La disfonia infantil

El nen fa servir la veu per comunicar-se, cantar, jugar, expressar les seves emocions… per això, si notem que el nen es queda sovint sense veu i en períodes llargs de temps, cal fer-li una revisió

16 de març de 2024

L’alteració de la intensitat, el to i/o el timbre de la veu, sigui per un trastorn funcional o per una alteració orgànica de la laringe, s’anomena disfonia, paraula que procedeix del grec: dys (dificultat) i phone (veu).

El nen fa servir la veu per comunicar-se, cantar, jugar, expressar les seves emocions, … Per això, si notem que el nen es queda sovint sense veu i en períodes llargs de temps, cal fer-li una revisió.

Quines són les causes?

Funcionals
Trastorn que altera la funció de l’òrgan laringi, sense observar lesions a l’exploració i que desapareix quan aquest es fa servir de manera correcta.

Orgàniques
En aquest cas la laringe presenta alguna alteració. Comencen amb el mal ús vocal, i amb el temps apareix una lesió orgànica. Són els coneguts nòduls vocals, edemes (de corda vocal).
O també que ja en tinguin, de manera congènita, com poden ser els quists intracordals.

Quins són els símptomes de la disfonia en els nens?

  • Escurar el coll o tos seca.
  • Dolor al parlar.
  • Fatiga al parlar. Es cansa quan parla massa temps.
  • Després d’una festa, excursió, activitat esportiva, … la veu li empitjora.
  • Veu ronca.
  • Pèrdua de veu al finalitzar la jornada.
  • Dificultat per cantar o canvis de to.

Com fem el diagnòstic?

Avui dia la fibrolaringoscòpia és la tècnica d’exploració més utilitzada i exacta a l’hora d’afinar en el diagnòstic de lesions de cordes vocals. És una prova una mica molesta però que normalment es deixen fer i ens ajuda a definir el problema.

Quin és el tractament?

Un cop fet un bon diagnòstic, podem proposar el tractament més adequat segons el cas, que en la majoria d’ells serà la teràpia vocal amb un logopeda.

A partir dels 5 anys derivem al logopeda, encara que no haguem trobat patologia concreta, per iniciar una reeducació fonatòria i prevenir aquests episodis de disfonia.

El logopeda avalua la veu del nen, des de diferents paràmetres:

  • Vocals: grau i tipus de disfonia.
  • Tonicitat i mobilitat laríngia: tensió muscular en repòs, respiració i durant la fonació.
  • Respiratoris: veure si el nen és capaç de mantenir un fonema durant un temps determinat.
  • Posturals: la postura a l’hora de la fonació, orienta molt sobre els mals hàbits fonatoris.

El logopeda ensenyarà i recomanarà pautes d’higiene vocal, segons cada cas, a fi de reconduir els mals hàbits fonatoris.

El tàndem Otorrinolaringòleg-logopeda és necessari per reconduir la disfonia infantil i millorar la seva qualitat de veu.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari