La calçotada és un menjar típic de la regió occidental de Catalunya (originària de Valls, a la comarca de l’Alt Camp). En les últimes dècades, s’ha estès i pot degustar-se en gairebé qualsevol part de la Comunitat durant el final de l’hivern i començament de la primavera.
Els calçots, una varietat de cebes tendres especialment conreada per a aquest propòsit, es rosteixen directament sobre les flames de sarments i es mengen amb la mà, amanits amb una salsa especial, la salvitxada, similar a la romesco. Després de coure els calçots, es tiren troncs per fer unes bones brases que s’aprofitaran per rostir carns o embotits per al segon plat. També s’acostuma a rostir en les brases patates i carxofes, per acompanyar les carns.
D’on procedeix l’origen del calçot?
Hi ha diverses versions sobre l’autèntic origen del calçot, però la més coneguda és la que atribueix a l’Xat de Benaiges, un camperol que va viure al poble de Valls, a la província de Tarragona, a la fi del segle XIX. Es diu que aquest camperol va posar a escalfar al foc un parell de brots de ceba, i immediatament, es va adonar del deliciós sabor que tenia aquest plat que, a principis del segle XX, es va convertir en un aliment habitual en totes les cases de la regió.
El calçot, font de vitamines i minerals
El calçot és una hortalissa, que tradicionalment la relacionem amb les celebracions socials de la calçotada, ens ofereix d’altres valors afegits a part de passar una bona estona entre amics. El calçot és un aliment amb propietats terapèutiques remarcables que tot seguit descobrirem.
Propietats i beneficis per a la salut dels calçots
El calçot és cadascun dels brots d’una ceba blanca que ha estat replantada. Aquests brots, a mesura que van creixent, es van “calçant” (d’aquí l’origen de la paraula), que vol dir que es tapen els costats de terra per blanquejar-ne la base, que és la part comestible. Això provoca que la part enterrada sigui molt tendra i d’un gust i dolçor característica.
La seva temporada s’inicia el novembre i s’allarga fins a la primavera.
Les principals propietats nutricionals del calçot
El calçot proporciona un aport energètic molt baix, només 35 kcal per 100 g. Es tracta d’un aliment molt ric en aigua i fibra, i amb unes quantitats mitjanes de vitamines i minerals.
Vitamines
Vitamina C
El calçot conté una quantitat moderada de vitamina C.
El problema és que en el cas d’allargar les coccions més enllà dels 15–20 minuts o de fer-ho amb temperatures altes, la majoria d’aquesta vitamina desapareix.
Vitamina B9 o àcid fòlic
Intervé en la producció de glòbuls vermells, en la formació del material genètic i en els anticossos del sistema immunitari. La vitamina B9 es troba principalment en les fulles verdes, que normalment són les que es descarten.
Minerals
Potassi
El calçot és ric en potassi i pobre en sodi, per tant, és bastant diürètic.
El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal. Aquest fet el fa especialment interessant per a les persones esportistes.
Fòsfor
Es tracta del segon mineral en quantitat al nostre cos i el trobem en totes les cèl·lules. El fósofor forma part dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits. Forma part del material genètic i de la membrana cel·lular. Té una funció essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.
Els 4 principals beneficis per a la salut dels calçots
- Antioxidants
El calçot té efectes antioxidants: pel seu contingut en flavonoides i polifenols, unes substàncies que contraresten l’efecte dels radicals lliures. - Antisèptics i detox
La seva riquesa en sulfurs (derivats del sofre) ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits, i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids. - Antibiòtics naturals
També netegen les artèries i retarden el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada o ens veiem exposats a situacions difícils, com acostuma a passar durant l’hivern. És per aquesta raó els calçots es consideren antibiòtics naturals. - Milloren la circulació sanguínia
Els components del sofre dels calçots milloren la circulació sanguínia, fins al punt que es fan servir per millorar malalties com la hipertensió, l’arteriosclerosi, l’angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació.
El calçot té un efecte dilatador de l’intestí i, per tant, convé no abusar-ne en una sola menjada. De fet, els grams per ració recomanats són aproximadament 250, que equivalen a 10–15 unitats. Si en mengem en excés o, sobretot, si els combinem amb molta salsa, ens resultaran molt difícils de pair i pot ser que tinguem malestar intestinal (flatulències, punxades, etc.).
