Soc Karla Yna, nascuda a Trigovista, Romania i visc a Igualada des de fa més de deu anys. Vaig fugir del meu país, amb els meus dos fills, Sedat Valentin i Vedat Madalin, deixant-ho tot al darrere per evitar l’ira del meu exmarit. Tinc estudis d’estètica i també d’optometria. He viscut a Vilanova i la Geltrú però els meus fills no s’adaptaven i vàrem venir a Igualada. He treballat de cambrera, de botiguera, de comercial, de fotògraf i sóc model de fotografia. Tinc un perfil a Instagram @Karla_Yna on publico les meves fotos.
Què hi fa una romanesa a Igualada?
Als dinou anys em vaig casar i vaig tenir dos fills bessons. El meu marit era molt masclista i em feia la vida impossible. Vaig decidir divorciar-me i marxar lluny. A Catalunya on hi viuen la meva mare i el meu germà va ser el nostre destí. Em vaig canviar el nom en arribar a Catalunya, perquè no em trobés l’ex. Amb el temps hem tornat a parlar perquè necessito renovar els passaports dels meus fills.
Ets una dona maltractada?
Ho he estat, però des de que visc a Igualada ja no ho sóc. Ara bé, ser immigrant també té els seus problemes i alguns de greus. Ser dona i mare amb dos fills, no és fàcil. Per sort tinc el suport de la família. Sense família seria una persona en situació de risc. Les persones immigrants que no tenen família ho passen molt pitjor.
T’ha estat difícil integrar-te?
Quan vaig arribar no parlava ni castellà ni català. Abans d’un any parlava castellà. El català em va costar una mica més, però ara el parlo força bé. Parlo català, castellà, romanès, anglès i turc.
Turc?
El pare dels meus fills és turc. Ens vàrem conèixer a Romania on el seu pare, que era conductor d’autobús que feia una línia entre Turquia i Romania, hi tenia un pis. Allà ens vàrem conèixer i ens casàrem. Vivíem entre Turquia i Romania però els nostres costums eren molt diferents.
Com va ser la integració al mercat laboral de Catalunya?
Difícil. Vaig començar fent de cambrera a Vilanova i la Geltrú i a Igualada. També he fet de dependenta d’òptica a la Rambla. He estat assistent de vendes de màquines industrials, però l’esclat de la pandèmia ho va destirotat tot.
Tens un perfil a Instagram. Què hi busques?
És un perfil personal que m’ha permès trobar feines de model. També soc fotògrafa però actualment no hi ha esdeveniments on treballar. Ningú no es casa i els que ho fan són tan pocs convidats que no necessiten fotògraf.
Què t’agrada més, ser fotògraf o model?
És més complicat ser fotògraf que model. Ara mateix és molt complicat trobar feines tant de model com de fotògraf. No faig nus perquè no m’hi veig i així encara és més difícil trobar feines.
No has pensat en entrar en una agència de models?
Hi he estat però t’envien a càstings fora d’Igualada i no sempre t’agafen. Si has d’anar a càstings per tot arreu perds temps i diners i tenint fills és molt mes complicat. Si algú em vol oferir feina ho pot fer a través del meu perfil d’Instagram
Dius que volies estudiar però no vares poder. Per què?
Tenia el somni d’anar a la Universitat i notes suficients, però em vaig enamorar i, en casar-me, el marit no em va deixar estudiar. Casar-me va ser el pitjor error de la meva vida. Quan ets jove a vegades comets errors. Sempre he tingut límits que m’ha costat superar. Vaig néixer amb un problema cardíac i em varen dir que no podria tenir fills. I quan em vaig quedar embarassada, en ser bessons la meva vida va perillar, però vaig tirar endavant l’embaràs, contra el criteri dels metges.
Tens DNI o NIE?
Tot i que he fet els papers per a la nacionalitat, la covid ho ha frenat tot i ara he d’esperar que passi la pandèmia per a anar a Romania a arranjar els papers dels meus fills i els meus.
És dur ser dona, mare i immigrant en una societat que també té tics masclistes?
Molt, però jo almenys tinc la sort de tenir el suport de la meva família. No em puc plantejar la meva vida sense tenir en compte als meus fills.
Has tingut parella durant cinc anys. Hi ha diferència entre Catalunya i Turquia?
Cadascú reflecteix el caràcter de la seva família. El meu ex marit era masclista perquè va néixer on el masclisme és norma. Aquí la societat és més oberta i la dona és considerada persona amb drets, per tant hi ha més llibertat.
Com veus el teu futur?
Ara mateix molt complicat. Hi ha molta incertesa i no sabem com estarem després de la pandèmia.
