Tretze anoiencs van ser deportats pels nazis a la Segona Guerra Mundial, i només cinc van sobreviure

611

Jordi Puiggròs

La Generalitat ha obert fa poques setmanes una base de dades de més de 9.000 espanyols deportats als camps nazis. Un cercador a Internet permet consultar la informació bàsica dels presoners, entre els quals hi ha 2.000 catalans, i saber què els va passar. En el cas de l’Anoia, en figuren 13, més quatre persones de poblacions veïnes a la nostra comarca.
Així, podem veure que hi ha cinc igualadins deportats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, dos masquefins, i un veí de Capellades, Copons, el Bruc, Piera, Sant Martí de Tous i Vallbona d’Anoia. També en figuren tres de Santa Coloma de Queralt, i un de Sant Esteve Sesrovires.

Tots són homes, i en el registre de dades figura la seva data de naixement, així com la seva “situació”, és a dir, què els va succeir. En el cas de les 17 persones que hem trobat o bé de l’Anoia o dels municipis confrontants, 10 van morir (quatre d’elles al camp de concentració austríac de Mathausen), sis van ser alliberades, i una resta desapareguda.

Tres dels anoiencs van ser alliberats de Mathausen el dia que hi van arribar les tropes americanes, acabada la gran guerra, el 5 de maig de 1945. Es tracta de l’igualadí Federico Freixas Escuder, el bruquetà Esteban Cardona Ribera, i el pierenc Manuel Ferrer Bertran. Tots els que van passar pel camp de Gusen (Àustria), un total de set, van morir.

La base de dades, que porta per nom Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis és fruït d’un projecte de recerca amb la col·laboració entre el Memorial Democràtic, l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra. L’objectiu és recuperar la memòria d’aquells fets, amb l’elaboració d’un cens que documenta la persecució que van patir milers de deportats catalans i espanyols republicans als camps de concentració i extermini nazis.

S’ha fet un buidatge exhaustiu dels arxius de la majoria de camps (Auschwitz, Bergen Belsen, Buchenwald, Dachau, Flossenbürg, Gross Rosen, Mauthausen, Mittelbau Dora, Natzweiler, Neuengamme, Ravensbrück, Sachsenhausen, Stutthof i Treblinka), de l’Arxiu de l’Internactional Tracing Service de Bad Arolsen, l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen i el fons Joan de Diego així com obres fonamentals sobre la deportació, especialment, el Livre Mémorial des déportés de la Fondation pour la Mémoire de la Déportation i Españoles deportados a los Campos Nazis 1940 – 1945 de Benito Bermejo i Sandra Chueca.
Si algú creu que hi ha familiars que haurien d’aparèixer al registre, cal que sàpiga que la base de dades és en constant actualització, gràcies als resultats de noves recerques.