Nascuda a Braunschweig, a la Baixa Saxònia alemanya, el 1994; Jana Peters des dels sis anys resideix a la comarca de l’Anoia, la terra de la seva família materna. Amb un tarannà inquiet i curiós no va tardar a fer-se seus diversos coneixements i aprenentatges fins a cursar la carrera de Biologia, a la UAB; l’últim curs de la qual el va realitzar a Colòmbia, país on hi acabaria residint una llarga temporada. Tot el bagatge acumulat en aquest extraordinari trajecte va decantar-la a treure’s un Màster sobre Sostenibilitat, el que –en paraules seves- era una nova orientació en el sentit de contribuir al canvi de les petites coses, aquelles petites coses que obririen pas a un futur més sostenible. I és aquest recent episodi de realització professional el que l’ha encaminada a convertir-se en un membre viu i molt actiu del Col·lectiu Eixarcolant.
Si bé ja vam tenir ocasió de parlar, a les nostres pàgines, d’aquest col·lectiu, creat sense ànim de lucre; cal assenyalar que Eixarcolant està avançant resoltament en l’impuls d’un model agroalimentari i de consum sostenible i saludable. La seva aposta per a un desenvolupament equilibrat i versemblant del territori rural més proper es basa en la recuperació dels usos tradicionals de les plantes silvestres comestibles i de les varietats agrícoles tradicionals. I, és precisament, en la projecció pública d’aquesta entitat, el marc on, Peters, des de fa un temps està duent a terme un incansable treball de divulgació, afavorint la seva efectiva i progressiva incidència per tota la comarca; ja sigui presentant la propera Jornada Gastronòmica de les Plantes oblidades, (prevista, en principi, per al mes d’octubre), ja sigui amb la difusió informativa dels diferents programes orientats a la formació i la investigació així com a la dinamització territorial.
Tanmateix, és en l’àmbit d’actuació sobre el territori on, conjuntament amb molts actors de la zona a més del Consell Comarcal, porta dos anys de ferm activisme amb el projecte de Parc Agrari de la Conca d’Òdena; en el sentit de mostrar un territori eminentment agrícola i de gran potencial, amb un nucli de població important, per al qual es concep un parc agrari com a eina de dinamització territorial proveïda d’una efectiva connectivitat entre els seus representants i el consum de productes de proximitat; això és, una gran xarxa. En aquesta direcció, i tal i com la Jana senyala, es pretén que la població es desentengui de seguir depenent d’un mercat global extern i llunyà i descobreixi els productes de proximitat; al capdavall, res més lluny del que era habitual de consumir en altres èpoques; un assoliment que beneficiaria no solament la salut sinó la pròpia economia local i el món rural del nostre entorn, àdhuc una major cura d’aquestes contrades. Per a aquesta fita, un dels objectius més ambiciosos és desenvolupar un model agroalimentari basat en la qualitat i en la proximitat a la Conca d’Òdena, un pla d’acció consistent en la creació d’un directori online que inclogui agricultors i ramaders de la zona per tal de donar a conèixer els actors del territori i facilitar també els contactes entre ells i amb comerciants i restauradors, a més de la població consumidora en general, proposant alhora la confecció d’un compendi de productes/aliments de proximitat, comercialitzats a través del mercat online; una plataforma que vol ser operativa a finals d’aquest estiu.
Endemés, des d’aquesta perspectiva divulgativa, Peters, afegeix que -amb l’objectiu de fomentar un canvi d’orientació sobre les pràctiques de consum- s’està elaborant un calendari del bon consumidor (Associació Agroecològica Can Mercaderet i el Col·lectiu Eixarcolant), un anuari referit als productes de consum local segons cada temporada. I, conclou que, simultàniament han estat editats els llibres de Plantes silvestres comestibles, uns volums obra del mateix Eixarcolant que descobreixen les espècies silvestres comestibles més adaptades a la nostra terra, en qualitat d’aliments de proximitat, així com el seus conreu, recol·lecta i distribució.
