Santa Maria del Camí (que forma un enclavament), Castellnou del Camí, Durban, Vilamajor, Sant Pere del Vim, la Rubiola, Balsareny de Segarra o Balsarell, Secanella, la Clau de Miralles i el Còdol o la Calçada.
La història de Veciana té una estreta relació amb la història dels quatre castells: Veciana, Miralles, Segur i Montfalcó i en tenim indicis a partir del segle XI. A més d’aquestes construccions, el municipi comptava amb nombroses esglésies -algunes de les quals encara podem veure- que feia que ens els segles XIII i XIV a Veciana hi hagués 33 clergues que cuidaven 20 esglésies.
Dins del terme de Veciana trobem també gran quantitat de molins, tant fariners com paperers que van centrar l’economia de la zona, dels quals en podem destacar el Molí de la Roda. Actualment tots els castells estan enderrocats, sols en queden algun vestigis.
Aquesta llarga existència fa que actualment el municipi disposi d’un ric patrimoni cultural i natural entre el qual destaquen diverses esglésies romàniques i indrets tan especials i emblemàtics com el Molí de la Roda.
A prop del nucli de Veciana hi trobem la capella de Sant Gabriel, patró del poble, un edifici rectangular, sense absis ni cap ornamentació especial. La seva façana, llevat del portal de volta de mig punt, no té cap finestra ni obertura.
Església de Santa Maria
Església parroquial dedicada a Santa Maria situada dalt d’un turó allunyat del nucli de Veciana, a l’altre costat de la Riera, que corre pel fons de la vall. Es tracta d’una construcció d’època romànica composta d’una única nau, coronada a llevant per un absis semicircular que s’uneix mitjançant un ampli espai presbiteral.
La coberta de la nau, estava feta amb nerviacions gòtiques, responia a una reforma del segle XVII que va substituir la volta original de mig punt, actualment està refeta. L’actual campanar de cadireta de doble obertura substitueix el campanar de torre de planta quadrada que hi havia fins que es va destruir durant la guerra civil espanyola. A la façana de migdia es conserven parcialment tres rellotges canopials incisos en els carreus emprats per a la construcció, un d’ells forma part de la clau de la volta adovellada de la portalada Des de 1988 presideix el presbiteri un reproducció de la talla de Santa Maria. La imatge original es conserva al Museu Episcopal de Vic.
L’església es documenta per primera vegada l’any 1081, en un capbreu de béns pertanyents a l’església de Santa Maria de Veciana, segurament dels béns que formaven part de la dotació obtinguts durant el període que el comte Ramon Berenguer I estigué casat amb la comtessa Almodis (1052-71)
Emplaçament: Fora del nucli de Veciana, a l’altra banda de la riera.
La Rubiola
Actualment el nucli de la Rubiola està format per unes poques cases a redòs de la casa noble dels Riera. En destaca la capella de Sant Llúcia d’una única nau, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Té una petita capella de planta quadrada adossada al mur de migdia. El campanar és de cadireta i corona la façana principal. Al presbiteri hi ha un altar adossat a un petit retaule de fusta, on hi ha la imatge de Santa Llúcia a l’espai central. Al terra s’observa una gran llosa sepulcral sense inscripcions. La decoració és d’estil gòtic, amb nerviacions que s’enllacen en una clau de volta on hi ha l’escut de la família Riera.
Santa Maria de Segur
Antiga església parroquial de Santa Maria de Segur, reedificada sobre unes restes del segle XII. És de planta rectangular i l’entrada es troba situada al mur de ponent, amb una porta amb un arc rebaixat de falses dovelles sostingut per columnes. S’hi llegeix l’any de construcció del portal (1838). Destaca la torre del campanar de planta quadrada.
A l’interior la volta és de canó, amb un cor als peus sostingut per un arc rebaixat. Hi ha dues capelles laterals que presenten arcs apuntats. Les parets són enguixades. En el presbiteri hi ha un retaule fet de guix i fusta que representa una composició d’estil neogòtic. En el terra es distingeixen diverses tombes amb les làpides de pedra, algunes del segle XVIII.
Emplaçament: plaça de l’església de Segur
Sant Pere del Vim
Església romànica d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular unit a la nau per un arc presbiteral. L’absis és flanquejat per dues absidioles semicirculars. Els paraments interns són arrebossats, però deixen entreveure el sistema de cobertes que hi ha en una volta de mig punt a la nau i una volta de quart d’esfera a l’absis, on es conserven restes de pintura mural.
L’accés a l’església es fa per una porta moderna oberta al mur de ponent, que molt possiblement en substituí l’original situada al mur de migdia.
A la volta interior de quart d’esfera de l’absis s’hi conserven unes pintures murals de gran valor històric. El conjunt pictòric està format per dos cicles, el més antic dels quals el podem veure al contorn de la volta i a l’arc triomfal que representa una sèrie de sanefes concèntriques de caràcter geomètric i vegetal. L’altre és a la part central i s’hi representa una màndorla circular ornamentada amb ones concèntriques dins la qual hi ha una imatge de Sant Pere entronitzat i amb tiara papal de tres corones.
Emplaçament: Plaça de Mossèn Esteve Prat (Sant Pere del Vim)
Montfalcó el gros
El nucli de Montfalcó el Gros va néixer a redós del seu castell del qual se’n tenen notícies cap als anys 1027 i 1031. Les tres cases tenen diversos segles d’existència i hi podem trobar l’església de Sant Pere, documentada per primers vegada el 1065. És d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, amb un sobrealçat posterior que el fa tan alt com la nau. La façana de ponent està coronada per un campanar de cadireta, afegit en una remodelació, al que s’hi accedeix per un esglaonament de pedra.
La volta de la nau respon a una reforma posterior. També s’afegeixen una sagristia al mur meridional i una capella en el mur septentrional.
L’accés es fa per una porta situada en la façana de migdia, mitjançant una porta simple amb arc de punt rodó fet amb dovelles. Unes escales tallades a la roca faciliten l’accés a la porta salvant el desnivell natural del terreny, on està fonamentada l’església.
El Molí de la Roda
Gran casal fortificat on hi havia hagut un molí, amb una gran bassa, actualment mig colgada, on s’hi han plantat arbres de ribera, i una roda de fusta, que es va fer mal bé fa uns anys. És de planta rectangular amb una torre annexa. Té diferents nivells, però la façana de ponent consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta composta de teules àrabs. A la façana de ponent, destaca el portal adovellat de punt rodó amb un escut a la clau, força erosionat, que fa referència als barons de Segur, els quals hi havien residit. És un gran edifici bastit el segle XVII i reformat al segle XVIII. Sota el casal hi havia els molins senyorials moguts per una gran roda hidràulica mecànica desapareguda l’any 1981.
Està situat en un fondal frondós on neix la riera Gran, principal afluent del riu Anoia. Al costat hi ha la capella de la mare de Déu de les Dolles. Actualment és una casa de colònies.
