Aquest cap de setmana Vilanova del Camí celebra la seva festa major d’Hivern i la Fira del Camí Ral amb un seguit d’actes que s’han preparat amb tota la il·lusió per retornar, aquest any sí, a la plena normalitat.
Jordi Baron és el regidor de Promoció Econòmica del consistori vilanoví i amb ell hem parlat sobre la Fira i sobre la realitat econòmica i social del municipi.
Com es presenta aquesta edició de la Fira del Camí Ral?
La Fira es presenta bé i amb moltes ganes. Recuperem la plena normalitat després de les restriccions de l’edició de l’any passat.
Aquest any s’hi inclouen tota una sèrie d’actes de més que fan que la festa s’allargui durant tot el cap de setmana. Avui divendres, com és habitual se celebra la festa patronal de la policial local de Vilanova del Camí. A la tarda tindrà lloc la presentació del llibre fotogràfic “Avui és festa”, un recull de fotografies antigues, recopilades entre famílies vilanovines o bé de l’arxiu municipal i que és una memòria cultural, festival i social del nostre municipi des del 1939 fins el 1975.
Dissabte tindrà lloc l’acte institucional de la signatura de l’agermanament entre Vilanova del Camí i Pozo Alcón, de la província de Jaén, municipi de procedència de molts vilanovins. Aquest agermanament s’afegeix als ja existents amb la ciutat italiana de Calcinaia, la francesa Amilly i hi sumem també Alcántara, a Extremadura. Tindrem la presència d’una colla de veïns de Pozo Alcón que seran acollits a llars vilanovines i que podran viure aquests dos dies festius amb nosaltres.
I diumenge ve el plat fort amb la Fira del Camí Ral i el munt d’activitats que hi ha programades, a més de la 36 Pujada als Dipòsits que té molts inscrits. També es fa la caminada de la Colla Excursionista al Pujol de la Guàrdia per fer el canvi de la senyera. I la Fira pròpiament, des de les 9 del matí fins les 8 del vespre, els carrers al voltant de la plaça Major acolliran la mostra d’arts i oficis i la mostra d’artesans.
Aquest any, seguint la línia del que vam començar l’edició passada, tenim un nou espectacle de carrer que recrearà l’arribada del ferrocarril a Vilanova, que fa 130 anys. L’espectacle porta per títol “1893. Vilanova ja té tren”. Recrearem l’arribada del ferrocarril amb una comitiva municipal i tot de personatges que arriben amb el tren.
Al sortir de la missa de Sant Hilari, tindrà lloc una ballada del recuperat Ball de Vilanova, una dansa popular pròpia del municipi.
Cal destacar que al carrer 11 de Setembre es podrà visitar una mostra d’artesans del municipi, els quals volem posar en valor. Hi trobarem productors de mel, de fruita seca, de cervesa artesana…
L’organització de la Festa va a càrrec de l’Ajuntament o treballeu amb les entitats?
Amb l’ajut d’una quinzena d’entitats, des del departament de Promoció Econòmica organitzem tota la festa, però també comptem amb la col·laboració del departament d’Esports, que és qui organitza la Pujada al Dipòsit i la cursa popular i del departament de Cultura que aquest any és qui ha treballat tot l’àlbum fotogràfic; a part de la tasca que es fa des del departament d’Agermanaments.
Per a l’organització de l’espectacle de diumenge el podem dur a terme gràcies a la col·laboració i participació de totes les entitats. L’any passat ja vam treballar així i vam comptar amb 80 persones i aquest any ens n’anem cap al centenar d’actors i actrius que faran les delícies del públic, coordinats per Gralla Manufactures Teatrals.
La Festa Major d’hivern, és una festa molt participada no només pel munt de visitants que ens acompanyen sinó per la implicació que hi ha de tota la xarxa associativa del municipi.
Com a regidor de Promoció Econòmica, podries fer un retrat de la situació actual de Vilanova del Camí, econòmicament parlant?
Vilanova del Camí, tal com passa a la Conca d’Òdena, o a la mateixa comarca de l’Anoia, tenim un nivell d’atur força elevat des de la crisi del 2008. Vilanova del Camí vivia de sectors econòmics com la construcció, el tèxtil o la indústria que són sectors que van quedar molt tocats i no han acabat de recuperar-se. I actualment entrem en la incertesa d’aquesta crisi global que sembla que està arribant. Penso però, a nivell local, que és important que no es desactivi el consum, i de moment estem detectant per exemple, que les petites obres de millora a les llars no han patit una desacceleració i se’n continuen duent a terme, fins i tot hem incrementat les llicències de petites obres, sobretot les relacionades amb l’eficiència energètica. I això dona feina a moltes persones.
En quina situació trobem el petit comerç de proximitat del municipi?
Des del departament intentem fer tot el possible per ajudar, donar suport i eines al comerç local per intentar incentivar, per exemple, la seva digitalització, per poder oferir un contacte molt directe amb el client. Cada comerç té el seu punt: n’hi ha que funcionen molt bé i que constantment van reciclant-se i renovant-se i n’hi ha d’altres que també funcionen bé però estan esperant el moment de la jubilació i aquests tancaran. Intentem en aquests casos, que els comerços es pugui traspassar abans d’abaixar persiana.
El petit comerç és el que dona vida al poble, llum a l’hivern, alegria, caliu i el tracte de proximitat que ofereixen els botiguers.
I a nivell d’empreses, com esteu?
Tenim el polígon pràcticament ple, queden algunes parcel·les petites buides però moltes són de propietat particular. Les grans parcel·les propietat de l’Incasòl, curiosament des de la pandèmia, han trobar sortida i estan totes ocupades.
En el seu moment vàreu sortir del PDUAECO de la Conca d’Òdena.
A veure, com a territori, la Conca d’Òdena és industrial i no podem perdre pistonada. Tenim una posició geogràfica bona, a nivell d’infraestructures estem ben comunicats i crec que hem de propiciar d’alguna manera que noves empreses puguin venir. Penso que el creixement natural, orgànic, de la trama industrial de la Conca ha de passar per Òdena, per extensió territorial, per connexions… Altra cosa és en quina part d’Òdena i de quina manera es fa. Al final, el que és cert és que ja tenim una realitat industrial: els dos polígons de Vilanova el de la Pobla i els d’Òdena ja conformen una única trama, que és la dels Polígons dels Plans i penso que és per aquí per on s’ha de seguir. Vilanova, el que no vèiem viable ni lògic era que la zona de Can Titó es convertís en industrial, perquè és l’única zona de sòl que ens queda, no en tenim més. És un espai lúdic, natural, el nostre pulmó verd, que molta gent gaudeix i utilitza.
