La Fundació FOESSA ha fets públics els resultats de l’enquesta sobre integració i necessitats socials 2021. Es tracta de l’Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya que Càritas prendrà com a base sociològica fiable per dissenyar les seves estratègies d’incidència en la pobresa, la marginalitat i l’exclusió de ciutadans en el nostre territori català. Reflecteix un treball de camp que es va dur a terme entre els mesos de març i maig del 2021 i que tenia per finalitat verificar com la crisi causada per la pandèmia de la Covid-19 està afectant la integració social al nostre país. L’exploració s’ha centrat en vuit dimensions bàsiques: ocupació, consum, participació política, salut, educació, habitatge, conflicte social i aïllament social. D’aquesta manera s’obté un índex sintètic d’exclusió social que permet d’avaluar les capacitats i les oportunitats de les persones per participar de manera integradora en la societat. I es constata que la crisi sanitària de la pandèmia també ha deixat a Catalunya una profunda empremta que agreuja les perspectives ja a curt termini.
Els tres grans eixos d’exclusió són l’econòmic, el polític i de ciutadania, i el relacional. Citem el comentari de les dades més rellevants: “(…) el 36,7% de la població catalana es veu afectada per l’exclusió en l’eix econòmic; el 53,3%, per l’exclusió en l’eix polític i de ciutadania, i el 15,9%, per l’exclusió en l’eix relacional. Des del 2018, a més, les situacions d’exclusió han crescut en les tres dimensions: en efecte, enfront del descens dels percentatges de població afectada per les situacions d’exclusió social que va tenir lloc entre el 2013 i el 2018 tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya, entre els anys 2018 i 2021 ha passat el contrari, i ha augmentat el percentatge de població afectada per situacions d’exclusió en els tres eixos analitzats. A Catalunya, el deteriorament ha estat considerablement més gran, ja que registra increments superiors al conjunt d’Espanya en set de les vuit dimensions analitzades” (p. 15). En termes concrets, els problemes més freqüents es refereixen a la inestabilitat laboral, la pobresa, les despeses excessives d’habitatge i l’accés als medicaments. Aquestes dificultats de primera necessitat ja afecten gairebé el 15% de la població catalana. L’informe també revela que aquesta exclusió creixent incideix clarament en la població sense ingressos i que viu en àrees urbanes, en llars encapçalades per menors de 45 anys i entre la població estrangera. I no cal dir que la covid-19 ha sacsejat fortament el mercat laboral i ha augmentat la inestabilitat i la precarietat. Pel que fa a l’exclusió de l’habitatge, el 2021 va afectar el 29,4% de les llars catalanes i el 35,3% de la població, tot castigant molt més Catalunya que la resta de l’Estat.
En els índexs d’exclusió també té un pes molt important el caràcter sociosanitari de la crisi que va començar el març del 2020. Els problemes de salut s’han afegit i han actuat sinèrgicament amb els problemes econòmics, els problemes laborals, els problemes d’habitatge i els problemes relacionals i d’integració en general. La incidència, per exemple, de contagis per covid-19 ha estat superior a Catalunya: 8.058,2 per cada 100.000 habitants enfront de 7.815,5 en el conjunt de l’Estat. Els problemes que prevalen en aquest àmbit sociosanitari són la manca d’accés a medicaments indispensables o pròtesis necessàries, la presència d’una discapacitat, malaltia crònica o patologies greus i la impossibilitat de seguir una dieta saludable mínima de forma continuada. D’altra banda, l’informe també subratlla que la pandèmia i la crisi associada tensen i erosionen les xarxes de suport familiar. S’ha duplicat, per exemple, el nombre de persones que tenen dificultats de convivència greus i ha augmentat el conflicte social en passar del 7,2% el 2018 al 12,8% el 2021. Per últim, també cal esmentar el fet que la bretxa digital multiplica l’impacte de l’exclusió a causa de la distància social i la limitació dels moviments i contactes entre persones, i a causa del fet que la manca de recursos no permet substituir les relacions presencials per la comunicació telemàtica. L’informe revela, de fet, que el 32% de les llars catalanes pateix la bretxa digital, que es concreta no en la manca de mòbil, ordinador o tauleta, sinó sobretot en la no-disponibilitat de connexió il·limitada a la xarxa i la no-presència a la llar d’algú amb habilitats informàtiques bàsiques.
Sobre aquest informe, a Càritas volem proposar tres reflexions: 1a) l’anomenat “estat del benestar” no acaba de saber fer front a les situacions d’exclusió, pobresa i injusta desigualtat social que pateix un percentatge significatiu de la població; 2a) aquest fet desvetlla encara més la vocació d’ajuda a les persones vulnerables i de lluita contra les causes de la manca de vida digna que Càritas sent com a entitat basada en els valors humans i evangèlics; i 3a) sense la sensibilitat i la col·laboració econòmica de ciutadans, d’empreses i d’institucions públiques i privades, Càritas no pot dur a terme els seus projectes d’ajuda personal i d’incidència social. És per aquest motiu que, en un moment que ha de ser de recuperació de les persones i de renovació de la societat, t’invitem a lluitar al nostre costat i a ajudar la causa de Càritas, que és la causa de la dignitat humana. Per a més informació ens pots trucar al 93 803 27 47. Gràcies!
