Enguany farà 75 anys que la famosa actriu Francesca Bertini va venir a Igualada per a representar al Teatre de l’Ateneu l’obra Margarita Gautier (La dama de las camelias). Ella havia estat la més gran i venerada diva del cinema mut italià.
Gran diva
Francesca Bertini va néixer a Prato, Toscana, a l’any 1888. Impulsada per una popularitat guanyada als escenaris, iniciaria una imparable carrera cinematogràfica el 1909. Aviat es convertiria en la gran diva del cinema mut italià, participant en importants produccions del període, com Lucrezia Borgia (1910), Assunta Spina (1915), Tosca (1918) o Montecarlo (1926).
En les primeres dècades del segle, el seu reconeixement s’expandí arreu dels cinc continents. A casa nostra, la marca Amatller també va contribuir a engrandir tan immensa fama, regalant targetes postals de la Bertini dins de les preses de xocolata. Als anys 30, la Bertini intervindria en aïllades obres teatrals i en una única pel·lícula, Odette (1934). Però va imposar-se el feixisme de Mussolini i poc després esclataria la II Guerra Mundial, així que pràcticament va deixar el cinema. Tot i així, la Fox li va oferir un contracte d’un milió de dòlars per anar a treballar a Hollywood, però ella va preferir casar-se a Suïssa amb el milionari compte Cartier. Tornaria als escenaris de forma eventual, fent algunes espaiades gires per Itàlia i França. Al 1946, en ple franquisme, la Bertini actuaria en territori espanyol, on anys abans s’havien projectat moltes de les seves pel·lícules.
Barcelona & Madrid
A mitjan anys 40, la companyia teatral de Francesca Bertini va recórrer Itàlia i part de França amb l’obra Margarita Gautier. Curiosament, molts anys abans, el 1914, ella mateixa ja havia caracteritzat a l’enamorada Marguerite, llavors en la pel·lícula La dama de las camelias. Un empresari teatral català, José Maria López de Llauder, va tenir ocasió de veure l’obra d’Alexandre Dumas fill a un teatre francès. Va convidar a la Bertini a emprendre una tourneé per Espanya, acordant fer les representacions en castellà i, per abaratir costos, amb actors autòctons. L’empresari va contractar al reputat actor manxec Carlos Lemos, mentre que pels rols secundaris triaria a un grup d’actors catalans. Tancat l’acord entre l’agosarat empresari i la famosa actriu, es van negociar les representacions als teatres de Barcelona i Madrid. La primera va tenir lloc el 9 de maig de 1946 al teatre Comèdia. La presencia física de la Bertini va generar moltíssima expectació. Sobre l’estrena, el Diari de Barcelona va publicar que hi va assistir “el todo Barcelona”, mentre que un crític teatral va elogiar “la delicada expressivitat i els estimables coneixements dels recursos dramàtics” de l´actriu italiana, si bé també es referiria a “la millorable pronuncia castellana dels diàlegs”, així com a “la interpretació més cinematogràfica que teatral” de la diva. Els periòdics van coincidir amb la importància artística de l’esdeveniment i assenyalaren la presència de l’aleshores venerat dramaturg Jacinto Benavente. Nit d’estrena, en la que el públic barceloní va aixecar-se de les butaques per aplaudir a la Bertini, que fou obsequiada amb molts rams de flors.
En aquella improvisada gira, que va anar de maig a desembre de 1946, la Bertini pararia en distints teatres de Barcelona i Madrid, sempre representant Margarita Gautier. A la capital catalana, l’obra s’escenificaria al llarg de 34 dies i 69 representacions. Primer al Teatre Comèdia, i després als teatres de Sans, Español i Romea. A Madrid va programar-se 35 vegades. De principi, al teatre Alcazar, al estiu, i més endavant al Reina Victoria, abans de Nadal, completant un total de 17 dies en cartell.
Igualada, 1946
López de Llauder, qui manifestaria la prioritat artística per sobre de l’improbable negoci, va voler aprofitar el contracte per presentar la Bertini en algunes localitats que vinguessin de pas. Manresa n’era una, així que l’obra fou escenificada allí el 16 de juny, en funcions de tarda i nit, al Teatre Conservatori. Igualada també venia de pas, i l’empresari va tancar un acord amb els gestors del Teatre de l’Ateneu, llavors Centro Nacional. Així doncs, Margarita Gautier fou escenificada a Igualada la nit del 20 de juny de 1946. En el programa de mà constava que, a més de ser-ne protagonistes, Francesca Bertini s’encarregava de la direcció artística i Carlos Lemos de la part tècnica, destacant-se la qualitat del vestuari i dels decorats, construïts per Ramon Batlle. L’obra, que constava de 5 actes i 5 decorats, va fer-se amb el mateix quadre d’actors secundaris que la van estrenar a Barcelona, tots catalans: Pedro Cabré, Olga Peiró, Enriqueta Torres i un llavors molt jove i encara desconegut Adolfo Marsillach.
A Igualada, on se la va rebre com a Señora Condesa de Cartier, l’actriu fou saludada per les autoritats municipals i pel periodista local Iñigo (Ignasi Castelltort), el qual publicaria al Diario de Igualada una breu entrevista amb ella. Contestava la Bertini: “La veritat és que no m’ha estat gens difícil aprendre’m aquesta obra en castellà. Jo tinc molta estimació per Espanya, i m’ha estat senzill aprendre espanyol. La veritat és que fins fa poc només sabia dir muchas gracias i poca cosa més”.
Francesca Bertini va ser la primera gran diva del cinema, una dona elegant i sofisticada, i alhora una actriu realista i natural. S’ha dit que va avançar-se als cànons neorealistes de la interpretació dramàtica. Intervindria en nombrosos muntatges escènics i va fer 90 pel·lícules. L’última de totes seria el regal d’un admirador, el cineasta Bernardo Bertolucci. Li lliuraria un breu paper de monja a Novecento, pel·lícula de l’any 1976 en la que hi tenien papers destacats Gerard Depardieu i Robert de Niro. La Bertini va morir a un hotel de Roma el 13 d’octubre de 1985, als 97 anys d’edat. Set anys abans havia viatjat a Donosti per rebre el reconeixement del Festival de Cinema de San Sebastian. Va recollir el guardó amb un esplendent vestit llarg, pelatge blanc i carregada de joies. Certament, l’actriu ja s’havia jubilat, però encara persistia la gran diva.
