Aquest cap de setmana, mentre observava com el meu cunyat obria un vell iPhone meu per a canviar-li la bateria espatllada, comprovava com, complint allò que havia llegit sobre Steve Jobs i el disseny, l’iPhone, per dins, estava tan ben dissenyat com per fora. Steve Jobs ho feia, no perquè altres ho pugessin veure (que també) sinó perquè ell sí que ho veia.
Em va fer pensar en el segon volum d’El Senyor dels Anells. Hi ha un moment en què en Frodo se n’adona que la seva empresa, malgrat que pugui no servir de res, cal dur-la a terme. Concretament, en J.R.R. Tolkien ho relata així: “Fins i tot va somriure tristament i ara experimentà, amb la mateixa claredat amb què abans havia experimentat el contrari, que, per poc que pogués, allò que havia de fer ho havia de fer i que el fet que en Fàramir o l’Àragorn o N’Elrond o la Senyora Galàdriel o en Gàndalf o qualsevol altra persona mai no ho arribessin a saber no hi tenia res a veure.”
Peter Drucker ho va explicar d’una manera diferent al seu llibre The Effective Executive, on parla de com l’empresari o el directiu han de demanar-se quina és la seva contribució a l’empresa i què toca fer, enlloc de què els ve de gust fer.
És dilluns al vespre i, si et soc sincer, aquesta setmana no em venia de gust escriure res. Ha estat un inici d’any traumàtic a nivell personal i, malgrat que les coses estan tornant al seu curs, tots ens sentim bloquejats de vegades. Jo també. Però, mentre jeia al sofà rellegint aquest passatge d’El Senyor dels Anells, pensava què em toca fer malgrat que ningú no se n’adoni si no ho faig?
És la pregunta que he fet moltes vegades als meus clients i que ara et faig a tu. No m’expliquis què et ve de gust, sinó què creus que hauries d’estar fent ara mateix per a aconseguir els teus objectius personals i professionals.
