Mossèn Còdol (1916 – 1994), un home transcendent en la vida igualadina

421

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

El passat dijous 21 de novembre, a La Sala Municipals d’exposicions d’Igualada, s’inaugurava una exposició en homenatge a la figura de Mossèn Còdol; una recopilació de la seva vida, obra i llegat que, organitzada per la Fundació Sant Crist d’Igualada, apuntava a ser tot un acte testimonial i de reconeixement a les petjades que ha deixat en el marc de la societat igualadina, no solament des del vessant confessional sinó des del social i cultural. Això és, el seu treball, judiciós, moderat i sobretot modest va propulsar una de les realitzacions més importants per a tot el veïnatge igualadí i també de la nostra comarca, en un període força trèmul.

Fora del context de la data inaugural d’aquesta mostra i de tot l’acte protocol·lari; en representació de la Fundació Sant Crist d’Igualada, la senyora Adela Galtés va tenir la deferència de concedir-me -a través d’un pausat itinerari- l’oportunitat de descobrir íntegrament la figura i l’obra d’un insigne Josep Còdol i Margarit. Efectivament, des de la Fundació, a 25 anys de la seva mort, els semblava un acte de justícia, més enllà de preservar el seu comissionat, donar a conèixer la seva persona: una persona essencial en la vida igualadina L’exposició, molt ben organitzada mitjançant fotografies, descripcions, peces personals i diverses publicacions, convida a descobrir de manera extensa un clergue que, de fet, va lliurar-se plenament a tota una comunitat necessitada no solament d’uns valors humans i una vida més amable sinó també de la recuperació d’un sentiment identitari com a país; en aquest sentit, la mostra es fixa prou bé en tot el procés per al restabliment de la llengua i cultura catalanes en tant que valedores de la llibertat d’un poble.

Si bé, el vessant més conegut de Mossèn Còdol va ser el pastoral, la seva vida va compartir-la amb la gent, la ciutat i el seu país; els destinataris que més l’importaven, i va voler preservar-los de les envestides de la dictadura. Fonamentalment enemic dels més poderosos, essent una persona de fermes conviccions, no tan sols religioses sinó també socials, va decantar-se de forma desinteressada pels més desafavorits de la societat; una de les circumstàncies que va contribuir al fet que totes les portes –sempre- se li obrissin.
De tota aquesta mostra tan puntualment documentada se’n deriva que Josep Còdol va ser molt més que una ànima de la pastoral igualadina durant gairebé cinc dècades, sinó un home ple d’humanitat i d’altruisme, amb un esperit obertament avançat si es consideren aquells anys del seu exercici. La seva empremta immensa i inesborrable en la ciutadania, més enllà de l’acció eclesiàstica, l’ha fet summament popular amb obres tan perceptibles com la construcció d’habitatges socials, els “pisos de Mossèn Còdol”; una realització que fomentava el cooperativisme i s’escapava d’aquelles pròpies d’apostolats exclusivament espiritualistes. En la mateixa línia, entre altres iniciatives va promoure distintes accions en favor d’entitats i col·lectius com el Casal Interparroquial, el Rex, Càritas, el moviment escolta, entre d’altres. Emperò, el seu interès pels costums i tradicions igualadines i una fervorosa devoció pel Sant Crist van empènyer-lo cap a la creació de la Fundació del Sant Crist d’Igualada, ja sigui per a exaltar aquesta santa figura, ja sigui per a una participació en causes solidàries i missioneres.

L’educació va ser un altre dels seus àmbits d’actuació amb el seu total suport a entitats i projectes educatius com, és el cas de l’Escola Nocturna Femenina, dedicada a la formació de les dones; de la mateixa manera que ho va ser la seva col·laboració en diversos periòdics comarcals, com La Veu de l’Anoia, àdhuc la direcció de la revista Vida (1946 – 1988).

Dos anys abans de morir, el 1992, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció del país.