El Joan Vidal és el coordinador comarcal de l’Anoia de la Unió de Pagesos, un sindicat que vetlla pels interessos de la pagesia i el seu espai. Hem parlat amb ell sobre la construcció de macropolígons, de parcs eòlics i solars, i, finalment de la situació agrària a la nostra comarca.
Què és la Unió de Pagesos?
Som el sindicat amb representació màxima de la pagesia professional a nivell de Catalunya, des de fa molt temps, però sobretot des de les eleccions del 26 de març. Són unes eleccions que mesuren la representativitat i en el nostre cas la tenim del 70% a nivell de Catalunya i a la comarca de l’Anoia el resultat era una mica més alt.
Parlem en coneixement de causa i som un sindicat arrelat i amb representativitat i suport de la pagesia professional.
Què ens permet conrear la nostra comarca?
La terra de l’Anoia és una terra de secà i, per tant, limita els cultius que s’hi poden fer. Bàsicament són cereals, llegums, la colza… I són conreus anuals. També tenim un bon conreu de vinyes a la zona sud de l’Anoia, prop del Penedès. Som zona d’ametllers, oliveres i també tenim productores d’oli. Hi ha moltes empreses agrícoles petites que produeixen horta a una escala local que abasteixen els d’aquí.
La comarca té molta producció de ramaderia, sobretot del porc, però també d’aviram, conills, xai i vedells. És molt variada.
Entenc que aquesta diversitat és un dels grans avantatges del sector agrícola de l’Anoia. Quins altres avantatges té? I desavantatges?
El desavantatge gran és ser una zona de secà. L’altre potser seria el terreny, no som una zona plana com la plana de Lleida, és un sistema bastant muntanyós i això dificulta una pagesia extensa i uniforme. Però això també et genera uns paisatges variats amb molta diversitat.
Pel que fa als avantatges, tenim la proximitat del consum. La proximitat de la Conca d’Òdena amb Igualada com a nucli, però també de Barcelona. Estem a prop del consum i de la indústria que elabora i transporta.
Pel que fa a les zones agrícoles més importants de l’Anoia, quines assenyalaries?
Les zones importants amb valor agrícola són les fèrtils i planes, hi ha la zona de Calaf, l’Alta Anoia, molt potent perquè hi ha molta producció de cereals, però poca ramaderia. La Conca d’Òdena és una altra de zona plana, ens dona valor. Per a nosaltres, les zones planes, que són precisament on es volen planificar aquests polígons, són les zones que tenen més valor productiu, econòmic, social i mediambiental.
Des del sindicat us heu posicionat en tot moment en contra de la construcció de macropolígons a la Conca d’Òdena i a la comarca en general. Què suposaria la construcció d’un macropolígon?
El sindicat té com a principals objectius defensar la pagesia i l’espai agrari. Quan parlem de defensar l’espai agrari, aquests macropolígons de centenars d’hectàrees es planegen sempre sobre terreny agrari. Per tant, nosaltres d’entrada estem en contra d’aquests polígons, no pels diners perquè, si realment fes falta i estigués ben justificat, podríem estar-hi a favor, no és que siguem no pel no. Estem en contra de proposar reiteradament una vegada darrere l’altra aquests macropolígons amb unes promeses fantasma o poc clares, i anar ocupant territori gratuïtament. Com que això ja ho hem vist i ho veiem, seguim insistint que estem en contra.
Per exemple, el polígon de Montbui, que no arriba a ser macropolígon però té unes 40 hectàrees, està completament buit. Hi ha moltes parcel·les buides, si sortim de la Conca d’Òdena, al Bruc o a Hostalets de Pierola en tenim un que està pràcticament buit. Pensem que el que cal és aprofitar el que tenim primer. Per a nosaltres no té cap sentit tenir un munt de polígons projectats i construïts buits i proposar fer 200 o 300 hectàrees més.
A banda que desplacem l’activitat agrària fora amb la construcció d’aquests polígons, també fem créixer l’àrea urbana.
El mateix creieu que passarà a la Conca?
La Conca d’Òdena és una àrea prou limitada precisament per la pròpia conca i a mesura que fem créixer aquesta àrea urbana en traiem d’esbarjo. Demanem una planificació.
Una cosa és clara i és que no hi ha una regla de tres, com més polígons més ocupació. Fa deu anys que tenim el polígon de Montbui construït i no ha pujat l’ocupació. En tot cas, les indústries porten ocupació, hem d’intentar que hi hagi més indústria, però això no ve directament lligat amb els polígons. Els polígons no ens porten ocupació, les empreses sí.
Tot el que produeixen aquestes terres agràries són aliments, la producció d’aliments de proximitat és important i ara s’ha vist amb la pandèmia.
La pagesia catalana és la base que produeix matèries primeres per a tota la indústria agroalimentària que és el principal motor de l’economia catalana.
Vau aconseguir evitar el de Can Morera. Creus que hi ha la intenció de fer-ne a un altre lloc?
Sí, conjuntament amb la societat civil de la Conca d’Òdena, vam fer la manifestació del 26 de setembre que va ser molt multitudinària per l’època en què estem i ho vam aconseguir. Entenc que és un procés reiteratiu que és aquesta regla de tres equivocada que a més polígons més ocupació. Mentre no trenquem aquest discurs continuarà sent així.
Què creus que requereix trencar aquest discurs?
Requereix encertar el discurs i l’anàlisi del problema. El problema no se soluciona amb més polígons, el que falta és atraure fonts d’inversió i empreses a la comarca de l’Anoia.
Ara també s’està parlant molt d’energies renovables i de l’allau de projectes de parcs eòlics i solars que es volen implementar a la comarca. Què en penses?
Sí, les raons acaben sent les mateixes, els matisos poden ser diferents. Nosaltres demanem dos canvis, el canvi de model i d’ubicació. No pot ser que tota l’energia verda que hem de produir d’ara endavant i la resta de les nostres vides comenci ara i la deixem totes en mans d’empreses grans de l’IBEX 35, fons d’inversió de qui sap on, perquè ho gestionin a la seva manera i no puguem ser l’economia local els que puguem entrar a aquest món i obtenir-ne el benefici.
Després pel que fa a la ubicació, si s’han de posar plaques solars, han d’estar prop del consum, s’ha de produir l’energia a prop d’on es consumeix. Han d’estar a teulades, les teulades dels polígons industrials són el lloc més proper i ja està ocupat, o bé, als voltants d’aquests polígons, zones antropitzades. Polígons industrials buits, vorals de carretera, canals de rec, zones que ja han perdut el seu valor natural i que l’últim recurs fos la terra agrària productiva.
Quan parlem de parcs eòlics és el mateix, haurien d’estar a prop del consum. Hi ha moltes opcions eòliques que són de menys impacte i més petites, que les podem ubicar a polígons i rotondes, llocs urbans que ens permet conservar el paisatge.
