La situació econòmica derivada del Covid-19 ha encès tots els llums d’alerta a la patronal de l’Anoia. En segons quins sectors es preveuen molts diners de pèrdues, s’han presentat 1.426 Erto’s, amb gairebé deu mil persones afectades, i les xifres d’atur s’han disparat. El president de la UEA, Joan Domènech, fa una anàlisi de la situació i reflexiona en aquesta entrevista sobre possibles solucions.
Esquerra Republicana ha acordat amb el govern espanyol resoldre el problema dels treballadors de fora de la Conca d’Òdena que treballaven a dins de la Conca confinada, i que no tenien garantits els seus drets laborals. Un tema que des de la UEA heu reclamat moltes vegades i que ara ja estava arribant al límit.
És una resposta molt important, però primer ho vull veure al BOE. Si finalment és així, n’estarem molt contents, però estem molt enfadats pel temps que ha passat i el que hem hagut de collar i exigir a institucions i a tothom perquè això arribés. Una cosa no treu l’altra.
El que ha passat és incomprensible, i des de la UEA hem pressionat molt sabent que, al final, qui ho ha d’executar és l’estat espanyol. Sempre he dit que, per molt que siguem la unió dels empresaris, tenim molt clar que una empresa la conformen l’empresari i els treballadors, és quelcom indissoluble. Per tant no és que estiguem a favor d’un o de l’altre. Tots tenen un pes important. Sempre anirem a favor de qualsevol situació que comporti fer justícia.
La Covid-19 ha provocat la presentació d’una pila d’Erto’s i, a més, el tancament de Nissan pot afectar a moltes empreses d’aquí, si bé treballen també per altres marques. Què ha copsat la UEA en aquests últims dies?
Evidentment el tancament de Nissan afecta la comarca, perquè som una zona industrial i potent. Hem de partir d’aquesta base. Si no fóssim una zona industrial, tot seria molt diferent. Està clar que és un assumpte que preocupa, però afortunadament no és l’únic client que tenen les empreses.
D’altra banda, som un territori que ja ha patit altres crisis, aquesta no és una situació nova, per desgràcia. Tot i això l’empresariat se n’ha sortit sempre. Cal comptar tant amb l’experiència dels empresaris com de la força als treballadors, per superar junts aquest problema. Serà un assumpte que haurem d’afegir a les demandes que farem en relació al paquet de mesures que es volen implementar a la comarca a conseqüència de la Covid-19.
Ha d’haver-hi una entrada important de diner diferenciat per a la zona confinada, que hi serà, pel que ens van dir el president Torra, la consellera Chacón i els alcaldes de la Conca, però això serà una solució a curt termini. A mig i llarg termini la solució ha de ser una estratègia global que ens pugui situar al mapa i ens aporti una riquesa. Això vol dir trobar aquests eixos diferenciadors a la comarca, que ja els coneixem.
Per exemple?
Tenim el concepte del ParcMotor, lligat amb el circuit tenim sobretot. També l’oportunitat que sorgirà arran del Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena, amb el procés participatiu que començarà ara. Això que s’ha anat demanant sempre, que cal ser diferenciadors a nivell de terreny urbanitzable industrial, ara més que mai té sentit.
Hem de veure quina és aquesta proposta des de l’Aliança per la Conca. En definitiva, aquest greuge que hem tingut ha de servir almenys per a una sensibilització especial de la Generalitat i de l’estat espanyol cap al nostre territori, i, si hi ha una demanda per part d’una empresa, que ens la portin cap aquí.
Una de les coses que ajuda són les infraestructures. A més de diners per ajudar empreses, ens hem passat anys reivindicant més atenció en el tren, o la millora de les carreteres.
El tema de les infraestructures, justament, havia de ser el tema central del Fòrum UEA d’aquest any que no es va poder fer per la Covid-19. Gràcies al treball que s’ha fet tenim bastant clar quines són les eines que hi ha, i també totes les necessitats, però això no vol dir que s’hagi d’actuar ràpidament a totes aquestes necessitats.
Sí que és cert que és un peix es mossega la cua, demanem infraestructures perquè vinguin empreses però també és veritat que si tenim grans empreses, és més fàcil tenir aquestes infraestructures. No podrem esperar a tenir-les per demanar que vinguin empreses. En tot cas, ho haurem de fer a l’hora.
Però aquí també voldria dir que això no significa només carreteres o trens, sinó també 5G, per exemple. Arran de la Covid-19 ha augmentat molt el teletreball, i els avantatges que dona tant al treballador com a l’empresa. En aquests moments es detecta que hi ha molta gent que està mirant sortir de les zones més metropolitanes cap a fora, perquè pot treballar des de casa. Gent que fa tres mesos no es plantejava anar a viure a un quart cinturó o més enfora encara, perquè pujar i baixar a Barcelona cada dia era complicat, ha canviat de pensament. Potser haurà de baixar a Barcelona dos o tres cops per setmana, o cap. Per tant, el concepte de mobilitat pot ser també una oportunitat per a nosaltres si tenim una infraestructura digital correcta perquè es produeixi aquest canvi. Podrem ser més competitius. També és part d’aquest futur que busquem.
S’està parlant de noves propostes de zones industrials, a l’entorn de l’Aeròdrom, entre Igualada i Jorba, o al sud de Vilanova. Com es valora això, des de la UEA?
Mira, si una cosa bona ha portat la Covid-19 al nostre territori, és aconseguir quelcom que no s’havia fet, que és que alcaldes de set municipis diferents i d’ideologies diferents, vagin tots a l’una. Això és la gran oportunitat que s’ha d’aprofitar a tots els nivells. L’Aliança per la Conca és la imatge més clara d’estar tots alineats cap a una sola direcció per sortir d’aquest problema.
Personalment estic molt content i agraeixo molt aquest esforç, perquè crec que és l’única solució per poder tirar endavant. Altres solucions prèvies que s’havien donat, pel es veu no han funcionat. A més, s’ha involucrat també a entitats i sindicats. Dit això, som una zona que té un atur molt alt. Una solució és la implementació d’indústria, i falta sòl industrial. Això es porta dient molt temps. Qui no estigui d’acord, que no vulgui més sòl industrial i no vulgui indústria, doncs que aporti les seves solucions. Que digui ara quines opcions hi ha. Jo el que no entenc és el no pel no, francament. Com diu la dita, qui no decideix formar part de la solució perquè no l’aporta, forma part del problema.
Des de la UEA estem a favor d’aquests possibles terrenys que puguin aportar riquesa al territori amb grans empreses. Entenem que busquem un tipus d’una indústria que no sigui el que podem trobar a qualsevol altre territori, que sigui diferenciadora i de gran format. Tenim molt clar que aquesta indústria ha d’aportar riquesa a la Conca. L’única solució és anar tots cap a un mateixa direcció i amb un sol objectiu.
