Francesc Xavier Botet és el president de Creu Roja Anoia. Molt conegut a la ciutat, forma part d’una saga de metges estimats per tots els igualadins, i, casualitat o no, les darreres tres generacions han estat ocupant la presidència de l’entitat. En una de les sales de la seu del carrer de les Comes, les fotografies dels Dr. Francesc Botet i Pallarès i Dr. Francesc Botet i Casadesús, avi i pare de l’actual president, tenen un lloc d’honor. Amb ell hem parlat del passat, present i futur de Creu Roja Anoia.
Celebreu 75 anys i teniu plena activitat. Hi ha molts casos, com el de l’Anoia, dins de Creu Roja?
N’hi ha uns quants, alguna oficina local té més de cent anys, fins i tot. Heu de pensar que en aquella època les oficines naixien de baix a dalt, és a dir, no era que Creu Roja Espanyola decidís obrir una delegació a Igualada, sinó que un grup d’igualadins va decidir muntar una organització no governamental, que en aquest cas per afinitat amb els seus principis i amb els seus objectius va ser Creu Roja. I es va fer amb mitjans, diners, personal i voluntaris propis, tot fet per gent d’Igualada.
Es va dir Creu Roja com podria haver-se dit la Creu Igualadina, per posar un exemple la creu igualadina. Però clar, si ja existia un moviment que a més a més era internacional i oferia tot el que aquelles persones volien fer per la població, no tenia sentit muntar una ONG nova. Així va néixer Creu Roja Igualada, i després de l’Anoia.
El que sí que deu ser únic és que siguis el tercer membre d’una mateixa generació al capdavant de l’entitat.
Sí, però no és una cosa que sigui hereditària, com una monarquia, eh… Al contrari. Són casualitats de circumstàncies indesitjades completament per a mi, per exemple. Quan va morir el meu pare, tot i que ell tenia una neoplàsia de pulmó, va ser una cosa bastant sobtada i bastant i el comitè que hi havia en aquell moment m’ho va demanar. Hem de pensar que Creu Roja Anoia llavors tenia una activitat de transport sanitari molt important, amb més de 40.000 serveis a l’any a tota la comarca. Hi havia una forta vinculació amb l’Hospital i la Mútua, en aquells temps.
El comitè va voler preservar la independència de la institució i evitar que hi hagués un moviment dels partits polítics per intentar col·locar gent afí. No es volia que hi hagués una certa influència dels poders polítics o de les administracions sobre Creu Roja…
Jo no estava ni al comitè, era voluntari, havia fet cursos de socorrisme i moltes activitats des de petit, però en cap moment m’havia plantejat arribar a ser president de la Creu Roja, ni ho havia parlat amb el meu pare, ni tan sols ell m’ho havia plantejat mai. Jo vivia a Barcelona, tenia la meva feina…
Em van venir a veure i em van explicar tot això que dic. Va ser (riu) una mica de xantatge emocional, perquè de seguida em van dir que tota la feina havia fet l’avi i el pare es podia esberlar. Davant d’aquest panorama doncs al final vaig acceptar però amb la voluntat, és el que he intentat fer, de no liderar ni de res de tot això, sinó de ser una peça més dins de l’engranatge per continuar tirant l’entitat endavant.
Heu passat situacions difícils, a nivell econòmic, es va dir en el seu moment.
Sí, i tant. Per sort les hem anat salvant totes i estem al dia d’avui en una situació no òptima, perquè sempre hi ha coses a millorar, però molt bona de l’entitat. Penseu que ni l’Estat ni la Generalitat no donen res a Creu Roja. Dels 21 projectes que tenim en marxa, sí que n’hi ha alguns que són en conveni amb administracions públiques i ajuden a tirar endavant, però no a fons perdut sinó a canvi d’uns serveis.
El problema gros el vam tenir quan el transport sanitari va passar a l’empresa privada. Creu Roja, a Catalunya, feia un volum enorme de transport sanitari perquè tenia les eines, personal voluntari i ambulàncies. A finals dels quaranta va arribar la primera, i cada ambulància nova era com un gran esdeveniment. En aquella època no hi havia empreses privades d’ambulàncies i tothom demanava Creu Roja per fer la feina. Cap als anys vuitanta van començar a sortir empreses de transport sanitari privades, i elles, amb tota la legitimitat, deien que se’ls estava fent una competència deslleial.
Va arribar un punt en què es va treure un decret que deia que només podien presentar-se a concurs de Transport Sanitari empreses privades, amb la qual cosa Creu Roja quedava fora de joc. Llavors es va crear l’empresa Transport Sanitari de Catalunya (TSC), que va recollir inicialment el personal tècnic professional que teníem, i després es va separar de Creu Roja.
Us va obligar a reinventar-vos.
Va ser una clatellada molt forta perquè l’empresa es va endur els vehicles i el personal, però sense cap compensació econòmica. I a nivell nostre el que va representar va ser una davallada dels ingressos molt important, perquè tots aquests diners servien per poder fer projectes deficitaris.
Les entrades que teníem eren de socis, convenis amb l’administració pública, i transport sanitari. Clar, això últim donava un marge de benefici que es feia servir per tirar endavant, i de cop i volta això es va perdre. Vam haver de fer un gran esforç per remuntar la situació. Teníem gent per cuidar, per donar-los aliments, fer serveis preventius…
Molta gent no ha sabut mai que fèieu tantes activitats.
Ara majoritàriament atenem persones que no tenen res a veure amb el transport sanitari. Ara mateix tenim 4.161 socis a la comarca i 134 voluntaris. En nombres absoluts som l’entitat amb més socis de la comarca de l’Anoia, i amb diferència.
També som percentualment la Creu Roja de tot Catalunya que té més socis. Això, ho he remarcat moltes vegades, demostra el caràcter solidari de la gent de l’Anoia. No sé per què els anoiencs han de ser més solidaris que els del Bages o els del Baix Llobregat, però les xifres són aquestes. També reflecteix una miqueta la confiança que la gent té amb la Creu Roja. L’any passat vam atendre 780 persones a l’Anoia. I això amb 134 voluntaris i amb 11 tècnics. Això vol dir que només paguem 11 sous. A Creu Roja Anoia tots els diners que venen dels socis es fan servir en els projectes i en atendre aquestes 780 persones. El meu objectiu va ser que la despesa de manteniment de l’estructura de l’entitat sempre estigués per sota del 40 per cent. Per tant que com a mínim el 60 per cent estigués destinat a activitat i això ho estem aconseguint cada any.
Crec que és una barreja de les dues coses. El caràcter solidari dels anoiencs està acreditat, qualsevol campanya que fem, sempre sobrepassa amb escreix el que ens esperàvem. La recollida d’aliments, la Marató de Joguines, per posar dos exemples. A més, crec que les entitats que treballen aquí, que estan arrelades aquí, treballen molt bé i donen una confiança als usuaris, als socis i als col·laboradors.
Què en destacaries més del 75 aniversari?
Ha sigut un any de celebració, però sense llençar la casa per la finestra. Hem fet un llibre complementari del que teníem dels 50 anys. Té una estructura més d’entrevistes que explica aquests últims 25 anys. Després hem fet diferents actes, que vam cloure amb un sopar a l’Amèrica, de germanor entre socis i voluntaris. Vam portar el ciri votiu a Montserrat, que també va ser una jornada molt maca. En Marcial Fernández ens va fer un quadre molt especial pels 75 anys, del qual n’hem fet unes litografies… Estem molt contents.
Teniu algun projecte en cartera que us faci il·lusió d’aconseguir? Quin ha de ser el paper de la Creu Roja del segle XXI?
Serà el que tenim, perquè aquesta Creu Roja la va imaginar el Doctor Botet Casadesús ja en els anys vuitanta quan això quan totes les Creus Roges de l’estat espanyol feien transport sanitari i poca cosa més.
Ell ja va imaginar una Creu Roja del segle XXI en què la prioritat fos l’obra social, atendre les persones no només malaltes o ferides, sinó amb moltes altres necessitats, que l’administració no podia atendre i que per tant la Creu Roja havia de ser allà. Per això va crear l’àrea de Benestar Social, la primera d’Espanya. Es va crear la figura del coordinador, que també va ser el primer a tot l’Estat espanyol. Això va ser a Igualada i aquesta és la Creu Roja del segle XXI que nosaltres ja la tenim. El que hem de fer és potenciar-la i mantenir-la. Actualment tenim endegats 21 projectes, tots amb línia social.
