Entrevista a Laia Cuadras, directora de la Coral juvenil Xalest
La Coral juvenil Xalest ha celebrat aquest any el seu 50è aniversari i com a cloenda, aquest diumenge seran al Teatre Municipal l’Ateneu interpretant un concert participatiu que porta per títol El Mirador. La Laia Cuadras n’és la directora i està al capdavant de la coral des del 2019 i abans havia sigut cantaire durant uns deu anys, des dels seus 15 anys. Amb ella hem parlat del concert de diumenge, de les activitats de la coral i de la seva història.
Aquest diumenge us podrem escoltar en el concert de cloenda dels 50 anys de la coral i interpretareu l’obra “El Mirador”. Quin tipus de concert serà?
El Mirador és un recull de cançons populars i tradicionals que va fer el Josep Vila i Casañas. Es tracta de cançons molt conegudes i és una obra per a cor i orquestra que té una durada de vint minuts. Aquesta obra la vam interpretar el 2021 amb Joves Corals de Catalunya, però com que era l’època postpandèmia no es va poder interpretar amb orquestra i només vam comptar amb un piano. Ens va quedar el cuquet de fer-la completa. I ara, amb l’oportunitat aquesta del 50è aniversari, vam decidir tornar-la a fer, ara ja sí amb la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia. Serà una obra molt igualadina, amb cantaires i músics de la ciutat fent un repertori català. Ens fa molta il·lusió celebrar-ho d’aquesta manera.
Al ser època nadalenca, l’altra part del concert serà de nadales: hem escollit una suite de nadales de Josep Civil. I per acabar hi haurà un bis sorpresa.
A l’escenari de l’Ateneu hi haurà els 49 cantaires de la coral, acompanyats per 43 excantaires, a més dels 43 músics de la JOSA i els dos directors. Tot un luxe!
Com ha estat la preparació del concert?
La proposta d’aquest concert, una vegada vam decidir tirar-la endavant, vam creure interessant obrir-la a excantaires que s’hi volguessin afegir. Vam fer els contactes i hem tingut una bona resposta, hi ha colles de persones que van formar part de la Xalest fa anys i que mantenen encara en contacte entre ells i s’han decidit a participar-hi. Això demostra que la Xalest som com una família, els nois i noies hi entren als 15 anys i hi passen uns anys de creixement personal i vivencial, fins als 25 i és bonic veure com els lligams que es fan continuen al llarg dels anys.
També tenim la sort que molta gent ha continuat cantant en diversos cors adults igualadins com la Mixta, el Cor d’Homes, l’Exaudio… que també participaran en la cantada.
El procés de preparació del concert no ha estat massa llarg. Vam dividir els assajos en diferents perfils de cantaire: els cantaires de la Xalest d’aquest any vam començar a llegir-lo el setembre, a mitjan octubre es van incorporar els excantaires que no ho havien cantat mai; al novembre es van afegir els cantaires que ja l’havien interpretat el 2021 i per tant ho tenien mitjanament fresc i ara al desembre s’han incorporat els components del Cor Exaudio i el Cor d’Homes que l’havien interpretat la primavera passada i necessiten molts menys assajos. Actualment ja treballem tots plegats.
L’obra la presentem aquest diumenge a Igualada i el 23 de novembre als Hostalets de Pierola.
Aquest any que heu celebrat els 50 anys quines altres activitats heu dut a terme?
El mes de juny vam fer un festival de corals al qual vam convidar cinc formacions, una d’elles del País Basc amb quin vam aprofitar per fer un petit intercanvi, del qual en farem la tornada aviat. Va ser un cap de setmana ple de música i d’activitats.
Parlem dels inicis de la Coral.
La Coral Xalest va sorgir del grup de grans de la coral infantil Gatzara. Els joves que havien de deixar la coral per edat tenien ganes de continuar cantant i es va formar el grup dirigit per Mercè Garcia, acompanyada d’Antònia Valls i Joan Solà, monitors de la Gatzara. Des d’aleshores la Xalest ha continuat endavant participant en múltiples trobades, intercanvis amb altres corals, activitats i concerts dels quals podríem destacar-ne alguns com la interpretació del Carmina Burana, l’any 2000 o la participació en la cantata African Sanctus el 2007, en la qual jo hi era com a cantant i va ser un concert espectacular, ambdues organitzades per les Corals Joves de Catalunya i a l’Auditori de Barcelona. També van participar en l’estrena de l’Oratori del Mil·lenari de Santa Maria d’Igualada conjuntament amb la resta de cors i corals de la ciutat al Palau de la Música Catalana el 2004.
També la coral ha fet dos musicals que m’agradaria destacar com són El violinista a la teulada o un tastet d’Els Miserables.
Com ha estat l’evolució al llarg dels anys?
L’essència de la Xalest es manté viva al llarg del temps i això és important perquè és una bona “marca”. La Xalest ha estat dirigida en moltes ocasions per cantaires sorgits de la coral, però en alguna època es va optar per portar directors una mica més professionals i això potser va fer que es perdés una mica aquest vincle i l’esperit que els joves els agrada de la Xalest. Quan em van venir a buscar per assumir la direcció de la coral va ser després d’una època d’aquestes perquè es necessitava algú que conegués la Xalest per dins.
Actualment quants components té la Coral?
Som uns quaranta-cinc nois i noies de 15 als 22 anys.
Els joves que formen part de la Xalest continuen cantant quan arriben a l’edat de deixar la coral?
Alguns sí, la majoria no, és una època de les seves vides. Un dels avantatges que té la coral és que acull una gran diversitat de perfils. No és imprescindible saber música per venir a cantar a la Xalest i els nois i noies que són aquí és perquè els agrada cantar i compartir-ho, segurament alguns no són grans lectors de música però gaudeixen cantant i al final és el que venim a fer. I potser aquest tipus de gent que busca la música com un fet social, per compartir, hi ha un moment en què ho acaba. En canvi, els que sí que fan música, potser sí que segueixen. De fet, tant el Cor Exaudio com el Cor d’Homes alguns dels seus components provenen de la Xalest.
Durant el curs, quines són les vostres activitats habituals?
Fem un cap de setmana de treball, que se sol fer a l’octubre/novembre i que serveix també per donar la benvinguda i conèixer les persones noves. Per Nadal participem a les activitats culturals de la ciutat i fem un Concert de Nadal. El segon trimestre l’encarem cap a un concert nostre de final de curs i paral·lelament un projecte que sol ser un intercanvi amb una altra coral o un viatge de final de curs.
La relació amb altres cors és molt interessant perquè, a part de conèixer persones noves, permet als cantaires conèixer altres maneres de treballar el cant, veure altres sistemes i s’aprèn molt. És molt enriquidor.
Quin tipus de repertori soleu treballar?
El repertori depèn molt dels projectes que ens plantegem cada any i mirem molt que sigui variat perquè potser no sempre encertes un repertori que agradi a tothom. Per exemple, l’any passat, el primer trimestre vam fer una Missa amb cor i banda, una cosa molt diferent del que fem habitualment, i per trencar amb aquest estil el segon trimestre vam treballar tastets de musicals. Altres cops hem optat pel gòspel, músiques del món, cançons de compositors espanyols cantades en les diferents llengües… intentem que el repertori sigui molt variat.
Col·laboreu habitualment amb altres entitats de la ciutat?
Quan es fa alguna cosa que es demana la nostra col·laboració habitualment ho fem. Col·laborarem amb la Calçotada popular, per Cap d’Any ens encarreguem de la taquilla de la festa… per exemple.
L’any passat, en l’acte de cloenda de la Capitalitat de la Cultura Catalana vam participar de la cantata col·lectiva, que va ser molt impressionant.
Què ha de fer un jove que vulgui venir a cantar amb vosaltres?
Venir el divendres als assajos, contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials o a vegades venen animats per algun company que ja forma part de la coral. L’ideal és començar a principi de trimestre -el setembre o el gener- però si algú ve més tard i amb ganes, també és benvingut.
Podem dir que Igualada és una ciutat cantaire?
Sí, del tot. Tothom al·lucina molt amb la quantitat de corals que tenim. Penso que com que hi ha una base molt forta de corals infantils, hi ha una continuïtat. A més tenim una Escola de Música que fa una feina fantàstica des de fa molts anys.
Cantar és una cosa innata, tots cantem: a la dutxa, amb els nens, quan estem contents… cantar hauria de ser una cosa molt més natural. Penso que ara s’està perdent una mica: sembla que la gent tingui vergonya de cantar.
