El passat 15 de març, una vegada més, el local de Xauxa va amenitzar un considerable nombre d’assistents amb un memorable concert del grup format per Llorenç Tussal, Pere Regordosa i Salvador Millera. Es tracta d’una insòlita formació, “La Banda Perillosa”, atès el nom del grup (les primeres síl·labes de cadascuna de les seves identitats), de tres amics que, a partir d’una recent iniciativa de Pere Regordosa, han fet possible un projecte musical de veus acompanyades d’un instrumental tan simple com la guitarra, l’harmònica o l’acordió; abraçant -sota el format de concerts- una ordenada, selectiva i variada recopilació de cançons substancialment populars, la majoria, i, algunes, més personals, que van des de: Palabras para Julia, Paco Ibañez; La fragilitat del miratge, Pere Regordosa; La Llorona, de Chavela Vargas; Something stupid, Frank Sinatra; Le métèque, Georges Moustaki; La tieta, Joan M. Serrat; Piel canela”, Los Panchos i Nos sobran los motivos, Joaquin Sabina, entre d’altres.
Inserit en una tipologia de concerts no massa habitual en l’actualitat, la presentació d’aquest repertori, al capdavall, si bé va aconseguir amb escreix de transportar un públic ja coneixedor de diferents temes, prou impregnats a la memòria individual i col·lectiva, a rememorar episodis -de certes lletres i d’històrics cantautors- plens d’emotivitat i que van marcar una època; perquè, aquestes cançons, sense caure en termes de nostàlgia, sempre contribueixen a avivar tota mena de records. També va despertar la curiositat de noves generacions, en el sentit de descobrir-los uns valors temàtics i instrumentals segurament desconeguts.
Un perfil personal ens descobreix tres artistes prou consolidats. Per part seva, Llorenç Tussal i Rota (1945), és un igualadí que, després de dècades treballant en el camp de l’economia i les auditories, però apassionat de la música, als seus seixanta anys, va resoldre de lliurar-se plenament a l’univers musical veient ben aviat compartida la seva veu amb coneguts artistes. Amb un disc de producció pròpia, i manifestant-se un gran amant del tango; els seus projectes musicals, més enllà d’una mirada al passat i de posar en valor lletres que traspuaven ideologia, estan orientats cap a un futur immediat, apropant-se sempre a continguts que ens parlin d’una manera d’entendre el dia a dia i el món. De fet, una resolta proposta per a enfocar la pròpia vida.
El també igualadí, Pere Regordosa i Busqué (1958), llargs anys dedicat oficialment a la gestió cultural, de jove ja manifestava un interès profund per l’univers musical igualadí, tota una expressió de la cultura de la qual va arribar a participar en diferents cors de col·lectius socials. Tot i això, no va ser fins a principis de l’actual mil·lenni que, juntament amb la música, la seva altra gran passió, l’escriptura, li va obrir les portes a dos importants concerts: un, a Cal Ble, i, l’altre, al Teatre de l’Aurora, presentant unes lletres impregnades de missatge. Avui, el seu jubileu professional, entre diferents acompanyaments musicals i recitals, li ha permès de formar part del reconegut, més enllà de les nostres fronteres, grup d’havaneres “La Guingueta”.
I el més jove d’aquesta formació Salvador Millera i Castany (Terrassa, 1965) porta més d’una dècada a la ciutat d’Igualada; i, si bé la seva realització professional ha estat i és l’educació social i de l’esport, es va convertir en un personatge summament popular i molt apreciat a partir de la posada en marxa del que va ser el projecte gastronòmic, musical i cultural, dut a terme el 2014, a la Tossa de Montbui. Sorprenentment, és a partir d’aquest moment que se li desperta un interès descomunal per assolir una competent professionalització musical formalitzant uns cíclics aprenentatges reglats que no trigarien a fer de la música la seva raó de ser i de relacionar-se amb el món, aconseguint un notable reconeixement com a membre del grup d’havaneres “La Guingueta” i dels -després d’una dècada- notòriament famosos “Els Músics del Parc”.
Definitivament el millor punt final d’aquest concert va ser el reconeixement del públic i l’especial agraïment del grup a l’hora de manifestar la satisfacció més gran en el tracte rebut per part de la gestió de Xauxa, agraint l’existència d’un espai que afavoreix, endemés de fomentar la sociabilitat i l’amistat entre els associats, el foment dels valors artístics i culturals.
