D’uns anys ençà, atesa l’exposició oberta de diferents obres pictòriques a la via pública, endemés d’observar una insòlita transformació de l’espai urbà, hom ha estat possible de descobrir el talent d’uns quants artistes que s’ha anat presentant a la nostra ciutat i per alguns punts de l’Anoia. Autors i autores, doncs, d’una certificada competència que, a partir de diferents iniciatives i concursos –d’àmbit públic o privat- han mostrat les seves realitzacions en la línia de treballar sobre el mur lliure, amb una sèrie de figuracions cromàtiques -murals de significades dimensions- de les quals se n’evidencien tota mena de potencialitats artístiques.
Efectivament, de forma puntual, algunes façanes exteriors d’edificis o diversos murs i tanques han estat i seran objecte de la plural intervenció creativa d’aquests i aquestes artistes, amb motius temàtics projectats a base de formes i colors que es proposen explorar –potser per sorpresa- la psicologia de cada espectador; especialment gràcies a la força del seu contingut social i humà. Això és, des d’una pregona reflexió, cada treball ens convida a fer-nos nostres diversos segments d’una tangibilitat molt propera perseguint uns determinats principis ètics que solen anar acompanyats d’unes fonts d’inspiració semblantment realistes o sinó d’una extraordinària força quimèrica, que tant aviat parlen d’amistat com de compromís i respecte envers les persones i l’entorn.
Tot plegat, aquest art en directe –de la mà d’artistes individuals o de col·lectius d’art de Casa Nostra i també forans- apunta a ser tot un incentiu per a què ciutadans o pobletans d’una manera inclusiva es facin seu el valor comunicatiu del que és un art en viu i a l’abast de tothom; des d’una nova mirada a l’espai exterior en què aquests murs lliures convoquen a una substancial restauració o si es vol un definitiu embelliment de tantes parets (murs cecs) massa acostumades a llargues inoperàncies urbanístiques. Tanmateix, aquest art mural, que serveix en definitiva com a suport de qualsevol mur o paret, és un dels més utilitzats al decurs de la història, no només des de l’òptica del relat que conté la pròpia imatge sinó pel mateix i exprés caràcter decoratiu que concedeix a qualsevol estructura o construcció arquitectònica; presentant una mena d’aliança o binomi entre art mural i arquitectura. Després, seran els materials plàstics aquells que garanteixin una major o menor durabilitat de l’obra, àdhuc la responsabilitat del públic espectador i la voluntat de conservació de les respectives institucions i entitats municipals. Al capdavall, aquests murs lliures han d’esdevenir patrimoni artístic i cultural de cada municipi.
Només avançar que, imminentment, Igualada veurà realitzada una molt completa activitat pictòrica, formulada i gestionada conjuntament des de les AMPAs, Salpicón i el Col·lectiu d’Art i disseny, amb la perspectiva –per a aquesta ocasió- de comunicar públicament els valors pedagògics i humans de cada centre.
